Realisme: Anàlisi de l'Enterrament a Ornans de Courbet

Realisme

El realisme és un moviment artístic, literari i polític, i té com a representants Émile Zola i G. Balzac.
És un moviment d'origen francès que dura la segona meitat del segle XIX.
Moltes obres tindran com a temàtica la fàbrica, el moviment obrer, la pobresa i l'opressió social.
L'actitud del realisme és plantejar la realitat tal com és, i la resposta dels espectadors va ser política, i no queden clares les intencions de l'autor.
Grans avenços científics i tecnològics, a nivell científic el positivisme (moviment científic creat per Auguste Comte, que crea el mètode científic basat en les ciències naturals, i deia que només existia allò que es podia pesar, mesurar i comptar; és un mètode científic deductiu basat en les lleis generals).
A nivell tecnològic, apareix la fotografia, la premsa, i afecta obres que semblen tenir un enquadrament fotogràfic, i obres que s'allunyen del naturalisme perquè no poden competir amb la fotografia; algunes obres intenten tenir un caràcter documental.
Sovint representaran classes pobres o conflictes de classes.

Enterrament a Ornans

1. Documentació general

Autor: Courbet.
Cronologia: 1851.
Format: Apaïsat i enorme, gairebé 7 m.
Tècnica: Oli sobre tela.
Localització: Museu d'Orsay (París).

2. Anàlisi formal i estilística.

- Anàlisi tècnica i material.
És oli sobre tela; trobem veladures, hi ha zones més pastoses i zones més diluïdes; aquesta tècnica va ser molt emprada a finals del segle XV (Van Eyck).
La tela està sobre un bastidor enorme posat posteriorment; l'obra va ser realitzada en l'estudi de l'autor, per això no és molt alta, però com l'artista volia que l'obra fos tan monumental, la anava plegant per fer-la molt llarga; així, el tema es desenvolupa en un fris.
Mai s'havia fet una obra tan gran sobre bastidor.

- Colors.
La gamma cromàtica és molt reduïda i austera; no hi ha una gran varietat de colors; predomina el negre en els familiars de dol, després el blanc en els escolars, el gos, les còfies i les ploraneres, i el vermell en els birrets i els macers; finalment, trobem un paisatge en colors ocres i grisos.

- Composició.
Predomina un fris horitzontal format per molts personatges verticals; l'única línia que trenca el fris és la creu.
Hi ha un primer pla on trobem els personatges, i un segon pla on trobem el fons.
El temps està aturat; hi ha una quietud; no hi ha cap personatge que hagi acabat una acció; hi trobem una atemporalitat.

- Llum.
No es veu un focus de llum; per la lluminositat sembla que s'estigui ponent el sol.

- Anàlisi estilística.
Està representat per aproximar-se a la realitat aparentment sense ideologia. L'autor diu que la funció era denunciar les misèries humanes; volia plasmar la realitat tal com és; això és el que va escandalitzar d'aquest estil; això no s'havia fet mai, perquè es considera poc artístic.
Va escandalitzar, segons J. Clark, la falta d'un significat concret, i que tots els actors d'aquest drama semblessin impostors, com si estiguessin fent un paper, com si l'obra fos una denúncia de la falsedat humana, o potser un homenatge al poble pobre.
És un estil que es distància molt de la tècnica fotogràfica, perquè més que representar bé les formes, vol representar bé les essències; sembla que estiguin representant tipus humans i no persones concretes; aquest estil de les essències marcava la distància amb la fotografia.
La fotografia de l'època va veure que no podia arribar a l'essència, i així alguns autors van crear el pintoresquisme fotogràfic.
Aquest caràcter polític no el buscava Courbet; va ser una lectura que el poble hi va veure i ell es va sentir còmode.
Va rebre influències d'artistes espanyols com Zurbarán (colors, distribució dels personatges), Murillo (representació digna de la pobresa) i Velázquez.
Artistes venecians com Veronese (pel color i la pinzellada), Giorgione (taca).
Holandesos com Vermeer (quotidianitat, realitat, la representació digna de la pobresa) i Frans Hals.

3. Interpretació, significat i funció.
En l'època, els experts en art deien que l'obra era horrible, i els personatges també.
Courbet deia que ell no creava els personatges, només deixava constància de com era la realitat.
El caràcter polític planteja un tema que cap altre havia plantejat i també la manca de jerarquia.
El primer pla l'ocupa un gos i altres persones que fan una cosa complementària.
L'any 1855, Courbet vol que l'obra sigui exposada en el Saló oficial de París, i va ser rebutjada; de ràbia, va crear un Pavelló del realisme on poder exposar-la.

4. Valoracions finals.

A partir d'ara, la incomprensió dels artistes no és cap problema per a l'art. Aquesta obra no s'entendria sense el poder de la religiositat, la falsedat humana, la passivitat de la població…
Determinats artistes han imaginat la possibilitat de negar l'estil, de fer un art més enllà de qualsevol ideologia, intentar fer un art autèntic.
Al segle XX, la Bauhaus va negar la mateixa idea d'estil, fent un art definitiu. Avui dia es contemplen aquests moviments com un estil més, una posició no definitiva a nivell cultural.
Tant Courbet com la Bauhaus volien un art sense ideologia, i això avui dia és una utopia.