Psicologia Evolutiva: Conceptes i Teories Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,36 KB

Definició de Psicologia Evolutiva

La psicologia evolutiva estudia el desenvolupament i l'evolució de la conducta i els processos de creixement i maduració. Hi influeixen:

  • Aspectes biològics.
  • L'estimulació ambiental (calor, fred, segons la regla).
  • L'aprenentatge (masturbació).

Edats

  • Infància: 0-12 anys.
  • Adolescència.
  • Adultesa: 18-65 anys.
  • Vellesa: +65 anys.

Conceptes Bàsics

  • Creixement: Canvis físics (pes, alçada).
  • Maduració: Canvis biològics que permeten adquirir noves capacitats.
  • SNC (Sistema Nerviós Central): Nervis des del cap fins a les cames.

Desenvolupament

Són canvis quantitatius i qualitatius (físics, psíquics, intel·lectuals) que afecten la manera de sentir, pensar, comportar-se i actuar. Es dona al llarg de tota la vida (de menys capacitat a més capacitat, de més dependència a menys dependència, de menys autonomia a més autonomia).

Causes del Desenvolupament

  • Normatives relacionades amb l'edat: Components biològics i ambientals.
  • Normatives relacionades amb la història: Esdeveniments i experiències que vivien les persones com a país (guerra, sanitat).
  • Influències no normatives: Història individual (divorci, problemes de salut).

Característiques del Desenvolupament

  1. Continu: Es dona al llarg de la vida.
  2. Acumulatiu: L'aprenentatge depèn de les experiències prèvies.
  3. Direccional: Va de menys a més.
  4. Organitzat: Les accions s'organitzen a poc a poc.
  5. Diferenciat: Les accions són cada vegada més precises.
  6. Holístic: Estan relacionats el desenvolupament cognitiu, social, motriu i lingüístic.
  7. Té un ritme propi: És individual; cadascú es desenvolupa individualment i de manera diferent.

Teories del Desenvolupament

  • Mecanicista (Ambientalista): La persona és una màquina que reacciona quan és estimulada des de l'exterior (Subjecte sense raonament ni decisions pròpies <- Medi).
  • Organicista (Innatista): La persona es considera un organisme actiu que vol aconseguir uns objectius (Subjecte amb procés intern -> Medi).
  • Interaccionista (Contextualista): La persona, per desenvolupar-se, necessita tant factors ambientals (medi) com factors interns (Subjecte, on cap factor és més important que l'altre).

Aprenentatge

És un procés que implica un canvi en el comportament. No és observable, es pot modificar, ha de ser resistent (mantenir-se en el temps). L'aprenentatge es pot donar en acabar el procés o al cap d'un temps.

Edat Cronològica

Indica en quin moment poden produir-se certs canvis. El ritme de desenvolupament pot ser diferent o igual en cada persona.

Períodes Sensibles

És el moment en què els individus es troben en la màxima predisposició per adquirir nous comportaments. Necessitem un cert grau de maduració. Si l'aprenentatge no es dona en aquest moment, es donarà d'una forma més lenta i costarà més.

Entradas relacionadas: