Propietats Clau per a la Identificació de Minerals

Propietats per a la Identificació de Minerals

La mineralogia estudia les propietats físiques i químiques dels minerals. Les més útils per a identificar els minerals són: densitat, duresa, exfoliació, fractura, brillantor, color, ratlla i d'altres com ara hàbit, diafanitat, refracció, etc.

Densitat

És la relació que hi ha entre la massa del mineral, mesurada en grams (g), i el seu volum, mesurat en centímetres cúbics (cm³). La densitat d'un mineral es calcula seguint el mateix procediment que per a qualsevol altre material.

Duresa

És la resistència que presenta el mineral a ser ratllat. Per a mesurar-la s'utilitza l'anomenada escala de Mohs. Aquesta escala està formada per deu minerals posats en un ordre determinat, de manera que cadascun ratlla els anteriors i és ratllat pels posteriors.

Exfoliació i Fractura

Es diu que un mineral té exfoliació quan, en colpejar-lo i trencar-lo, presenta cares planes. Això és el reflex de la seva estructura interna. Per exemple:

• La calcita s'exfolia en romboedres.
• La galena i l'halita (sal comuna) s'exfolien en cubs.
• Les miques s'exfolien en làmines.
• La fluorita s'exfolia en octaedres.

Els minerals que no s'exfolien, quan es trenquen, presenten aspectes diversos, que en conjunt s'anomenen fractura. Per les seves característiques, la fractura pot ser:

• Concoïdal: com la del quars.
• Estellosa: com la de l'amiant.
• Fibrosa
• Irregular, etc.

Brillantor

És l'aspecte que presenta la superfície d'un mineral quan reflecteix la llum. Per a definir la brillantor dels minerals es fan servir adjectius com ara:

• Metàl·lic
• Vitri
• Adamantí
• Perlat
• Gras
• Entre d'altres.

Color

Certs minerals presenten un color característic; per exemple, el vermelló del cinabri, el groc llautó de la pirita o el verd oliva de l'olivina. Però, generalment, un mateix mineral pot tenir colors diferents; per exemple, el quars pot ser:

• Transparent i incolor (cristall de roca)
• Blanc (quars lletós)
• Morat (ametista)
• Groc (fals topazi), etc.

Ratlla

És el color que té el mineral polvoritzat. La ratlla és molt més constant i característica que el color del mineral mateix, i per això s'utilitza per a identificar-lo.

Per a poder observar-lo, es mira el color de la ratlla que deixa el mineral damunt d'una placa de porcellana porosa. Quan el mineral és molt dur, la ratlla és el color que presenta la marca que es fa en el mineral amb un punxó més dur que el mineral mateix.

Altres Propietats (Químiques)

Per a identificar minerals també s'utilitzen altres característiques químiques. Per exemple, l'àcid clorhídric ataca els carbonats i en la reacció es desprèn diòxid de carboni. Per això, quan es tira una gota d'àcid clorhídric damunt d'una calcita o d'un altre carbonat, es produeix un bombolleig, que indica que s'està desprenent diòxid de carboni.