Reaccions Químiques i els seus Efectes en el Medi Ambient

Canvi físic: Transformacions físiques

A l'inici i al final del procés tenim les mateixes substàncies.

Canvi químic: Reaccions químiques

Desapareixen unes substàncies i apareixen altres de noves. S'anomenen reaccions químiques.

Diferència entre canvi físic i canvi químic

En el canvi químic desapareixen substàncies i apareixen altres noves, mentre que en el canvi físic només canvia l'estat d'agregació. Ex: explosió de color i barreta fotoluminescent.

Reacció química

És el procés pel qual unes substàncies, anomenades reactius, es transformen en noves substàncies, anomenades productes.

Equació química

La representació d'una reacció química és quan s'indiquen les fórmules químiques de les substàncies. Uns coeficients indiquen la proporció de partícules que hi participen. Ex:

Representacions de les reaccions

Una o més substàncies, anomenades reactius, reaccionen i es transformen. Una o més substàncies, denominades productes, es formen. No desapareix cap àtom, ni n'apareix cap que no hi fos al començament, tan sols hi ha hagut una redistribució dels àtoms. La massa es conserva perquè la massa total dels reactius és igual a la massa total dels productes.

Factors que influeixen en la velocitat d'una reacció química

Temperatura: Com més gran és la temperatura d'un procés, més gran és la velocitat a la qual té lloc, ja que les partícules es mouen més ràpidament i interaccionen en més ocasions. Concentració: Com més gran sigui la concentració d'un reactiu, més gran serà la velocitat de reacció, perquè hi haurà més quantitat de partícules disponibles per reaccionar. Precipitació: Reacció en la qual es genera un producte que és insoluble. Fermentació i respiració: Processos biològics en els quals s'obté energia a partir d'una oxidació. Descomposició: Reacció en la qual un compost complex es separa en dues substàncies més simples. Naturals: Obtinguts directament de la natura, com fusta, cotó, roca o argila. Artificials: Obtinguts a partir d'un procés tecnològic.

La pluja àcida

Origen: Combustibles utilitzats per a la locomoció i la producció elèctrica emeten òxids de sofre i nitrogen que reaccionen amb l'aigua dels núvols i produeixen àcids. Efecte: S'incrementa l'acidesa de l'aigua de pluja fins a arribar a valors de pH inferiors a 5,6. Conseqüències: S'acidifiquen els sòls i les aigües dels rius i els llacs. Els arbres acaben emmalaltint i morint. Ataca i dissol les pedres calcàries (bàsiques), que formen edificis, monuments i el paisatge en general. Solucions: Disminuir el consum de combustibles fòssils. Eliminar el sofre abans d'utilitzar el combustible. Eliminar els òxids abans de emetre'ls a l'atmosfera.

L'efecte hivernacle

Efecte: Com a consequència d'aquest augment de gasos es produeix un increment de l'efecte d'hivernacle i s'eleva la temperatura mitjana del planeta. Això provoca una modificació en l'atmosfera i el clima, la qual cosa origina un canvi climàtic en el planeta. Solucions: Reduir l'ús de combustibles fòssils mitjançant la promoció d'energies renovables. Controlar la quantitat de bestiar per a alimentació mitjançant un consum responsable. Reduir el desaprofitament d'aliments, que supera el 25 % de la producció mundial i és responsable del 10 % dels gasos amb efecte d'hivernacle. Conseqüències: Descens en la capa de gel, augment del nivell del mar, modificació dels corrents oceànics, modificació del clima amb l'increment de la sequera, fenòmens atmosfèrics violents, increment del risc d'incendis, desaparició d'espècies per la destrucció del seu entorn.

Capa d'ozó

Efecte: Inerts en les capes baixes de l'atmosfera, els CFC es tornen molt reactius en capes altes quan es troben amb raigs UV. Una única molècula de CFC és capaç de provocar la ruptura de 100 000 molècules d'ozó, per la qual cosa en algunes zones aquesta capa gairebé desapareix. Origen: La causa de l'anomenat forat de la capa d'ozó són unes substàncies conegudes com clorofluorocarbonis o clorofluorocarburs (CFC), antigament utilitzades com a propel·lents d'aerosols i refrigerants en neveres i aires condicionats. Conseqüències: L'increment de radiació pot provocar efectes molt perjudicials, des de cremades, càncer de pell fins a mutacions letals per a la vida. Solucions: En l'Acord de Montreal del 1989 es va elaborar un calendari de prohibició de l'ús de CFC en aerosols, neveres i aires condicionats. Com a consequència, el ritme de destrucció s'ha vist reduït a partir de l'any 2000, la qual cosa suposa el primer problema mediambiental que la humanitat està aconseguint revertir.