Ramon Llull i la seva obra literària

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,64 KB

Ramon Llull

1232-1316 Mallorquí de família noble. Casat amb dos fills. Literatura = Activitat Cortesana. Literatura per gust, no es guanyava la vida escrivint.

Nova Vida

Dintre de la nova vida, tres activitats:

  • Conversió musulmans al cristianisme
  • Manual de comportament
  • Crea escoles

Per fer això: Viu retir fent d’ermità. Viatges per portar el seu missatge (i així fer canviar a la gent al cristianisme). Mor a Tunis però és enterrat a Mallorca (va morir fent els seus discursos). La seva familia va reclamar el cos de manera que està enterrat a la seva terra, Mallorca.

Noveles

Llibre d’Evast, d’Aloma e de Blanquera. Caràcter biogràfic. Blanquerna i Natana. Camí de perfecció dins la religió.

Fèlix o Llibre de meravelles

Recurs: Prosopopeia. Recurs: Al·legoria. Exemplum.

Llibre de l’orde de cavalleria

Defensa els principis dels cavallers. Defensors de l'església. Joanot Martorell, s’ajuda d’aquest llibre.

Vida Coetània

Autobiografia. Capítol de Jesucrist. El llibre de contemplació en Déu. És dels més complicats. Conté tot el seu pensament.

ART Phantasticus

Última novela escrita en llatí.

Llibre de gentil i els tres savis

Tolerància i respecte. Religions: jueva, mahometana i cristiana.

Poesies

El cant de Ramon. Lo desconhort.

Perquè és important

Creador del Català literari (és el primer en escriure en català). Autor de literatura doctrinal (vol ensenyar). El recurs que més utilitza és l’Al·legoria. Tècnica de l’Exemplum. Literatura en llengua vulgar per formular idees cristianes i la seva defensa (és el català). Creador de la seva ART. La seva literatura té dues finalitats: Fer propaganda. Ensenyar.

Funcions del llenguatge

Emotiva o Expresiva: ens fa veure com es sent l'emissor. Funció referencial o informativa: no aporta res en concret és molt subjectiva. Funció poètica o estètica: ex; vers d’un poema / embarbussament. Funció de contacte o fàtica: ex; comprobar un micro, per veure si el canal funciona / Digui?, quan respons el telèfon simplement vols saber si hi ha algú no esperes res concret. Funció metalingüística: és una definició / Llengua. Funció d'incitació, conativa o apel·lativa: qualsevol missatge que sigui una ordre solen ser d’incitació, esperen algo del receptor.

Figures retòriques

Sinonimia: significants diferents, amb el mateix significat i la mateixa categoria gramatical. Antonimia: significants diferents amb significats oposats i la mateixa categoria gramatical. Homonímia: mateix significant gràfic i fonètic, amb diferent significat. Homofonia: mateix significant fonètic però no gràfic. Homografia: mateix significant gràfic però no fonètic. Polisèmia: un sol significant amb molts significats i mateixa categoria gramatical. Monosèmia: un significant que té un sol significat. Paronímia: significant semblant però significat no. Palíndrom: una paraula que llegida del revés es la mateixa, Anna. Bifronts: dues paraules que les revés ens donen una altre, sorra/arròs. Hiperonímia: mot genèric equivalent a un mot més específic, esport: fútbol, bàsquet. Hiponímia: ús de la paraula concreta en lloc de la genèrica.

Entradas relacionadas: