Psicomotricitat: Teràpia, Educació i Trastorns

1. Psicomotricitat: Teràpia vs. Educació

La psicomotricitat es contempla des de dues finalitats:

• Com a mètode terapèutic:

  En els seus inicis, formava part d'un tractament terapèutic i reeducatiu per a nens amb retards i alteracions en el desenvolupament. Actualment, continua sent un mètode d'estimulació primerenca i reeducativa.

• Com a pràctica educativa:

  La concepció terapèutica ha evolucionat cap a una metodologia educativa aplicable a tots els infants durant l'educació infantil. Estimula el desenvolupament físic i psíquic, prevenint possibles problemes que requereixin atenció reeducativa posterior.

7. El Control Tònic

El control tònic es manifesta en:

• L'aspecte motor:

  Assegura l'equilibri, aportant elasticitat, estabilitat, força i precisió.

• La sensibilitat:

  Les estructures neurològiques que regulen la funció tònica reben estímuls interns i externs (exteroceptius, propioceptius i interoceptius), mantenint una tensió latent.

• Les emocions:

  El to és la base de la manifestació emocional. Un sobresalt, impacte emocional o disgust pot generar una caiguda de la tensió tònica, causant desordre en la funció.

• La relaxació:

  La disminució voluntària del control tònic permet la relaxació muscular, influint en la relació corporal. Activitats de relaxació poden exercitar aquest control.

8. Relaxació Conscient vs. Automàtica

• Relaxació conscient:

  Requereix coneixement corporal i domini de l'esquema corporal (assolit cap als 6-7 anys). S'aplica amb metodologia directiva.

• Relaxació automàtica:

  Es produeix després d'activitats fatigants. L'educador intervé mínimament, facilitant un ambient tranquil (clima, so, llum) amb possible música suau.

9. El Sistema Postural

El sistema postural es configura a través de:

• El to muscular.
• La vida afectiva (diàleg tonicocorporal mare-nadó).
• Experiències sensoriomotrius.
• El sistema cinestèsic.

Un sistema postural correcte és crucial per a l'estructuració i orientació espacial, i facilita l'aprenentatge. Dificultats en aquest control poden causar:

• Cansament, ansietat i problemes d'atenció.
• Dificultats en l'exploració, afectant l'autonomia i la relació social.
• Problemes en aprenentatges cognitius superiors.

11. La Lateralitat

La lateralitat, o dominància d'una part del cos, és important en l'educació psicomotriu perquè:

• Facilita la representació de l'esquema corporal.
• Permet l'especialització en l'acció.
• Afavoreix l'orientació i organització espacial.

Edat de Definició i Intervenció

La preferència lateral s'estableix entre els 4 i 7 anys. Cap als 6 anys, representen la seva dreta i esquerra. Als 8-9, la dreta i esquerra d'altri.

Si no es defineix espontàniament, s'ha d'intervenir cap als 5 anys (mai abans dels 4), preferiblement cap a la dreta per la convenció cultural (escriptura).

13. Interiorització del Temps

La interiorització del temps comença amb les rutines diàries, que estableixen un ritme i successió d'esdeveniments. Això permet la comprensió progressiva de dia/nit, matí/tarda, i avui/ahir/demà.

Etapes en l'organització temporal (Picq i Vayer):

• Etapa 1:

  Adquisició de nocions bàsiques (velocitat, durada, continuïtat, irreversibilitat) lligades a l'acció.

• Etapa 2:

  Consciència de les relacions temporals (instant, abans, durant, després, simultaneïtat, successió).

• Etapa 3:

  Nivell simbòlic, coordinant elements i amb capacitat d'abstracció.

15. Trastorns Psicomotors

Classificar els trastorns psicomotors és complex per la interrelació de les àrees i la diversitat de trastorns.

Propostes:

• H. Bucher:

  • Trastorns de l'esquema corporal.
  • Retards de maduració.
  • Disharmonies tonicomotores.

• J. d'Ajuriaguerra:

  • Desordres en la realització psicomotora.
  • Inestabilitat psicomotriu.
  • Debilitat motora.
  • Problemes de lateralització.
  • Trastorns tonicoemocionals o de relació.