El Realisme i el Naturalisme a Europa i Catalunya

El Realisme

Origen i característiques

El Realisme va aparèixer a Europa (França) a mitjans del segle XIX com a rèplica del Romanticisme. Va ser un nou concepte de creació literària que es basava en plasmar la realitat contemporània, la realitat que coneixia l'autor, i la seva descripció exacta. Per aconseguir una descripció objectiva, l'autor necessitava documentar-se i observar la realitat que volia descriure.

Autors destacats

Stendhal (francès, "El roig i el negre") i Balzac (novel·lista francès, "Les il·lusions perdudes") són considerats els precursors i mestres del realisme literari. També Flaubert (Madame Bovary) va influir en la literatura catalana. Altres autors importants són: Galdós (Tormento), Tolstoi (Guerra i pau), Clarín (La Regenta), Dostoievski (Crim i Càstig) i Dickens (The Adventures of Oliver Twist).

El Naturalisme

Origen i característiques

El 1870, el màxim representant d'aquest moviment és Émile Zola. El Naturalisme és una evolució del Realisme. Emil Zola volia transformar la literatura en ciència. Inspirat en el positivisme i el determinisme, va crear la novel·la experimental. L'objectiu era millorar les condicions socials i el comportament humà.

El Naturalisme a Catalunya

1862: L'orfaneta de Menargues: primera novel·la del segle XIX d'Antoni de Bofarull, que va iniciar la producció novel·lística autòctona en català. La llengua no estava normalitzada i la manca de prestigi social del català van dificultar tenir un públic consumidor de la novel·la catalana. La publicació de La papallona de Narcís Oller va significar l'inici de la novel·la catalana moderna.

Realisme a Catalunya

A Catalunya arriba al 1880. Autors destacats: Carles Bosch (L'hereu Noradell), Josep Pin i Soler (La família dels Garrigas) i Marià Vayreda (La punyalada). Aquests autors descriuen la realitat social contemporània.

Narcís Oller

Segona meitat del segle XIX: escriu sis novel·les:

• La papallona (1882): predominen elements romàntics. Narra la història d'una noia òrfena, pobre i malaltissa que se suïcida per un estudiant.
• L'Escanyapobres (1884): reflecteix la degradació moral d'un home dolent d'una societat rural en vies de transformació.
• La febre d'or (1890-92): ensenya la transformació de la societat de Barcelona i l'aparició d'una nova burgesia.
• La bogeria (1898): novel·la naturalista de l'autor que descriu el procés de bogeria d'un personatge.
• Pilar Prim (1906).

Teatre Popular

Josep Robrenyo

Autor més destacat del teatre popular del segle XIX (costumista).

Frederic Soler (Serafí Pitarra)

Autor més destacat del teatre popular. La seva aparició va provocar canvis en el teatre. Va escriure sainets, més populars, que ridiculitzaven la literatura romàntica. Obra destacada: Jaume el Conqueridor.

Teatre Culte

Frederic Soler

Autor culte i romàntic promogut per la Renaixença. Autor de melodrames burgesos i drames romàntics: "Les joies de la Rosa", "La vida".

Característiques del teatre romàntic

• Barreja la prosa i el vers.
• Barreja elements còmics amb escenes tràgiques.
• Hi ha drama.
• Normalment els personatges tenen un origen misteriós.

Representants del teatre romàntic

Frederic Soler i Àngel Guimerà

1a etapa: En les seves obres romàntiques destaquen les tragèdies històriques: Mar i cel. Fa servir el vers. La majoria de les seves obres se situen en l'Edat Mitjana.

2a etapa: Representa la consolidació de Guimerà com a dramaturg. Va escriure drames romàntics contemporanis. Fa servir l'ús del vers en la prosa. Obres: Terra baixa, Maria Rosa, La filla del mar.

3a etapa: Guimerà intenta adaptar-se al Naturalisme i al Modernisme. Obres: L'aranya, La Santa Espina.

Homer

És el primer i el més important dels poetes de l'antiguitat. Es deia que era cec (VIII aC) com els augurs i profetes, símbol de la intel·ligència: veuen amb els ulls interiors. Del poeta han sobreviscut els dos monuments literaris més importants del món antic: la Ilíada i la Odissea. És testimoni d'una tradició oral transmesa pels aedes (recitadors). Les seves obres destaquen per:

• L'exaltació de l'home amb la mentalitat hel·lènica.
• La força, l'amistat, l'amor, l'astúcia (per Ulisses), la fidelitat (Penèlope).
• Els herois, més humans, són admirats pel poble i s'acosten als déus. Són envejosos i fràgils.

Safo

Poeta que pertany al segle VII i VI aC. Una de les poetes més privilegiades de Grècia. En la seva vida barreja la llegenda i la veritat. Safo representa la culminació del gènere a Grècia. En la seva poesia posa al descobert els seus sentiments, el present, el món etern, l'oblit, la soledat, l'odi... Escriu poesia lírica, oda, cançó, himnes, cant oral, epigrama, sempre cantat.

Eurípides

Poeta i dramaturg grec. La seva obra, influïda pels filòsofs de la seva època, es caracteritza per l'anàlisi de les passions amoroses, l'estudi del caràcter femení, etc. En una de les seves obres representa a Fedra, que està enamorada d'Hipòlit, el fill del seu marit Teseu. Se suïcida pel desinterès del jove i la deessa Afrodita el castiga.

Mar Egeu

Al voltant del mar es van desenvolupar dues grans cultures, que es representen simbòlicament: la minoica i la micènica. El mite el representa el Minotaure, que recrea alguns dels aspectes del seu imaginari.

Creont

És un personatge de la mitologia grega que pertany al cicle tebà. Va ser rei de Tebes en tres ocasions. És un dels principals personatges de la tragèdia Antígona, de Sòfocles. En aquesta obra, Creont és rei de la ciutat de Tebes, després de la mort dels dos aspirants al tron, Etèocles i Polinices, fills d'Èdip. Ell prohibeix que es doni sepultura al cadàver de Polinices, per haver mort atacant la seva pròpia ciutat. La germana de Polinices, Antígona, contradiu a Creont i li dóna sepultura, i és condemnada a mort. El fill de Creont, Hemó, el promès d'Antígona, se suïcida i a continuació la seva pròpia esposa també posa fi a la seva vida.

Sòfocles

Poeta tràgic grec. Va perfeccionar la tècnica teatral i va introduir el tercer actor. Obres: Antígona, Èdip rei, Electra, Les Traquínies. De l'obra Èdip rei: l'argument és que Èdip mata Laios, el seu pare, i es casa amb la seva mare Iocasta. Antígona, Etèocles i Polinices, germans morts en la guerra de Tebes, Antígona i Ismene els volen tractar igual malgrat les ordres de Creont, el tirà.

Jason i Medea

: l'autor de l'obra és Eurípides el rei Pèlias va imposa al seu nebot Jàson la missió de Trobar el velló d'or. que reclamava la corona del regne de Grècia. Jàson va acceptar la missió, però no la fa tot sol, intervenen altres herois de la mitologia grega, com Hèracles entre d'altres,El grup d'herois es deia els argonautes.El grup d'herois ha de navegar fins a l'extrem més remot del Mar Negre, a la Còlquida, on el velló d'or era custodiat per un drac immens, però amb l'ajuda de Medea, que estava enamorada de Jàson per una fletxa d'Eros, van poder aconseguir el preciat objecte, fent que el drac s'adormís gràcies als encanteris de Medea. Jàson havia promès la seva mà a Medea si aquesta l'ajudava a aconseguir el velló, però quan no va poder ser el rei de la seva patria, van marxar a Corint, on Jàson es va prometre amb la princesa en matrimoni, deixant de banda Medea, i justificant-se dient que aixi els seus fills tindrien un bon futur.
Medea, com a venjança contra això i la pròpia princesa, va fer un vestit per la núvia i el va posar en verí. La princesa va estar encantada amb el regal de Medea, però quan se'l va posar, va morir. Medea va acabar la seva venjança contra Jàson matant els fills que havia tingut amb ell,un cop complerta la venjança va sortir de la ciutat i es va dirigir a Atenes.VELLÓ D'OR: esra una pell de xai amb propietats màgiques que es trobava en una terra anomenada Còlquida.