Prosa Medieval Catalana: Llull, Eiximenis, Ferrer i Turmeda

Enviado por Dani y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,24 KB

Text i Propietats Textuals

Text: És la concreció en paraules d'un missatge, la unitat bàsica de la comunicació lingüística.

  • Adequació: El text ha d'adaptar-se al context comunicatiu (àmbit d'ús, relació emissor-receptor, canal, varietat lingüística). S'ha d'adequar als participants (emissor, receptor, relació), al canal (oral o escrit), al codi (varietats de llengua i parla) i als àmbits d'ús (context, formalitat, etc.), així com a la finalitat comunicativa (narratius, descriptius, explicatius, argumentatius, instructius, conversacionals...).
  • Coherència: Relació entre el text i les idees. Cal seleccionar i organitzar la informació rellevant de manera entenedora, amb una idea principal i idees secundàries, i una estructura interna i externa clara.
  • Cohesió: Ús correcte dels elements lingüístics (connectors, pronoms, conjuncions, signes de puntuació) per a una construcció global i no una sèrie de frases inconnexes. Inclou mecanismes de referència (una paraula remet a una altra) i de connexió (indiquen relacions de temps, causa, conseqüència, contrast, lloc...).

Naixement de la Prosa Literària

Durant l'època medieval, la norma era el llatí. Ramon Llull, escriptor políglota (català, àrab, llatí, provençal), va utilitzar una llengua romànica per a temes científics, amb una sintaxi flexible i lèxic apropiat. Volia difondre la seva tasca missional al màxim de lectors.

Ramon Llull

Aristòcrata mallorquí, va experimentar una conversió als 30 anys. Característiques:

  1. Idealista i utòpic, pla de salvació universal.
  2. Tolerant i liberal, doctrina que conjuga les tres religions revelades.
  3. Temperament inquiet i depressiu, viatges missionals (Ars magna, Art abreujada de trobar veritat, Llibre d'amic e amat...).

Didactisme de Ramon Llull:

  1. Estructura en cercles concèntrics, exemples dins d'altres per apuntalar la idea central.
  2. Personatges humans expliquen faules, personatges no humans expliquen exemples sobre humans.

Francesc Eiximenis

Frare franciscà intel·lectual, va estudiar i viatjar per Europa. Obra destacada: Lo Crestià, enciclopèdia sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals (incompleta). Alterna explicacions amb exemples i faules. Altres obres: El llibre dels àngels i El llibre de les dones.

Sant Vicent Ferrer

Frare dominicà, famós orador i dramaturg. Parlava a grans multituds. Característiques dels sermons:

  1. Llenguatge col·loquial i popular.
  2. Escenificació i gesticulació.

Sor Isabel de Villena

Filla natural de l'humanista Enrique de Villena i abadessa a València. Va escriure una vida de Jesucrist per a les monges del seu convent.

Literatura Satírica

Moralisme amb ironia i humor per qüestionar el sistema de valors medieval. Anselm Turmeda (Llibre de bons amonestaments i La disputa de l'ase) utilitza un moralisme heterodox, mostrant el que no s'ha de fer amb ironia.

Entradas relacionadas: