Productes agrícoles que es conreen
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,55 KB
La insula:
La superpoblació a Roma donà inici a un tipus d'habitatges de lloguer anomenats insula (illa), anomenat així ja que aquest tipus d'edifici estava envoltat per carrers.
Les ínsules eren edificis de 3 a 5 plantes, al principi estaven construïdes en tova i fusta, encara que més tard van anar fent-se els edificis de maons cuits.
Els "pisos" s'amuntegaven els uns amb els altres, la seva planta eren quadrada i no posseïa pati interior, la qual cosa feia més complicat el seu accés. El seu aspecte exterior era magnífic, amb finestres i balcons, però eren de mala qualitat i incòmodes.
La seva distribució interior era similar a la dels pisos actuals, però sense cuina ni bany. Normalment no disposaven de conduccions d'aigua: calia anar-ne a buscar a la font pública més pròxima. Tenien molts balcons i finestres cara enfora o cap al pati. Aquestes edificacions a vegades catalogades com a gàbies humanes, fabricades amb materials barats i fusta, estaven en constant amenaça d'enfonsament o incendi. Per això l’últim era el més econòmic de llogar. Es caracteritzaven també per no tenir cuina, per la qual cosa els seus inquilins havien d’anar a comprar el menjar als thermopolia, establiments de menjar ràpid que sovintejaven els carrers. La gent que vivia en el primer pis pagava per la seva casa un preu alt perquè estava prop del carrer, de les botigues i era la que primer podia salvar-se d'un incendi,
La vil·la:
Les villae eren una modesta construcció situada a les perifèries de les ciutats, concretament al camp, utilitzades normalment per a l’explotació agrícola, per a ser una mansió senyorial en la qual descansar i passar el temps lliure o bé un terme intermig.
Aquest tipus de construcció habitualment era ubicat en terrenys elevats amb bones panoràmiques, sòls fèrtils, zones principalment llanes i llocs propers a rius o manantials.
Generalment hi havien dos tipus de vil·la, la villa urbana i la villa rústica:
- La villa urbana era aquella concebuda com un lloc d'aïllament, en la qual rics aristòcrates, polítics i inclós els propis emperadors, buscaven la comoditat, el descans i el gaudi de l’entorn paisatgístic.
- La villa rústica era aquella concebuda com un lloc d’explotació agrària (masos actuals), en què els amos i pagesos es dedicaven a la ramaderia.
La villa constava de les parts següents:
Pars urbana: constituïa el sector noble, essent la part destinada al hospedatge del propietari i els hostes. Aquesta debia ésser còmoda per complaure l'estança d’aquests.
Pars rústica: constituïa el sector on s’allotjava la mà d’obra esclava, els animals i on es guardaven els instruments emprats per a les tasques agrícoles.
Pars fructuaria: constituïa el sector dedicat a les activitats d’elaboració, conservació i emmagatzematge dels productes del camp.
Pars oratoria: constituïa el sector dedicat al culte i oració envers les creences religioses romanes (petit templet o capella)
-Al principi la vil·la rústica era una cabana formada per una sola estança i un pati amb una cisterna per recollir l’aigua de la pluja. Més tard es van construir al voltant del pati noves dependències amb usos específics: el menjador, els habitatges dels esclaus, els estables dels bous i cavalls, el galliner, un espai per a les eines. També constava de la casa principal del vilicus o granger i d’una casa per als esclaus i, fins i tot, d’un ergastulum o presó per a esclausLes vil·les rústiques normalment estaven a prop de l’era, on es construïen alguns barracons que permetien l'emmagatzematge dels carros o un lloc provisional d'emmagatzematge de gra en cas de pluja.
La villa urbana solia tenir vistes al camp o al mar; eren construccions còmodes airejades a l’estiu i càlides a l’hivern. Les habitacions de les vil·les urbanes podien construir-se en edificis separats comunicats per passadissos coberts o criptopòrtics