Radiofàrmacs: Tipus, Preparació i Administració

Tipus de Radiofàrmacs

Els radiofàrmacs (RF) es poden classificar segons si inclouen o no l'isòtop radioactiu 99mTc en la seva estructura:

Radiofàrmacs amb Tecneci-99m (^99mTc)

Inclouen en la seva estructura l'isòtop radioactiu ^99mTc.

El ^99mTc té les següents característiques:

• Temps de semidesintegració de 6,02 hores.
• Emissió de raigs gamma purs.
• Emissió monoenergètica de 140 keV.
• Gran disponibilitat.

Exemples de radiofàrmacs amb ^99mTc:

• ^99mTc-pertecnetat de sodi: exploracions de la glàndula tiroide i estudis de ventilació i permeabilitat pulmonar.

• ^99mTc-HMPAO: estudi de la perfusió cerebral i marcatge de leucòcits.

• ^99mTc-DTPA: estudis de ventilació pulmonar i visualització de neurofibromes i oncocitomes renals.

• ^99mTc-MIBI: en cardiologia i en oncologia.

• ^99mTc-Difosfonats: complexos de fosfonats marcats amb ^99mTc que s'uneixen a la hidroxiapatita dels ossos. S'utilitza en gammagrafies òssies.

• ^99mTc-MAG3/^99mTc-DMSA: s'utilitzen en estudis de la funció i morfologia renal.

• ^99mTc-Nanocol·loides: partícules d'albúmina humana que són fagocitades per les cèl·lules del sistema fagocític mononuclear. S'utilitzen en limfogammagrafia, drenatge limfàtic, cerca del gangli sentinella, etc.

Radiofàrmacs sense Tecneci-99m (No-Tc)

No inclouen en la seva estructura el ^99mTc.

Són molt variats: iodats, amb gal·li, tal·li, indi-111, crom, altres, radiofàrmacs PET.

• ¹³¹I-ioflupà: s'utilitza per al diagnòstic del Parkinson. Detecta la pèrdua de terminacions nervioses dopaminèrgiques del sistema extrapiramidal.

• Citrat de ⁶⁷Ga: s'acumula en teixits tumorals, s'utilitza per detectar infeccions i inflamacions.

• Clorur de ²⁰¹Tl: gammagrafies de perfusió cardíaca. Estudi del múscul cardíac en repòs i en esforç.

• Clorur de ¹¹¹In: s'utilitza per marcatge cel·lular (plaquetes, leucòcits) en estudis de cinètica plaquetària i detecció de tumors neuroendocrins.

• Cromat sòdic-⁵¹Cr: s'utilitza per a marcatge cel·lular d'eritròcits, en eritrocinètiques i determinacions de volum globular.

• Radiofàrmacs PET: són radiofàrmacs amb radioisòtops emissors de positrons: ¹⁸F, ¹¹C, ¹³N, ¹⁵O.

  Característiques: tenen períodes de semidesintegració curts, massa pràcticament nul·la i càrrega positiva. Quan col·lideixen amb un electró s'aniquilen, produint dos fotons en la mateixa direcció (creació de parells), 511 keV.

  Són radiofàrmacs fisiològics: radioisòtop + àcids grassos, sucres, proteïnes i aminoàcids. Per això són fàcilment incorporats en les rutes metabòliques de l'organisme. S'utilitzen en camps com neurologia, cardiologia i oncologia.

  Un exemple és el ¹⁸F-FDG: estudi del metabolisme glicídic.

Formes Físiques dels Radiofàrmacs

Els radiofàrmacs poden presentar-se en diferents formes físiques:

• Gasosa
• Aerosols
• Líquida:
  • En solució: els components no es poden separar per filtració.
  • Suspensions col·loïdals: partícules de 0.01-0.5 μm.
  • Microagregats: suspensions de partícules de 0.5-1 μm.
  • Macroagregats: suspensions de partícules de 1-50 μm.
  • Microesferes: agregats de més de 50 μm en suspensió.

Preparació dels Radiofàrmacs

Els radiofàrmacs es preparen immediatament abans de l'administració al pacient, és el que anomenem preparació extemporània de radiofàrmacs. La preparació dels radiofàrmacs ha de fer-se seguint les normes de protecció radiològica i les normes de preparació farmacèutica.

Tipus de Processos de Preparació

Processos Tancats

• El radiofàrmac és preparat mitjançant l'addició de components estèrils mitjançant un sistema que evita el contacte amb l'atmosfera.
• S'utilitzen vials de vidre perfectament aïllats mitjançant taps de goma segellats amb una corona d'alumini.
• Baix risc de contaminació radioactiva i bacteriològica.

Processos Oberts

• Durant la preparació, algun dels components o el producte semiacabat entra en contacte amb l'atmosfera.
• Es prenen més mesures de precaució, però existeix un major risc de contaminació dels treballadors i del producte final.

Situacions en la Preparació de Radiofàrmacs

Preparació de Radiofàrmacs Llestos per a ser Utilitzats

• Són fabricats per laboratoris autoritzats.
• Preparació de dosis individuals en dues operacions simples:
  • Fraccionament: extracció del vial d'un determinat volum amb l'activitat prescrita.
  • Dilució o reconstitució (si el producte està liofilitzat): seguint les instruccions del fabricant.

Preparació a partir de Generadors i Kits Freds

El ^99mTc obtingut als generadors es combina amb el lligand (fàrmac) utilitzant preparats industrials (els kits freds o equips reactius).

Preparació a partir de Mostres Autòlogues (Marcatge Cel·lular)

Els radiofàrmacs són marcats in vitro amb cèl·lules sanguínies (eritròcits, leucòcits i trombòcits).

Gestió d'Existències i Emmagatzematge

Cal tenir especial cura a l'hora d'emmagatzemar i conservar els productes que es fan servir en les unitats de radiofarmàcia:

• Caducitat: indicada al cartonatge i a les fitxes tècniques.
• Condicions de temperatura: temperatura ambient, refrigeració o congelació. Mai s'ha de trencar la cadena del fred.
• Productes radioactius o no.
• Cal tenir control de les existències per evitar el desabastiment.

La majoria de radiofàrmacs són emissors gamma, per tant, fem servir blindatges de plom, distingint diferents àrees:

• Emmagatzematge de radiofàrmacs.
• Emmagatzematge d'altres materials radioactius (generadors).
• Emmagatzematge de residus radioactius.
• Producte de la preparació.
• Maneig dels radiofàrmacs.

Vies d'Administració dels Radiofàrmacs

Els radiofàrmacs es poden administrar per diferents vies:

• Via oral.
• Via inhalatòria.
• Via intratecal (injecció en el canal espinal).

• Via intravenosa: la més freqüent. Per a què sigui òptima ha de ser a la vena cubital dreta, amb un catèter de calibre 20 i a través d'una clau de tres vies. Alguns cops podem utilitzar la via que porta el pacient, però hi ha radiofàrmacs que no es poden administrar a través de catèters.

Biodistribució, Acció i Eliminació

Quan s'administra un radiofàrmac, aquest ocupa un determinat espai de biodistribució. El radiofàrmac circula per l'organisme fins a arribar a la seva localització en el teixit o òrgan diana.

Després de ser distribuït, el radiofàrmac passa per altres dos processos:

• Acció: localització o acumulació del radiofàrmac en un òrgan, teixit o espai on es fa una funció cel·lular o ocorre un procés determinat. Aprofitem aquesta localització amb fins diagnòstics o terapèutics.

• Eliminació: sortida del radiofàrmac/radionúclid fora de l'organisme, per via urinària, fecal, etc. Alguns radiofàrmacs són metabolitzats per facilitar la seva eliminació, principalment en el fetge.

Mecanismes de Localització dels Radiofàrmacs

Els radiofàrmacs es localitzen en un òrgan, teixit o espai on es fa una funció cel·lular o ocorre un procés determinat mitjançant diferents mecanismes:

• Difusió simple: procés mitjançant el qual es produeix un flux net de molècules a través d'una membrana permeable. Les molècules passen des d'un medi on es troben a una major concentració, a un altre amb menor concentració: a favor del gradient de concentració. És un procés passiu, per tant, no té cost energètic.

• Difusió facilitada: procés mitjançant el qual es produeix un flux net de molècules a través de proteïnes específiques (els canals transportadors) que es troben en la membrana cel·lular. Les molècules passen des d'un medi on es troben a una major concentració, a un altre amb menor concentració: a favor del gradient de concentració. És un procés passiu, per tant, no té cost energètic.

• Transport actiu: procés mitjançant el qual es produeix un flux net de molècules a través de proteïnes específiques (les bombes) que es troben en la membrana cel·lular. En aquest cas, les molècules passen des d'un medi on es troben a una menor concentració, a un altre amb major concentració: en contra del gradient de concentració. És un procés actiu, té cost energètic (ATP).

• Bloqueig capil·lar: els radiofàrmacs grans (macroagregats i microesferes, 20-80 μm) queden atrapats en vasos capil·lars de diàmetre petit, produint una microembòlia del vas. Exemple: per fer gammagrafies de perfusió pulmonar.

• Segrest cel·lular: permet fer gammagrafies de la melsa. La melsa és l'òrgan encarregat d'eliminar els eritròcits (hematies) alterats, danyats o vells, de la circulació. S'utilitzen hematies del propi pacient desnaturalitzades amb calor i marcades amb tecneci-99m.

• Fagocitosi: els radiofàrmacs en forma de suspensions col·loïdals són captats per cèl·lules fagocítiques del sistema reticuloendotelial. Exemple: cerca del gangli sentinella.

• Localització compartimental: es basa en què alguns fàrmacs entren en un compartiment biològic estanc (tancat), localitzant-se específicament en ell de forma duradora, sense difusió exterior. Exemple: cisternografia.

• Adsorció: retenció d'una substància en la superfície d'un material. Exemple: gammagrafia òssia.