Psicologia Evolutiva: Comprensió de la Malaltia i l'Afrontament

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,66 KB

La psicologia evolutiva és la branca de la psicologia que estudia i analitza els canvis de l'esser humà al llarg de la seva vida. S'ocupa de la descripció, explicació i modificació dels canvis de comportament de l'individu al llarg de la vida, establint diferències i similituds amb altres persones.

El Malalt i la Malaltia

Fases de la malaltia:

  1. Inici: comencen a manifestar-se els primers indicis, però moltes vegades l'inici és asimptomàtic.
  2. Desenvolupament o fase d'estat: s'estableixen els símptomes de forma clara, es pot fer el diagnòstic i definir la teràpia.
  3. Resolució: Curació, cronificació o mort.

Emmalaltir comporta:

  • Acceptar l'existència de dolor i patiment.
  • Ens fa sentir vulnerables davant l'exterior i la pròpia vida.
  • Donar valor a l'existència, valorar la salut.
  • Prendre consciència del risc i del perill.

La vivència de la malaltia per part de cada pacient depèn de:

Factors externs:

  • Tipus de malaltia.
  • Existència de dolor i altres símptomes molestos.
  • Gravetat i durada.
  • Família del pacient i la reacció d'aquesta davant la malaltia.
  • Ambient socio-cultural.
  • El medi i els seus recursos.
  • L'època en què es viu.

Factors interns:

  • Característiques físiques de la persona: edat, sexe, etc.
  • Personalitat, estabilitat emocional, recursos personals per afrontar situacions difícils.
  • La vivència del propi cos.
  • Canvis que experimenta el cos.
  • Experiències prèvies de malaltia i la seva evolució.
  • Altres: recursos econòmics, professió, estat civil, etc.

El Procés d'Acceptació de la Malaltia

Fases: Sorpresa, frustració, enuig, ràbia, resignació, acceptació. El procés no és igual en totes les persones i tampoc és lineal.

Reaccions del Malalt davant la Malaltia

Tipus d'Afrontament:

  • Centrats en la malaltia.
  • Centrats en l'emoció.
  • Cognitius enfront a conductuals: esperar que les coses canviïn o actuar buscant solucions.
  • Actius enfront a passius: actua per disminuir el problema enfront a intentar evitar les conseqüències sense posar res a canvi.
  • Atencionals enfront evitatius: atenció als símptomes i posar alternatives, enfront a distreure's en altres coses.
  • Adaptatius: ajuden a disminuir el malestar de l'individu, utilitzant estratègies.
  • No adaptatius: culpar-se a un mateix o als altres, catastrofitzar, aislar-se.

Maneres d'Afrontament:

Depèn de:

  • Circumstàncies de la malaltia (gravetat, tractament, etc.).
  • Circumstàncies del pacient (sexe i edat, vulnerabilitat, creences, valors, etc.).

Tipus de Pacients

  1. Els que expliquen tota la seva vida (busquen seduir).
  2. Els passiu-dependents (busquen solucions ràpides i ser compresos).
  3. Els que es queixen reiteradament (esperen obtenir beneficis del seu rol).
  4. Els que demanen constantment informació (busquen opinar i decidir).

Mecanismes de Defensa

Reaccions ajustades davant la malaltia:

  • Fase de sorpresa: negació, defenses maníaca.
  • Fase d'adaptació: repressió, regressió i racionalització.

Davant la pèrdua de salut, són freqüents els sentiments de tipus depressiu, com tristesa, apatia, pèrdua de la capacitat de gaudir i la presència de por.

Reaccions Desajustades davant la Malaltia

  • Agressivitat: segons vivències, desinformació i experiències anteriors.
  • Depressió: no accepten el seu estat i queden estancades en una sensació permanent de pèrdua, que acaba essent patològica. El pacient deprimit no mostra interès, està sempre trist i plora sovint.

Estrès: tensió mental o corporal. Estat de tensió excessiva que es veu obligat a reaccionar davant una situació d'amenaça per alguna acció traumàtica. Depèn de: experiències i característiques individuals, situacions perilloses i qualsevol situació de canvi.

Ansietat: és una emoció desagradable consistent en una reacció de tensió, aprehensió i preocupació davant d'una situació que l'individu entén com una amenaça encara que no sigui real. Es considera patològica quan perllonga durant més de 6 mesos.

Ansietat Normal

  • Perill existent o amenaça real.
  • Episodis poc freqüents.
  • Intensitat lleu o moderada.
  • Durada limitada.
  • Resposta comuna i esperada.
  • Grau de patiment limitat i transitori.
  • Interfereix poc en la vida quotidiana.
  • Sense conflictes psiquiàtrics.

Ansietat Patològica

  • Perill inexistent o amenaça irreal.
  • Episodis freqüents i repetits.
  • Intensitat elevada.
  • Durada perllongada.
  • Resposta desproporcionada.
  • Grau de patiment alt i durador.
  • Interfereix molt en la vida quotidiana.
  • Amb conflictes psiquiàtrics.

Transtorns Relacionats amb l'Estrès i l'Ansietat

  • Angoixa: desassossec davant d'un perill imprecís i que s'acompanya de símptomes fisiològics.
  • Atacs de pànic o crisis d'ansietat.
  • Fòbies: por extrema que queda fora del control voluntari.

Manifestacions de l'Estrès i l'Ansietat

  • Fisiològiques: palpitacions, taquicàrdia, impotència, etc.
  • Cognitives: por, inseguretat, irritabilitat, etc.
  • Conductuals: hiperactivitat, dificultat d'expressió, etc.

Transtorns d'Ansietat

  • Obsessiu-compulsiu: conductes repetitives i compulsives sense sentit.
  • Estrès post-traumàtic: bloqueig davant d'una situació límit.
  • Estrès agut: semblant a l'anterior però de curta durada.
  • Transtorn d'ansietat degut a malaltia mèdica.
  • Induït per substàncies: síndrome d'abstinència.

Conducta Normal/Patològica

  • Repetitiva.
  • Allarga en el temps.
  • Condiciona el dia a dia.
  • Conducta exagerada o desproporcionada per la situació concreta.
  • Causa irreal.

Entradas relacionadas: