Ramon Llull: El Filòsof i Missioner Català

Ramon Llull: Vida, Obra i Llegat

Ramon Llull (1232-1316) és considerat un dels creadors del català literari i un dels primers a fer servir una llengua neollatina per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de textos novel·lístics. Va ser escriptor, cabalista, divulgador científic, missioner, teòleg, monjo franciscà, alquimista i molt més. Va escriure en occità, català, àrab i llatí.

De la Cort a la Conversió

Llull va néixer a Palma entre el 1232 i el 1233, en una família de la noblesa catalana. Abans de casar-se, va ingressar a la cort del rei Jaume I i el seu ascens va ser meteòric. Durant els seus anys a la cort, Llull va viure una vida luxosa i va tenir diverses relacions amoroses.

En aquesta època, va compondre cançons d'amor picaresques i divertides en occità, aptes per ser cantades pels trobadors. Més tard, es va casar amb Blanca Picany, amb qui va tenir dos fills: Domènec i Magdalena.

El 1263, cinc visions de Crist crucificat van provocar un canvi radical en la seva vida. Llull va abandonar la seva família per dedicar-se a la predicació i a la conversió dels infidels. Durant aquests anys, va aprendre àrab gràcies a un captiu sarraí.

Posteriorment, Llull es va retirar a una cova de Mallorca on es va entregar a la meditació i la contemplació. Finalment, va entrar al monestir de la Real, on els monjos li van ensenyar llatí, gramàtica i filosofia, tant islàmica com catòlica.

Tasca Missionera i Llegat Intel·lectual

El 1274, Llull va fundar el monestir de Miramar a Mallorca, amb l'objectiu de formar missioners per a la cristianització dels musulmans.

Llull va emprendre una croada personal, ja que el Papa no el volia escoltar, amb la missió de cristianitzar àrabs i jueus. Aquesta missió el va portar a viatjar per Europa (Alemanya, França i Itàlia), Xipre, Terra Santa, l'Àsia Menor i el Magrib.

Durant aquests viatges, va escriure un gran nombre d'obres i va intentar fundar nous monestirs catòlics a les zones que visitava. El 1286, va rebre el títol de professor universitari de la Universitat de París. Un any després, va anar a Roma per demanar finançament a l'Església per a la seva croada, però no va ser escoltat.

El 1295, va ingressar a l'orde franciscà. El 1299, gràcies a l'autorització del rei Jaume II de Mallorca, va poder expressar les seves idees a les mesquites i sinagogues del regne.

El 1307, va anar al nord d'Àfrica per continuar predicant, però gairebé va ser lapidat. Després, es va dirigir a Pisa, però el vaixell que el duia es va enfonsar. Llull va ser un dels pocs supervivents i va aconseguir arribar a la ciutat italiana.

Entre l'octubre del 1311 i el maig del 1312, Llull va participar en el concili de Viena. Allà, de manera sorprenent, va donar suport a la supressió dels templers i va proposar l'ensenyament de l'hebreu, l'àrab i les llengües orientals als missioners. No obstant això, no va aconseguir que s'acceptés organitzar una nova croada.

Acabat el concili, Llull va viatjar a Tunísia per continuar la seva tasca missionera. Va morir el 1315 o el 1316, quan tornava de Tunísia cap a Mallorca. Està enterrat a l'església del convent de Sant Francesc, a Palma.