El Profeta de Gargallo: Anàlisi d'una Obra Cubista

El Profeta de Pablo Gargallo: Una Anàlisi Exhaustiva

1. Documentació General

Títol: El Profeta.

Autor: Pablo Gargallo (1881-1934).

Cronologia: 1933.

Estil: Cubisme.

Tècnica: Fosa.

Material: Bronze.

Formes: Escultura exempta.

Tipologia: Dempeus.

Cromatisme: Monocroma.

Dimensions: 235 cm (alt) x 65 cm x 50 cm.

Localització actual: Diverses reproduccions (Centre d'Art Reina Sofia a Madrid, Museu Gargallo a Saragossa, entre d'altres).

Tema: Un home il·luminat, en tensió física i espiritual per allò que vol comunicar, adopta el paper de guia i lluita per manifestar als seus semblants la seva veritat. El gest és desafiant i convida a seguir-lo amb el braç dret, mentre que a la mà esquerra sosté amb autoritat una vara. És una figura molt dinàmica que adquireix noves formes a mesura que l'espectador gira al seu voltant i es fixa en el joc canviant d'espais buits i masses.

2. Anàlisi Formal

Composició: El Profeta fou construït a partir de làmina plana, tub ondulant i buits estratègics. En l'escultura de Gargallo era habitual que s'invertís el concepte i que el que en l'original correspondria al relleu fos en la seva obra pla o buit. Els volums absents són delimitats per elements corbats, com es pot apreciar a la galta esquerra d'El Profeta. I és que és precisament al cap on es concentra la vehemència del personatge, amb el buit de la boca que deixa veure el crit.

La figura d'aquest visionari s'estructura entorn d'un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra; a partir d'aquest eix creixen els diferents elements del cos mitjançant un joc de corbes i contracorbes –la matèria i la seva absència– portades al pla real per sòlides línies rectes que afermen l'home a terra. El buit descarnador, "la transparència de la massa" com l'anomenava Gargallo, és molt més expressiu que no pas els volums tradicionals.

Finalment, la figura és coberta amb una esquematitzada pell de xai lleugerament inclinada cap endavant, de manera que aconsegueix un equilibri perfecte. En la composició d'El Profeta, l'escultor aprofità la mal·leabilitat del bronze per crear i desfer tensions entre les formes convexes –que deixen lliscar la llum suaument–, les còncaves –que la reflecteixen–, i l'aire –que la deixa passar sense influir-hi. Amb aquest joc, l'artista assegurava l'equilibri compositiu entre les zones còncaves i les convexes.

Aquest home il·luminat que Pablo Gargallo forjà tot just un any abans de la seva mort és una obra mestra que sintetitza totes les aportacions significatives de l'aragonès: la utilització dels buits per exacerbar l'expressivitat; l'equilibri entre la verticalitat dominant i les línies corbes que formen els laterals de les escultures; l'acurat estudi de la llum; i la concepció de la figura –sempre canviant segons el punt de vista– des de l'espai interior.

Estil: Gargallo començà juxtaposant formes còncaves i convexes. El primer pas important en el camí de l'experimentació el donà l'any 1907 fent servir coure i planxes metàl·liques (en comptes de materials tradicionals com el bronze i la pedra) que tallava en fines tires. A les seves obres es detecta una forta influència de la tradició familiar de la forja, a més d'una clara vocació cubista.

A aquest moviment, al qual per la naturalesa del seu art s'apuntaren molts escultors, pertanyia Archipenko, que va inspirar Gargallo per fer les seves agosarades combinacions de buits i massissos. També s'hi poden rastrejar reminiscències de l'art primitiu i d'artistes com Brancusi i Modigliani. Gargallo, al seu torn, va influenciar l'obra escultòrica de Picasso; encara que la idea d'experimentar amb el cubisme sorgí una nit de l'esmentat any 1907 en què Gargallo va dormir a l'estudi del pare del cubisme, justament al costat de Les senyoretes d'Avinyó, i es va aixecar amb revolucionàries idees per al seu art.

Al diari de Gargallo apareixien paràgrafs on reflexionava sobre la creació i la necessitat d'investigar per tal de no estancar-se en solucions ja conegudes, malgrat que també recomanava captenir-se: "Qui vol ser sempre actual renovant-se contínuament és un suïcida (...) cal seguir una direcció determinada evolucionant i prenent força tot sol." I això és el que va fer en concebre El Profeta, de factura cubista, però proper en la seva força i sensibilitat a l'expressionisme –com és evident en el rostre que defineix els trets facials mitjançant les arestes.

3. Interpretació

Contingut i significació: El Profeta convida a seguir-lo amb el gest ferm del seu braç dret, que és la part més alta de l'estàtua, i condensa en la seva acurada línia sinuosa una gran força expressiva. És un home en ple arravatament de passió, però amb els massissos peus sòlidament afermats a terra en contrast amb la vehemència de la seva expressió. Aquest home és un dirigent que comunica la seva decisió i incita a l'acció, bé sigui perquè creguin el que diu o perquè el segueixin físicament. La vara que aguanta amb la mà esquerra és el símbol del guia.

Funció: El Profeta, que és una obra feta amb bronze i permeté per això la realització de diverses còpies d'idèntica qualitat, va ser concebut per a la seva exposició en galeries d'art o museus o per decorar espais públics, com per exemple, el parc Middelheim d'Anvers.