Programació Didàctica: Eines i Objectius per a l'Ensenyament Efectiu

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,36 KB

Què és una programació didàctica i quins apartats ha de concretar?
És l'eina que té el tècnic per ensenyar i transmetre els seus coneixements.
Objectius:
Continguts:
Mètodes:
Avaluació:
Temporalització:

Cita quins són els avantatges de tenir una programació:
Evita caure a la rutina.
Evita la improvisació.
Estalvia temps.
Afavoreix el relleu i l'avaluació.

Què són els objectius d'una programació i quina utilitat tenen?
Conducta final que esperem de l'alumne.
Donar coherència interna al programa indicant fins a on podem arribar i com volem arribar, aportant elements d'avaluació per observar al final si hem complert els objectius. De no ser així, prendrem les mesures oportunes per corregir els possibles errors.

Què entenem per estils d'ensenyament? En quin moment es prenen decisions segons els estils d'ensenyament?
És l'eina que té l'entrenador per transmetre el que vol ensenyar i com planteja l'aprenentatge.
Preimpacte:
Impacte:
Postimpacte:

Explica quins tipus de decisions s'han d'aprendre en les diferents fases del procés d'ensenyament:
Preimpacte:El tècnic pren totes les decisions.
Impacte:Prèn les decisions sobre la distribució i execució.
Postimpacte:Decisió relacionada amb l'avaluació i feedback oferts als jugadors.

Què busquem quan apliquem l'estil de comandament directe?
Resposta immediata de l'estímul del tècnic.
Resposta eficaç en l'execució de l'alumne.
Control estricte en l'execució motora.
Seguretat a la pràctica.
Eficiència en el temps d'ensenyament.

Exemple d'ensenyament recíproc:
Tècnic = Observador = Jugador executant.
Farem un control orientat amb el peu dret.
Preimpacte: El tècnic dóna la fitxa a l'observador i les pautes a seguir.
Impacte: L'observador es fixa en l'execució de l'exercici i corregeix a l'executant.
Postimpacte: El tècnic contestarà les preguntes de l'observador i li donarà el feedback.

Principis de l'avaluació:
Principi integrat en el procés educatiu.
Continuada, flexible, sistemàtica i funcional de l'activitat educativa.
El procés avaluatiu ha de ser variat i múltiple.
Han de participar totes les persones que participen en el procés educatiu del nen.
Reflectides possibles deficiències del procés i orientar la correcció.

Orientacions per redactar objectius:

Redactar objectiu general: Controlar la pilota amb les diferents parts del peu.

Objectiu específic: Realitzar conduccions pel circuit en menys de 30".

Objectiu operatiu o didàctic: Comprendre les normes de la conducció utilitzant les dues cames i protegint la pilota de l'adversari.




Pedagogia: Art i ciència de l'educació, objectiu primordial contribuir a l'aprenentatge i desenvolupament del nen adolescent.

Etapes evolutives:

Infància: Primera fase (0-3), segona fase (3-6), tercera fase (6-12).

0-3: Es produeixen canvis més espectaculars en la vida del nen.

3-6: Primer aprenentatge escolar i comença a dominar amb destresa el seu cos i objectes que l'envolten.

6-12: Constant trencament de l'equilibri físic, no hi ha creixement harmònic.

Adolescència (12-16): Moment dur per la persona conscient dels seus canvis, a cavall entre infantesa i maduresa.

Maduresa/Adult: Estabilització, fase més estable de la vida de les persones, es poden assolir màxims rendiments físics i intel·lectuals.

Vellesa: No hi ha inici concret; etapa en la qual l'individu comença a patir disfuncions que l'acosten a la vellesa.
Aconsellable: gimnàs, pedalar, caminar, natació, etc.

Aprenentatge motor:

Per imitació, condicionament, assaig o error, intuïció, comprensió.

Imitació: Frequent en nens, a partir de l'observació.

Condicionament: Es basa en el reforç, que pot ser positiu o negatiu en l'associació d'un estímul o resposta específica.

Assaig i error: Permet aprendre molts moviments específics; necessitat de comprovar moviments, velocitat i força, ho comprova equivocant-se.

Intuïció: Tipus d'aprenentatge molt ràpid.

Comprensió: Es basa en el raonament, capacitat d'agafar nexes lògics.

Tasca motora:
Tota activitat determinada i concreta amb un cert grau d'obligatorietat i dirigida a un objectiu.

Model Marteniuk: percepció, decisió, execució i feedback.

Percepció: A través del qual l'individu rep tota la informació que prové del seu entorn per mitjà dels sentits perifèrics i sensorials, què passa?

Decisió: L'individu aplica la seva capacitat cognitiva a les necessitats que en aquest sentit li presenten diferents tasques motores, què fer?

Execució: Encargat de dur a terme el moviment i responsable que el propòsit de la tasca motora i el resultat del procés coincideixin, com fer-ho?

Feedback: Coneixement de l'execució i del resultat.

Aspectes que poden incidir en l'aprenentatge: Temps de reacció, composició i nombre de fibres musculars i el biotip.

Canvis produïts en l'aprenentatge motor: Neurals, perceptius i motors, personals, relació amb l'entorn.

Neurals: Canvis que es produeixen en aprendre una destresa, condicions sinàptiques i circuits nerviosos.

Perceptius i motors: Comportar canvis motors molt clars en un inici, canvis de tipus perceptius.

Personals: La majoria dels nens són capaços de treure conseqüències positives i negatives de la seva actuació, incrementar o deteriorar la seva confiança en ells mateixos.

Relació amb l'entorn: Canvien durant l'aprenentatge i passen de la inestabilitat a la constància.

Requisits per a l'aprenentatge motor: Motivació, edat, experiències precedents, predisposició, models, intel·ligència, procediments d'ensenyament, mètodes, entrenador, mitjans utilitzats, etc.

Entradas relacionadas: