Proves Diagnòstiques Mèdiques: Tipus i Característiques

Què és el Diagnòstic Mèdic?

El diagnòstic deriva del grec i significa "conèixer a través de". És el procediment pel qual s'identifica una malaltia, síndrome o qualsevol estat de salut.

Tipus de Diagnòstic

• Diagnòstic Principal (DP): Procés patològic que, després d'un estudi, es considera la causa principal.
• Diagnòstic Secundari (DS): Diagnòstics que coexisteixen amb el diagnòstic principal o es desenvolupen durant l'estada hospitalària.
• Diagnòstic Clínic de Presumpció o Hipòtesi Diagnòstica: Avaluació per constatar les condicions de salut i saber si hi ha una funcionalitat orgànica òptima o una disfunció.
• Diagnòstic Definitiu o Conclusió Diagnòstica: Diagnòstic confirmat després de proves complementàries.

Subtipus de Diagnòstic

• Diagnòstic precoç: Identificar una malaltia al principi.
• Diagnòstic diferencial: Comparar diferents malalties possibles.
• Diagnòstic anatomopatològic: Examinar teixits per identificar una malaltia.
• Diagnòstic etiològic: Trobar la causa d'una malaltia.
• Diagnòstic sindròmic i funcional: Basat en símptomes i en com afecta (mai definitiu).
• Diagnòstic simptomàtic: Basat en els símptomes del pacient.
• Diagnòstic heroic: El metge s'empenya en una malaltia.
• Diagnòstic nosològic: Classificar una malaltia segons característiques específiques.
• Diagnòstic patogenètic: Trobar com es produeix una malaltia.

Problemes en el Diagnòstic

• Diagnòstic tardà: Es fa massa tard.
• Diagnòstic absent: No es fa cap diagnòstic tot i els símptomes.
• Diagnòstic genèric: Poc específic, no explica bé el problema.
• Diagnòstic inexacte: No és correcte.
• Diagnòstic de moda: Popular però no sempre adequat.
• Sobrediagnosi: Es diagnostiquen malalties que no causarien cap problema.
• Etiquetació: Posar una etiqueta de malaltia sense proves suficients.
• Cascada diagnòstica: Errors que porten a proves o tractaments innecessaris.

Criteris del Diagnòstic

• Validesa: Detectar bé la malaltia.
• Reproductivitat: Donar els mateixos resultats cada cop.
• Seguretat: Ser segura per al pacient.

Anamnesi: La Base del Diagnòstic

L'anamnesi és una entrevista entre metge i pacient per recollir informació sobre la salut, com malalties passades, símptomes o hàbits, per ajudar a fer un diagnòstic. És un procés comunicatiu.

Dades Bàsiques de l'Anamnesi

1. Dades d'identificació
2. Motiu de consulta
3. Antecedents personals i familiars: Malalties importants a la família, malalties prèvies significatives o al·lèrgies.
4. Malaltia actual: Incloure els tractaments actuals.
5. Altres aspectes: Aspectes socials i psicològics, entorn social i familiar i com la malaltia afecta el pacient.

Característiques de l'Anamnesi

• Lloc i condicions: Consulta mèdica, confidencialitat i intimitat.
• Entrevista: Deixar parlar al pacient, escoltar activament, mirar als ulls, respectar pors i neguits, incloure preguntes específiques.
• Continuar durant l'exploració física i proves complementàries.
• Registrar totes les dades rellevants a la història clínica.
• Fomentar la prevenció i promoció de la salut.
• Utilitzar recursos visuals si és necessari.

Condicions durant l'Anamnesi

• Sense interrupcions, clima de confort i contenció.
• La informació es guarda a la història clínica:
  • Única i acumulativa.
  • Integrada per facilitar la compartició entre professionals.
  • Privada i confidencial.
  • Llegible i intel·ligible.
  • Fiable, concisa i ben organitzada.
  • Accessible i resistent al pas del temps.
  • Identificació clara del pacient i professionals.

Proves Complementàries: Confirmació i Seguiment

Les proves complementàries són proves diagnòstiques sol·licitades després d'una anamnesi i exploració física. Serveixen per confirmar o descartar un diagnòstic clínic.

Característiques Generals de les Proves Complementàries

• Tecnologia especialitzada: Aparells i instrumental tècnic específic.
• Personal qualificat: Realitzades per personal especialitzat.
• Ubicació: Normalment fora de la consulta mèdica.

Finalitats Principals de les Proves Complementàries

• Confirmació o descart de diagnòstic: Verificar una sospita mèdica.
• Diagnòstic precoç (screening): Detectar patologies abans que es manifestin (prevenció secundària).
• Seguiment de patologies: Avaluar l'evolució d'una malaltia en tractament.

Tipus de Proves Complementàries

Proves de Laboratori o Anàlisis Clíniques

Analitzen mostres biològiques (sang, orina, femta, fluids) per orientar diagnòstics i tractaments.

Tipus Principals d'Anàlisis Clíniques

• Hematològiques: Elements de la sang (hemograma).
• Bioquímiques: Components químics del plasma (glucosa, colesterol) i orina.
• Microbiològiques i parasitològiques: Microorganismes (bacteris, fongs, virus, paràsits).
• Immunològiques: Antígens o anticossos (VIH).
• Endocrines: Hormones a la sang.
• Coagulació: Temps de coagulació.
• Marcadors biològics o tumorals: Substàncies associades al càncer.
• Toxicològiques: Substàncies tòxiques a la sang.
• Genètiques: Material genètic (estudis cromosòmics).

Proves d'Electrodiagnòstic

• Electrocardiograma (ECG): Registra l'activitat elèctrica del cor.
  • ECG basal: En repòs.
  • ECG d'esforç: Durant activitat física.
  • ECG ambulatori o Holter: Control ambulatori durant 24 hores.
• Electroencefalograma (EEG): Mesura l'activitat elèctrica del cervell.
• Electromiograma (EMG): Mesura l'activitat elèctrica dels músculs esquelètics.
  • Electrodes intramusculars: Dins del múscul (més precís, dolorós, risc d'infeccions).
  • Electrodes de superfície: Sobre la pell (menys invasiu, menys precís).

Proves Endoscòpiques

Tècnica diagnòstica que introdueix un endoscopi (tub amb llum i càmera) al cos per visualitzar òrgans o cavitats.

Usos de les Proves Endoscòpiques

• Diagnòstics: Detectar i prevenir càncers (colonoscòpia per al càncer colorectal), diagnosticar malalties segons la zona.
• Terapèutics: Tractar càncers (laparoscòpia o teràpia amb làser), aturar hemorràgies internes.

Tipus d'Endoscòpies segons l'Orifici d'Entrada

• Esofagoscòpia: Esòfag.
• Gastroscòpia: Estómac.
• Rectoscòpia: Recte.
• Colonoscòpia: Còlon complet.
• Fibrobroncoscòpia: Zona traqueobronquial.
• Cistoscòpia: Bufeta urinària.
• Colposcòpia: Vagina.
• Histeroscòpia: Úter.

Nota: Les dones amb risc de càncer de coll uterí haurien de fer-se un seguiment anual amb la prova de Papanicolau.

Proves d'Anatomia Patològica

• Citologia: Estudi de cèl·lules.
• Biòpsia: Extracció i anàlisi de teixits.
• Autòpsia: Examen postmortem.

Proves Funcionals

• Espirometria: Mesura la capacitat pulmonar.
• Test d'esforç: Avalua la resposta cardiovascular.
• Audiometria: Mesura l'audició.
• Agudesa visual: Examina la visió.
• Pulsioximetria: Determina l'oxigenació de la sang.

Proves de Diagnòstic per la Imatge

Radiodiagnòstic

• Radiografia: Imatges amb raigs X.
• Tomografia computada (TC): Imatges tridimensionals amb raigs X.

Proves Nuclears

• Gammagrafia: Imatges amb substàncies radioactives.
• Densitometria: Mesura la densitat òssia.
• SPECT i PET-TC: Escàners per avaluar funcions metabòliques i estructurals.

Magnètiques

• Ressonància magnètica nuclear (RMN): Imatges detallades amb camps magnètics.