Reconquesta: Astúries, Navarra, Aragó i Castella

Fins al 711 els visigots dominaven Espanya

Aquest mateix any els musulmans envaeixen la península Ibèrica entrant des del nord d'Àfrica i es creen nuclis de resistència al nord (Astúries i Pirineus, Marca Hispànica).

Al 722 té lloc la batalla de Covadonga. Els visigots derroten els musulmans. (Pelai -> cap militar)

D'aquí sorgeix el Regne d'Astúries.

Regne d'Astúries

• Del any 850 al 900 els asturians s'aprofiten de la feblesa de l'Emirat de Còrdova. Els musulmans es debiliten i això permet als cristians envair territori. (Riu Duero)
• En tenir noves terres cal repoblar-les (cantàbrics, asturians, gallecs i bascos).
• D'aquí sorgeixen els mossàrabs (eren musulmans que vivien entre els cristians sota el manament del Regne d'Astúries, adoptant els seus costums menys la religió).
• Al 856 es produeix el trasllat de la capital del Regne d'Astúries a Lleó.

Societat asturlleonesa (fins al 1000)

• Població escassa
• Intercanvis comercials escassos
• Marc polític - administratiu -> Neogoticisme astur (recuperar les institucions de l'antic regne dels gots)
• Amb l'extensió del Regne es va utilitzar una organització territorial basada en els comtats. (Destaca el comtat de Castella)

Regne de Navarra

Sorgeix del primitiu regne de Pamplona

• Mentre això havia estat passant a Astúries, a Navarra la resistència contra els àrabs va venir de la mà dels francs. Els francs derroten els àrabs a la batalla de Poitiers i fan retrocedir per primer cop als àrabs fent-los tornar a Espanya. Els francs creuen els Pirineus creant la Marca Hispànica, una línia de defensa entre França i els àrabs, però Navarra no accepta el vassallatge i derrota als francs a la batalla de Roncesvalles a l'any 778. (Navarra: musulmans no, però francs tampoc)
• Any 810. Ennec Aritza, primer rei independent de Navarra.
• S'engrandeix el regne gràcies a l'expansió cap al sud (Rioja) i les aliances matrimonials. (Casar-se per conveniència)
• Any 1000 - 1035. Sanç III va aconseguir la unificació sota el seu comandament del Regne de Castella, Aragó i Navarra. A la seva mort divideix els territoris entre els seus fills resultant els Regnes de Castella, Aragó i Navarra.

Regne d'Aragó

• S. IX. Fruit de la creació de la Marca Hispànica per part de Carlemany, sorgeixen els comtats a l'Aragó ocupats per autòctons.
• Any 812 - 820. El primer comte aragonès va ser Asnar Galíndez.
• Any 900 - 1000 (S. IX) La comtessa d'Aragó es casa amb el Rei de Navarra (abans del regnat de Sanç III). Primers matrimonis per conveniència. (S'uneixen dos regnes)
• Any 1000 - 1035. El comtat d'Aragó queda integrat al Regne de Navarra fins al 1035 després de la mort de Sanç III.
• Any 1035. Després de la mort de Sanç III el primer rei d'Aragó va ser el seu fill Ramir I, que va fer una expansió cap al sud i va repoblar amb població mossàrab la Vall de l'Ebre.
• Al segle XI (desaparició del Califat de Còrdova). Al-Andalus es fragmenta en petits regnes anomenats taifes enfrontats els uns contra els altres.
• Any 1118. Alfons I el Bataller conquereix la Taifa de Saragossa.
• Alfons I el Bataller va morir sense descendència. El seu germà Ramir II (monjo) ocupa el Regne d'Aragó. Aquest va tenir una filla anomenada Peronella que casen amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona.
• Formant-se així la Corona Catalanoaragonesa = Corona d'Aragó.
• Peronella i Ramon Berenguer van tenir un fill anomenat Alfons I de Catalunya / Alfons II el Cast d'Aragó.

Regne de Castella

• Any 960. Neix el Comtat de Castella sota el comandament de Fernán González, que avançarà en la seva consolidació en les properes dècades.
• Any 1000 - 1035. Sanç III va aconseguir la unificació sota el seu comandament del Regne de Castella, Aragó i Navarra. A la seva mort divideix els territoris entre els seus fills i d'aquí sorgeix el Regne de Castella.
• Any 1037. Es produeix el primer intent d'unificació entre Castella i Lleó de la mà de Ferran I en favor de Castella. A la seva mort es divideixen els regnes.
• La consolidació de Castella com a corona dominant ve acompanyada, a més, per la exigència de paries (les taifes pagaven als cristians tributs per no ser atacats o bé a canvi d'ajut militar) i la utilització del repoblament de les fronteres amb els furs (ciutats a les quals se'ls hi concedien un estatut privilegiat).
• Any 1085 - 1109. Alfons VI conquereix (1085) la Taifa de Toledo.