Psicologia de la Personalitat: Teories i Mecanismes de Defensa

Psicologia de la Personalitat

Estudia les característiques psicològiques que identifiquen un individu o grups d'individus, la seva gènesi, estructura i funcionalitat, des del seu origen fins a la seva desaparició.

Aspectes de la Conducta

• Quin tipus de persona és l'individu en cada cas.
• Com ha arribat a ser el que és.
• Quines condicions provoquen aquesta organització peculiar.
• Com podem explicar la conducta o predir un comportament.
• Com és cada persona diferencialment estable en els seus diferents comportaments.

Estudi de la Personalitat

Distints autors han estudiat la personalitat, i segons l'enfocament que n'han fet, han sorgit diferents escoles de psicologia:

• Psicodinàmica o psicoanalítica (freudiana): Freud defensava que el comportament de les persones està dominat per actituds inconscients que estudiava mitjançant la psicoanàlisi. Les experiències passades intervenen en situacions, idees i sentiments actuals.
• Conductista: Es basa en l'observació de la conducta i la importància de l'ambient. En aquesta escola, l'important és l'aprenentatge.
• Humanista: Estudia l'ésser humà com a únic i irrepetible. Critica el conductisme perquè no estudia la persona (amb sentiments), només la seva conducta, i la psicoanàlisi perquè només estudia malalts mentals i no persones sanes.
• Cognitivista: És el model més recent. Aquest inclou la conducta, el medi ambient i els factors personals. Estudia com aprèn l'ésser humà; per a aquesta escola, les persones responen en base a experiències i no a simples estímuls.
• Gestalt (escola de la forma): Estudia l'individu com a personalitat global, sense donar importància als elements aïllats que la componen. Hi ha més models d'estudi de la personalitat.

Perspectiva Psicoanalítica o Psicodinàmica

Freud, com a principal representant, considerava que el comportament de les persones està influït per actituds inconscients. Les experiències passades intervenen en situacions, idees i sentiments actuals.

La personalitat té tres components que donen lloc al comportament:

• Allò (Id): Satisfacció d'instints sexuals i l'agressivitat, plaer: fer el que vull quan vull.
• Jo (Ego): El que contacta amb la realitat.
• Superjò (Superego): Representa els valors de la societat, les normes i les prohibicions. S'aprèn en la infància a través dels valors socials i paterns, amb la internalització de les recompenses i càstigs.

Mecanismes de Defensa

Davant un contratemps, es produeix frustració i hi ha persones que s'angoixen, reaccionen agressivament, intenten superar l'obstacle o s'evadeixen mitjançant els mecanismes de defensa, que són mecanismes inconscients, automàtics i normals, però que poden arribar a ser patològics.

• Repressió: Consisteix en mantenir allunyat de la nostra ment allò que ens resulta dolorós o traumàtic. Per exemple, no acceptar la condició sexual, no pensar en la mort.
• Negació: Reconstruir el significat d'un fet, de forma que l'amenaça desaparegui. Negar-se a acceptar la realitat. Pot manifestar-se en la fantasia o el joc. Frases típiques: «no m'ho puc creure», «no és possible». És comú en la primera etapa del dol o davant una malaltia greu.
• Formació reactiva: Transformació d'un sentiment que ens fa mal o molesta en el seu oposat. Protegir-se posant l'èmfasi en l'oposat. Exemples: amor-odi, timidesa-osadia, desig sexual-rectitud exagerada.
• Projecció: Atribuir els propis impulsos o desitjos inacceptables a altres persones o coses; atribuir als altres el que no ens agrada o no acceptem de nosaltres.
• Projecció d'una necessitat: Atribuïm a l'altre una necessitat que en realitat és la nostra, com quan la mare abriga el fill cada vegada que ella té fred.
• Desplaçament: Traslladar una emoció desagradable d'una persona a una altra. Exemple: «donar-li la coça al moix».
• Identificació: Adopció de conductes i actituds d'un altre, normalment de persones que s'admiren. També quan s'odia una persona, quan no se li pot guanyar, es poden adoptar les seves actituds.
• Regressió: Consisteix en l'adquisició de comportaments propis d'edats anteriors més agradables, implica afrontar les coses d'una forma més infantil o primitiva. Per exemple, el cas d'una persona que és abandonada per la seva parella i es refugia en reviure una i altra vegada altres traumes semblants del seu passat.
• Racionalització: Trobar una explicació racional per a una conducta que, en realitat, va dur a terme per raons inacceptables.
• Sublimació: Substitució d'impulsos o sentiments inacceptables socialment per uns altres altament valorats. Per exemple, impulsos sexuals, religiosos o homosexuals.
• Intel·lectualització: Sotmet les conductes, idees o sentiments a un procés de raonament abstracte.
• Anul·lació: El subjecte tracta de compensar simbòlicament un impuls o acte inacceptable. Utilitzat pels maltractadors.
• Compulsió: Execució de manera reiterada de rituals que permeten fugir de l'angoixa. Exemple: persones que tenen sentiments de culpa i es renten les mans contínuament.

Desenvolupament de la Personalitat (segons Freud)

Segons Freud, els instints sexuals predominen front a altres processos mentals i la seva satisfacció és l'objectiu primordial en el desenvolupament de la personalitat. Va establir 5 fases:

• Fase oral (0-2 anys): La zona de satisfacció està a la boca (succió, xupete, menjar). Relació afectiva i corporal amb la mare.
• Fase anal (2-3 anys): La retenció i expulsió de les femtes és gratificant. L'actitud dels pares per aconseguir el control d'esfínters és important.
• Fase fàl·lica (4-6 anys): La manipulació dels òrgans sexuals produeix satisfacció. Es dóna atracció cap al pare del sexe contrari i es senten gelosos de l'altre pare.
• Fase de latència (7-12 anys): Baixa l'interès pel sexe i augmenta l'interès per les relacions socials i activitats intel·lectuals i lúdiques.
• Fase genital (pubertat fins a la maduresa): Es consolida l'orientació sexual. Es poden donar conflictes variats: acceptació corporal, etc.