La província organització i competencies

L'organització territorial de l'Estat espanyol

L'actual organització territorial de l'Estat espanyol es basa en la Constitució de 1978 en la qual, en el títol VIII, article 137, s'estableixen tres àmbits territorials diferents: el municipi, la província i la comunitat autònoma. Els municipis són l'àmbit bàsic de l'Administració local i el d'origen més antic. Segons el cens de l'INE, a Espanya hi ha 8111 municipis amb extensions molt diverses segons les circumstàncies històriques amb què es van formar. El govern i l'administració dels municipis correspon als ajuntaments, els quals tenen una sèrie de competències que els són pròpies i que estan reconegudes en la Llei de bases de règim local (1985). L'alteració dels límits d'un municipi, ja sigui per fusió amb un altre o per segregació d'alguna part del territori, ha de ser aprovada pel govern de la comunitat autònoma corresponent.La província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia que és formada per l'agrupació de municipis. L'Estat considera la província com el seu òrgan d'administració territorial i, per tant, totes les actuacions de l'Estat s'organitzen en l'àmbit provincial. El goven i l'administració d'una província corresponen a la diputació provincial, en què un conjunt de diputats provincials, escollits entre els alcaldes i els regidors de la província, representen els seus municipis.El tercer ámbit d'organització territorial a l'Estat espanyol és la comunitat autònoma. Aquesta divisió territorial va aparèixer per primer cop en la Constitució de 1978, en la qual es reconeixia i es garantia el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que integren l'estatLa delimitació del territori català i l'organització territorial  La delimitació del territori català
Catalunya és un país europeu situat a la riba de la Mediterrània occidental. Té una superfície de 36020 km2 i una orografia força complexa, amb cims de més de 3000 metres, algunes planes i una costa retallada. El territori català està dividit en dues parts repartides entre l'Estat francès i l'Estat espanyol: la Catalunya Nord i el Principat, respectivament. La Catalunya Nord forma part de la França des de 1659, en aplicarse el tractat de dels Pirineus. No disposa d'autonomia pròpia, sinó que forma el departament anomenat Pirineus Orientals, integrat dins la regió del Llenguadoc-Rosselló, amb capital a Montpeller.Catalunya forma part dels territoris de cultura catalana juntament amb les comarques aragoneses de la Franja de Ponent, gran part del País Valencíà, les illes Balears i la ciutat de l'Alguer, a l'illa italiana de Sardenya. Aquest conjunt de territoris de cultura i llengua catalanes rep el nom de Països Catalans.

L'organització territorial de Catalunya dins l'Espanya de les autonomies:

La Constitució reconeix a les comunitats autònomes el dret de crear una organització territorial pròpia. D'acord amb aquesta competència, la Generalitat de Catalunya va estructurar el territori del país en comarques, a partir de l'organització comarcal de la Generalitat de l'època republicana.L'any 1931, quan Catalunya va poder gaudir d'autonomia, la Generalitat va constituir una Ponència d'estudi de la divisió territorial de Catalunya. Després de diversos treballs, aquesta Ponència va acordar dividir territorialment Catalunya en 38 comarques i 9 regions. Aquesta divisió comarcal, però, no es va aprovar oficialment fins al 1936 i només va estar en vigor fins al 1939, quan la derrota en la Guerra Civil Espanyola va abolir les llibertats i l'autogovern de Catalunya. L'actual divisió territorial té els seus fonaments jurídics en la Llei de la divisió i l'organització comarcals de Catalunya. En aquesta, la comarca queda definida com una entitat local de caràcter territorial, formada per l'agrupació de municipis contigus, amb una personalitat jurídica pròpia.La divisió comarcal del 1987 es diferencia de la de 1936 per la creació de tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça. Una novetat important és el reconeixement de la personalitat pròpia de la Vall d'Aran amb la cració del Conselh Generau d'aran, un organisme autònom amb àmplies compet``encies que administra aquesta comarca de cultura occitana. L'Estatut d'Autonomia de 2006 preveu la creació de vegueries i les defineix com l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local. Aquestes vegueries o regions coincideixen amb els set àmbits de treball definits en el Pla territorial general de Catalunya (1995).