Rapte de les Sabines i el Naixement de Venus

RAPTE DE LES SABINES

CONTEXT HISTÒRIC: Crisi i fi del Renaixament degut a: Reforma luterana i trencament de l’església cristiana, Convocatòria del Concili de Trento, Repercussió social i política de “il palio di Roma” per part de les tropes imperials de Carles V. Aquesta desesperació provoca la difusió dels ideals estètics del Renaixement arreu d’Europa. Tot seguit, es desmitifiquen els valors renaixentistes.

BIOGRAFIA: Giambologna És l’escultor més important del Manierisme italià. Neix a Flandes però als 21 anys va a Itàlia on hi desenvolupa tota la seva obra. Roma és el seu primer destí. Després s’instal·la a Florència on treballa al servei de la família Mèdici. A més de l’escultura monumental també treballa petites estàtues de bronze que es fan molt populars a l’època. Als darrers anys de la seva carrera es dedica a la difícil construcció de monuments eqüestres.

ESTIL: Manierisme. El terme manierisme apareix per diferenciar l’estil artístic existent entre el classicisme renaixentista i el barroc. Distorsions anatòmiques, Moviments, fins i tot exagerats, Composicions complexes, la més destacada la composició serpentinata.

DESCRIPCIÓ FORMAL: Grup escultòric organitzat entorn de la figura principal, un jove que subjecta amb força una dona. Dues característiques formals principals: dinamisme i expressivitat, fonamentals en el manierisme. Les 3 figures es relacionen per la unió dels cossos i pel joc dinàmic de mirades que permet a l’espectador seguir l’evolució de l’acció ascendent de les figures. Aquesta tècnica multiplica els punts de vista de l’espectador i l’obliga a moure’s al seu voltant. Per acabar, hi trobem un Excel·lent treball anatòmic que permet captar la psicologia de la lluita dels personatges i el seu patiment.

MODELS: Dos referents clars: Miquel Àngel de qui agafa l’escultura serpentinata, Cellini de qui agafa la multiplicitat, molts punts de vista.

INFLUÈNCIES: La seva escultura manierista esdevé el punt de partida de l’escultura barroca.

TEMA: L’obra fa referència a una llegenda de la primitiva història de Roma. Ròmul, fundador de la ciutat de Roma, convida als altres pobles a una festa. A un senyal, els romans rapten les dones Sabines. Segons Plutarc només s’enduen una dona casada i no ho fan per libertinatge. Ho fan per manca de dones a Roma i per crear una aliança entre pobles.

FUNCIÓ: No va ser un encàrrec, la va esculpir per demostrar el seu virtuosisme. Francisco de Medici, quan la va veure, quedà meravellat i la va instal·lar per decorar la plaça de la Signoria de Florència. Rivalitzava, dins el propi espai, amb el Perseu de Cellini, també manierista.

SIGNIFICAT: Aquesta escultura és la contribució que fa Giambologna a la disputa sobre la superioritat de l’escultura a la pintura en el llenguatge artístic. Els defensors de l’escultura deien que era superior perquè podia oferir més d’un punt de vista a l’espectador. També que s’aconsegueix el mateix dramatisme amb 3 personatges enfront d’una pintura que n’ha de representar molts més.

RESTAURACIONS: L’escultura ha necessitat un cicle de restauracions ja que, a més de quedar exposada als agents naturals, va patir les accions de vandals que la van malmetre. Finalment va ser traslladada a la galeria de l’acadèmia de Florència i es va col·locar una còpia en el seu lloc a l’exterior.

EL NAIXEMENT DE VENUS

BIOGRAFIA: Sandro Botticelli. Va començar en el món de l’orfebreria però aviat passà a la pintura. Rep encàrrecs dels Mèdici i dels Vespucci. És l’introductor de la mitologia en la pintura com a al·legoria del present. L’aparició de da Vinci fa considerar l’estil de Botticelli arcaic. Els darrers anys de la seva vida destrueix alguns dels seus quadres mitològics i retorna a la pintura religiosa.

ESTIL: Quattrocento: Domini de la perspectiva lineal, Realisme i imitació de la natura, Figures amb volum gràcies a la llum i gradació de color, Composicions coherents dins de paisatges creïbles. Temes diversos: religiós, mitològic, retrats… Tècnica: oli sobre llenç.

DESCRIPCIÓ FORMAL: Al centre trobem la deessa Venus nua sobre una petxina marina. Cos molt idealitzat tant en les parts com en l’equilibri clàssic del contrapost. La seva figura s’estableix com un eix simètric del triangle compositiu imaginari. Dues diagonals amb el vèrtex superior al cap de la deessa. Aquesta simetria dóna un ritme dinàmic contraposat a la serenitat de la Venus. L’escena es recrea en un paisatge de naturalesa solitària i ideal. Predomini del dibuix lineal dels contorns sobre els colors fet que ajuda a distingir les figures. Igual passa amb la llum, feta a través de paleta de colors clars, sense clarobscurs.

MODELS: Obsessió de Botticelli per plasmar la bellesa ideal i influència de les teories neoplatòniques, essent el primer que reprèn la temàtica mitològica.

INFLUÈNCIES: La seva obra cau en l’oblit a principis del s.XVI a causa de les noves propostes de Leonardo da Vinci. Serà redescobert al s.XIX pels prerafaelites i els pintors pompiers.

TEMÀTICA: Mitologia clàssica. 2 versions del naixement de Venus: Hesíode: neix de l’escuma del mar on havia caigut els genitals d’Urà, castrat pel seu fill Cronos. Homer: neix al mar, filla de Júpiter i Dione, deessa de la terra. El llenç, però, mostra l’arribada de Venus a les costes de Citera després d’haver nascut. Venus està acompanyada per Zèfir i Aura. És rebuda per la primavera, l’estació de l’amor. L’identifiquen les flors del vestit. Roses = amor, petxina = fidelitat.

FUNCIÓ: Juntament amb la Primavera és un encàrrec de Marsili Filí i el seu cercle neoplatònic, relacionats amb el cosí de Llorenç de Medici. Estaven exposats en la vila rural d’aquesta família.

SIGNIFICAT: Per una banda tenim Venus com la deessa de l’amor però la seva nuesa és imatge de puresa, no de sensualitat. Per una altra banda, hi tenim una interpretació neoplatònica, corrent filosòfic lligat al pintor. Aquest llenç representava la unitat entre la bellesa, l’amor i la veritat. Cal recordar que, des de la Roma clàssica, és la primera representació d’un nu femení.

RESTAURACIÓ: Es va restaurar perquè l’obra estava molt enfosquida, i en restaurar-la van veure com els colors eren més vius del que es pensava.