Els Raptes Mítics de Zeus: Europa, Ganimedes i Prosèrpina

El Rapte d'Europa

Un dia, mentre Europa collia flors amb les seves companyes a la platja de Sidó o de Tir, on regnava el seu pare, Zeus la va veure i se'n va enamorar perdudament. Aleshores el déu, encès d'amor per la seva bellesa, es va transformar en un brau blanc amb unes banyes que semblaven la lluna creixent, i s'hi va acostar fins a ajaçar-se als seus peus. La princesa, encuriosida per aquell magnífic brau de pell extraordinàriament blanca, s'hi va atansar per acariciar-lo i va acabar asseient-se-li al llom. Aleshores, el brau es va alçar i es va llançar en direcció al mar malgrat els crits d'Europa, que se li aferrava a les banyes. Es va endinsar entre les onades i es va allunyar de la platja. Finalment la va retornar a la platja, però en comptes de les costes fenícies, Zeus se l'havia endut a Creta.

El Rapte de Ganimedes

Un dia Ganimedes, encara adolescent, pasturava els ramats del seu pare a les muntanyes que vorejaven la ciutat de Troia. Zeus se'n va enamorar, es va transformar en àguila, el va segrestar i el va conduir a l'Olimp. La seva bellesa, ja que era considerat com el més bell dels mortals, havia enamorat el més poderós dels déus. A l'Olimp, Ganimedes era el catamita de Zeus i el servia com a coper, omplint la copa del déu i abocant-li el nèctar i l'ambrosia, reemplaçant en aquesta funció a Hebe, la divinitat de la joventut. Tots els déus van estar molt satisfets en veure el nou jove excepte Hera, l'esposa de Zeus, qui el rebutjava.

El Rapte de Prosèrpina

Persèfone era un donzella molt bonica, nascuda d'un dels múltiples amors de Zeus. La seva mare era Demèter, deessa de l'agricultura. Un dia que Persèfone estava collint narcisos en un prat, la terra es va obrir de sobte i en va sortir el seu oncle Hades, que la va raptar i se l'endugué al seu regne subterrani amb la pretensió de fer-la la seva esposa. Demèter es va desesperar amb la desaparició de la seva filla. Hades no havia deixat ni rastre i, per tant, ni tan sols podia saber què li havia passat ni on era. Així és que va començar a buscar Persèfone per tot arreu. Ni a les nits reposava de la seva recerca, sinó que recorria els camins il·luminant-se amb una torxa. Però, malgrat que va cercar per tots els països i ciutats i va preguntar a tothom, no en va trobar cap pista. Finalment, al desè dia, va demanar-ho a Hèlios, el Sol, que li ho va explicar tot. En saber la veritat i que, a més, Hades s'havia assegurat la complicitat de Zeus, Demèter s'enutja, abandona l'Olimp i, tota trista, es dirigeix a Eleusis sota la figura d'una vella. Arribada al palau dels reis Cèleos i Metanira, hi és acceptada com a serventa i li encomanen el seu fillet Demofont. Amb la intenció de fer-lo immortal, de nit el posa al foc i l'ungeix amb ambrosia, però una nit la descobreix Metanira, que fa un crit, i el nen mor abrasat. Aleshores la deessa es descobreix la seva veritable personalitat i, instal·lada en un temple, impedeix que germinin les llavors, de manera que l'espècie humana és castigada per la fam i està a punt d'extingir-se. Zeus, adonant-se de la gravetat de la situació, envia la seva missatgera Iris a ordenar a Hades que retorni Persèfone a la seva mare. Però Hades, per no perdre la noia que estima, li dóna una magrana dels inferns, que ella, distreta, mossega. Així, com que ha tastat el menjar dels inferns, Hades aconsegueix que Persèfone quedi lligada al món dels morts i arriba a un acord amb Demèter: a partir d'ara Persèfone restarà un terç de l'any amb el seu marit sota terra, mentre que els altres dos terços podrà viure amb la seva mare en el món superior. Demèter institueix els misteris d'Eleusis, retorna la fertilitat als camps i fa el do del blat a Triptòlem, un altre fill de Metanira, que l'escampa per tota la terra des d'un carro tirat per dragons alats i dóna a conèixer l'agricultura. A causa d'aquest mite, els atributs de Demèter són l'espiga de blat i les torxes.