La psicologia: conducta, processos cognitius i sentiments

La psicologia estudia la conducta humana i els processos mentals.

Vol respondre tres preguntes:

Què fa la gent? ----conducta

Què pensa?----Processos cognitius: 

Què sent? ------sentiments

Conducta: és la manera de comportar-se d’una persona

La conducta pot ser: - Adequada o inadequada.  És beneficiosa o perjudicial?

                                - Conscient o inconscient 

Processos cognitius:  sensació i percepció, atenció, memòria, motivació, pensament i llenguatge, aprenentatge i intel·ligència.

Sentiment: emoció pensada i sentida, que continua en absència de l’estímul que ho ha generat. No confondre amb emoció, la reacció momentània que apareix com a resposta a un estímul extern.

Aquests components defineixen la personalitat d’una persona

LA PERSONALIDAD

QUÈ ENTENEM PER PERSONALITAT? La personalitat és la forma de ser d’una persona. Aquesta forma de ser s'expressa en la seva forma de pensar, sentir i actuar.

Altres conceptes importants

Temperament. Són les característiques instintives de l’individu, d’origen biològic i congènit.

Caràcter. Són el conjunt de trets adquirits al llarg de la vida (educació, influència ambiental).

Actitud. És la tendència a comportar-se d’una determinada manera (actitud positiva o negativa).

Aptitud. És la capacitat o habilitat per realitzar una acció o funció determinades.

Distintos autores coinciden en definir personalidad como una organización de emociones, cogniciones y conductas que determinan los patrones de comportamiento de una persona

En distingim principalment aquests dos components:

• Temperament

• Caràcter

TEORÍA PSICOANALÍTICA (S.FREUD)

Teoria que considera que la personalitat humana és el producte de tensió entre tres elements. Aquests elements són:

·-Allò (Id): són els instints bàsics.

-Impulsos regits pel principi del plaer

-Jo (Ego): és el producte de l’aprenentatge i l’experiència. El Jo actua seguint el principi de la realitat. És bàsicament la part conscient.

-Superjò (Superego): és el referent moral. Les normes socials, els codis ètics i les prohibicions interioritzades.

Si el conflicte es pot resoldre hi ha harmonia psíquica

Si el conflicte no es pot resoldre apareix l’angoixa

TEORIA FACTORIAL (CATTEL)

Investigo las teorías de la personalidad clasificando a las personas según sus rasgos

Los 16 factores de Cattell: 1-Afectividad  2-Razonamiento 3-Estabilidad 4-Dominancia 5-Impulsividad 6-Conformidad grupal 7-Atrevimiento 8-Sensibilidad 9-Suspicacia 10-Imaginación 11-Astucia 12-Culpabilidad 13-Rebeldía 14-Autosuficiencia 15-Autocontrol 16-Tensión

TEORIA FACTORIAS 8COSTA Y MACCRAE) McCrae y Costa han demostrado que utilizando instrumentos distintos y variados formatos de aplicación se llega a la misma solución de cinco factores, a los cuales dan la siguiente interpretación: 

- Extraversión: se corresponde con el factor “extraversión-introversión” identificado por Eysenck, siendo los extrovertidos individuos sociables, gregarios, asertivos, habladores y activos;

- Estabilidad emocional/Neuroticismo: son indicadores conductuales de este tipo (en su sesgo positivo) la estabilidad emocional, la resistencia a la ansiedad, la ausencia de depresiones, los comportamientos no irascibles, el tono emotivo uniforme y la seguridad.

- Carácter agradable: son expresión de esta dimensión los comportamientos corteses, flexibles, confiados, cooperativos, no rencorosos, tolerantes;

- Personalidad concienzuda: atribuible a personas que propenden a ser formales, cuidadosas, ordenadas, responsables, organizadas, “planificadas”, perseverantes;

-Apertura a la experiencia: condición de la personalidad de la cual son notas distintivas la imaginación y creatividad, la flexibilidad intelectual, la sensitividad, la apertura a lo nuevo.

eSCUELAS CONDUCTISTAS, COGNITIVISTA, HUMANISTA

ESCOLA CONDUCTISTA Aquesta escola considera que la conducta és producte d’un determinisme causa-efecte. Veu les persones com subjectes passius, que es limiten a respondre a estímuls 

                                    -Condicionament instrumental (B.Skinner): el comportament es pot modificar mitjançant reforços, que poden ser positius o negatius

                                     -Aprenentatge per observació (A. Bandura): el comportament es modela a partir del que es veu fer als altres.

ESCOLA COGNITIVISTA Aquesta escola es centra en l’estudi dels processos cognitius de l’individu (com percep i recorda experiències, com cerca alternatives, analitza informació i pren decisions). Metàfora de l’ordinador.

ESCOLA HUMANISTA Aquesta escola es centra en la importància de les emocions i les motivacions en la personalitat humana.

                                 -Teoria de les motivacions (A. Maslow). Les persones tenen dos tipus de necessitats (les deficitàries i les de creixement) que s’han de satisfer

TECNICAS DE LA MODIFICACION DE LA CONDUCTA

CONDUCTISTES   Tècniques que es basen en les conseqüències dels actes. Com?

Si hi ha recompensa (reforç)-------estimulacion de la conducta

Si no hi ha recompensa (càstig)------inhibicion de la conducta

COGNITIVES   Tècniques que es centren en extirpar els pensaments negatius de l’individu. Com?

- Lògica i pragmatisme. Ajustar expectatives. Millorar l’autovaloració (autoconcepte-ideal).- Entrenament autoinstruccional. Autocontrol- Canvi en la manera d’afrontar probleme. Contextualització, plantejament de solucions.- Exercicis de concentració.- Reconceptualització dels criteris d’èxit-fracàs

HUMANISTES Tècniques que es basen en la relació del “jo” amb els “altres”. Com?

- Teràpies de grup: expressió i integració d’emocions

- Psicodrama: representació en grup del conflicte. Aprenentatge vivencial

LOS PROCESOS COGNITIVOS

1. Sensació i percepció La sensació és la recepció en els centres nerviosos d’una senyal captada pels sentits. La percepció és l’elaboració en els centres nerviosos de la senyal rebuda pels sentits, de manera que adquireix sentit. 2. Atenció L’atenció és la capacitat de focalitzar la percepció cap a un estímul concret. L’atenció pot ser: - Activa (voluntària): Depèn de la motivació de l’individu. Està influïda per l’estat d’ànim i la fatiga mental Atenció mantinguda en el temps = concentració - Passiva (involuntària): No hi ha intencionalitat 3. Memòria La memòria és la capacitat de la ment per conservar i evocar successos i sensacions passades. - A curt termini                                                                                                                                            - A llarg termini 4. Motivació La motivació és el conjunt de raons que porten algú a realitzar una acció concreta. En aquest sentit, són molt importants les necessitats, tot allò que una persona ha de satisfer per poder assolir un benestar físic, psíquic i social.

Necessitats d’autorealització: desenvolupament del propi talent  Necessitats d’autoestima: respecte, prestigi, reconeixement Necessitatssocials: amistat, afecte, tenir parella, etc Necessitats de seguretat: tenir una casa, feina, seguretat física, etc. Necessitats fisiològiques: menjar, beure, descansar, etc.

5. PENSAMENT I LLENGUATGE

El pensament és la capacitat d’utilitzar allò après i de relacionar percepcions per tal de poder prendre decisions en situacions complexes (raonament), enfocar-les de noves maneres i trobar respostes originals (creativitat).

El llenguatge és el sistema organitzat de símbols amb el qual estructurem el pensament, comprenem i ens expressem.

6. APRENENTATGE I INTEL·LIGÈNCIA

L’aprenentatge és el conjunt de processos mitjançant els quals fem propis una sèrie de conceptes, coneixements i habilitats. És bàsica una experiència prèvia.

La intel·ligència es pot definir: Enfocament clàssic: centrat en el CI, tests basats únicament en els tradicionals esquemes lògic-matemàtics i lingüístics.

Enfocament pluralista (teoria de les intel·ligències múltiples): entén la intel·ligència com un conjunt d’habilitats diverses i relativament independents (musical, cinètica-corporal, lògica-matemàtica, lingüística, espacial, interpersonal i intrapersonal) que interactuen i ens possibiliten resoldre problemes o elaborar productes valuosos per a la societat.

INTELIGENCIA EMOCIONAL

La intel·ligència emocional és la capacitat de reconèixer, controlar i modificar emocions, tant pròpies com alienes, per afrontar situacions quotidianes i gestionar conflictes.

Què implica? • Habilitats intrapersonals: capacitat d’autoconeixement i autocontrol

                    • Habilitats interpersonals: capacitat de relacionar-se amb els altres.

                           - Empatia: capacitat de comprendre els sentiments dels altres. 

                           - Assertivitat: capacitat d’expressar opinions i emocions pròpies de manera clara i ferma, però respectuosa amb els altres.

conducta passiva ←conducta assertiva →conducta agressiva

Per què és important?- Permet establir relacions de cooperació (treball en equip). - Contribueix a construir un ambient laboral agradable.             ζ  exito personal y profesional - afavoreix l’assoliment d’objectius i optimitza la productivitat.ETAPAS EVOLUTIVAS DEL SER HUMANO Les característiques psíquiques de les persones canvien amb el pas del anys Podem diferenciar quatre etapes: Infància Adolescència Adultesa Vellesa INFANCIAEtapa que transcorre des de que es neix fins que s’arriba a la pubertat. Desenvolupament molt ràpid, sobretot durant els primers anys de vida. - Desenvolupament motriu. - Desenvolupament cognitiu. - Desenvolupament emocional - Desenvolupament de la comunicació Etapes del desenvolupament infantil segons Jean Piaget: -Sensoriomotora (0-2 anys) Es coneix i s’interactua amb l’entorn------PRIMERA INFANCIA -Preoperacional (2-6 anys) Es representen els objectes sense percebre’ls-------PREESCOLAR -Operacions concretes (7-12 anys) Es pensa de forma lògica S’entén punt de vista dels altres      ESCOLAR -Operacions abstractes (des de 13 anys) Es raona de manera abstracta Raciocini hipotètic-deductic      PUBERTAT
ADOLESCENCIA

Etapa que transcorre des de la pubertat fins a l’arribada de la edat adulta. És durant aquesta etapa quan s’intenta assolir una identitat pròpia. Qui és? Què vol fer amb la seva vida? En què creu i quins són els seus valors? L’individu és biològicament madur, però encara depèn d’altres. Característiques de l’adolescència: - Desmitificar i enfrontar-se a les normes establertes. - Importància dels amics. En el camí cap a l’autonomia, aquests són la nova familia - Sensació d’omnipotència. 

ADULTESSA Etapa molt llarga i sense uns límits definits. De 20 a 70 anys? Què implica? Etapa amb molts canvis. Cada situació nova provoca tensió. • Canvis en l’evolució dels fills (infantesa, adolescència, independència) • Canvis de parella (separacions, divorcis, custodies, etc.) • Canvis de feina (noves condicions laborals, noves relacions socials, etc.) Etapa amb dos eixos vertebradors: - Vida familiar - Vida professional Què dona? Sentiment de... • Estabilitat i maduresa • Estatus i identitat • Assoliment i competència si no s’aconsegueix provoca ansiedad. Envelliment (decadència lenta pero progresiva) entre los 20 y los 70 añosVELLESA Etapa que no s’inicia a una edat concreta. ≠ jubilació Senyal de vellesa: inici d’una malaltia crònica que limita la vida de la persona. -La vellesa, una etapa d’oportunitats • Temps lliure per fer activitats: - Activitats recreatives (excursions, tallers, etc.) - Activitats culturals (debats, exposicions, etc.) • Experiència. -La vellesa, una etapa de pèrdues • Pèrdua de capacitats físiques i mentals. • Mort de familiars i amistats. • Pèrdua d’autonomia.CONDUCTAS EN SITUACIONES DE TENSION

Una situació de tensió és tota aquella que violenta d’alguna manera a l’individu. Situacions de Tensió: • Perill físic (amenaça d’agressió) • Problemes econòmics (deute, no arribar a final de mes, etc.) • Esdeveniment incert (parlar en públic, fer examen, entrevista de feina, etc.) • Incapacitat de complir objectius marcats, fracàs. • Pèrdua d’ésser estimat.

Situacions de Tensió→provoquen  Ansietat→implica→Estimulació NSN→ Canvis fisiològics que preparen l’individu per lluitar o fugir 

Cada persona reacciona amb més o menys ansietat a una determinada situació de tensió. De què depèn?

- La personalitat

- La transcendència que s'atorgui a la situació

L’ansietat pot tenir diferents efectes sobre el rendiment de la persona:

• Efectes positius: activa l’organisme per actuar amb més eficàcia

• Efectes negatius: apareixen quan l’ansietat és massa intensa i prolongada provoca Estrès

ESTRES

L’estrès és un estat d’esgotament nerviós degut a una ansietat excessivament intensa i prolongada, el que supera la capacitat de l’individu per respondre de manera eficaç a una situació concreta.

Manifestacions de l’estrès.