El Realisme i la Novel·la Contemporània: Una Visió General

El Realisme i el Naixement de la Novel·la Contemporània

En el moment en què la novel·la històrica va prendre la història moderna com a matèria, trobem un gir que, unit a les tècniques costumistes, il·luminà el tret principal que constituí l'estètica de la novel·la contemporània: la captació de la realitat social, històrica i psicològica.

El Costumisme

Moltes novel·les que considerem realistes duen el subtítol de novel·la de costums, que es caracteritza per:

• Comprendre les obres a partir de quadres
• Reduir la psicologia dels personatges a tipus generals

El Realisme

El naixement de la novel·la realista està unit a l'esclat del pensament liberal i científic. Alhora va tenir una gran influència la concepció evolutiva de la vida, a través del pensament de Darwin, que en L'origen de les espècies veia la vida com un gran procés d'evolució còsmica.

Cap al 1850 va sorgir el realisme com a corrent literari, coincidint amb l'etapa d'or de la societat burgesa. L'objectivitat, la versemblança, l'intent de conèixer millor la societat, els moments històrics i la psicologia humana determinaren l'estètica realista amb què va néixer la novel·la contemporània.

La frase de Stendhal va esdevenir el lema de la nova actitud: "Com un mirall posat al camí, la literatura havia de representar el món amb aparença de realitat."

La novel·la posa en marxa tècniques de versemblança com el distanciament del narrador i la seva omnisciència, o un ampli dispositiu descriptiu. El gènere novel·lesc va anar assumint un grau de realisme més gran i aspirava a reflectir aquesta nova societat.

La Novel·la Francesa

Es van superposar el realisme i el romanticisme. El 1830 es va estrenar Hernani, d'Hugo, i es va publicar la que es considera l'inici de l'actitud realista en la novel·la: El roig i el negre de Stendhal, subtitulada Crònica del segle XIX.

Honoré de Balzac

És qui potser millor representa la plenitud de l'estètica realista. Coneix de prop els ambients burgesos i aristocràtics de París, els quals reflecteix a la seva obra. Va decidir anomenar el seu cicle novel·lesc La Comèdia Humana. Només va enllestir 90 de les 130 novel·les previstes. Va influir en Marx; Proust el prengué com a base de la seva obra, encara que hi va mantenir certes distàncies, i Flaubert el menyspreà.

Gustave Flaubert

Representa el cim de la novel·la francesa del segle XIX. La seva actitud transcendia la sociologia per tal d'arribar mitjançant la literatura a un estadi metafísic.

Als 24 anys va esbossar L'educació sentimental, que va refer anys més tard. A partir d'un succés de crònica, va trobar el tema de la seva obra mestra, Madame Bovary, a la qual dedicà cinc anys de feina. L'actitud realista s'expressa amb la frase: "Madame Bovary c'est moi". L'autor és com Déu en la creació. Apareguda el 1857, l'obra provocà un gran escàndol.

Émile Zola

Més enllà del realisme, propugnà en la dècada dels vuitanta el naturalisme. El manifest del naturalisme el determina la publicació del recull de relats Les Soirées de Médan, de Zola i escriptors deixebles seus.

Segons el naturalisme, la novel·la, seguint el mètode experimental científic, havia d'esdevenir una mena de laboratori. Positivisme, cientisme i determinisme es van fondre en una visió de la persona condicionada per l'herència i el medi.

Narrativa Russa

Altra font d'on sorgí literatura d'abast universal és la tradició russa. Dostoievski, Tolstoi i Txèkhov van marcar un bon nivell en la literatura quant a l'estil i amb una gran capacitat de descripció de l'època i d'estudi psicològic.

Lev Tolstoi

Va adquirir aviat fama com a escriptor a Sant Petersburg, on es dedicà plenament a la literatura. Viatjà per Europa i va encetar una etapa de gran fecunditat que culminaria amb Guerra i Pau i Anna Karènina.

La seva obra ha estat vista com una de les principals mostres de realisme en l'anàlisi psicològica.

Fiódor Dostoievski

Va viure amb dificultats econòmiques al llarg de la seva vida. Per això el dolor constitueix un motiu de la seva obra Crim i càstig.

Abocat al joc, va escriure obres com El jugador, L'idiota o Els germans Karamàzov. Aconseguí una gran fama i va ser vist com un profeta de Rússia.

Anton Txèkhov

Començà a escriure contes per poder viure mentre estudiava medicina, fins al punt que es dedicà a la literatura a partir del llibre de contes L'estepa.

El millor període de la seva creativitat es produí entre 1891-1897. Hi destaca la novel·la curta La sala número 6. Amb històries senzilles s'acostà a l'essència de la poesia. Les principals obres teatrals pertanyen a la darrera etapa de la seva vida: L'oncle Vània o L'hort dels cirerers. Renovador del teatre rus, va aconseguir pintar en la seva literatura la societat russa en el tombant del segle.

Madame Bovary

Apareguda el 1857, la novel·la conta la història d'Emma, filla de propietaris rurals benestants, que es casa amb Charles Bovary, un metge mediocre de províncies.

El desencís és tan profund que mitjançant el somieig tracta de ser feliç. Però aquesta felicitat només arriba en moments determinats a través de l'adulteri. Endeutada i desolada, decideix posar fi a la seva vida enverinant-se.

En la novel·la observem que, com el cas del Quixot, Emma pateix una disfunció entre una realitat sublimada que ha vist en els llibres -en aquest cas vehiculada pel romanticisme- i la vulgaritat de la vida de províncies.

L'avorriment és un dels temes claus, com també la solució de l'adulteri a la recerca d'una felicitat identificada amb una existència sublim. Els tres aspectes, avorriment, adulteri i felicitat, resumeixen l'estructura temàtica fonamental de la novel·la vuitcentista.

L'obra, que es mostra anticlerical i a favor d'una visió racionalista, crítica i humanista de l'ètica i la moral, planteja nombrosos detalls expressius que la converteixen en una de les millors creacions verbals del segle XIX.

La Literatura Nord-Americana

Des de la Declaració de la Independència, els EUA viuen un creixement espectacular. Demogràficament, la població passa de 10 a 30 milions. La conquesta de l'Oest, la lluita contra l'esclavitud i la Guerra de Successió van ser alguns fets que marcaren aquesta història. Juntament amb això es desenvolupa la literatura, que va més enllà dels conceptes de romanticisme i realisme. El període entre 1830-1890 s'anomena Edat Daurada.

Edgar Allan Poe

L'autor de El corb i altres poemes, i La caiguda de la casa Usher.

Herman Melville

És l'autor d'una gran novel·la, Moby Dick, de la qual s'han fet diverses versions cinematogràfiques.

Mark Twain

Les aventures de Tom Sawyer i Huckleberry Finn són les seves principals obres.