La producció agrària a Espanya: Anàlisi i característiques

La producció agrària a Espanya

Factors que influeixen en la producció agrícola

• Superfície dedicada a cada conreu (secà o regadiu)
• Qualitat dels sòls
• Intensitat dels conreus

Tendència dels últims anys: expansió de les terres de regadiu.

Actuacions:

• Construcció de més sèquies i canals.
• Increment de l'explotació de les aigües subterrànies.

Distribució de les terres:

• 79% de secà
• 21% de regadiu

L'aigua és imprescindible per augmentar la productivitat.

Conreus de secà

Principals conreus: cereals, vinya, olivera i fruita seca.

• Cereals: extensius, feina mecanitzada, conreu del blat i del pinso.
• Vinya: menys mecanitzada, més mà d'obra temporal, generadora de vins de qualitat (Rioja, Jerez, Duero...). Es troba a la zona atlàntica i mediterrània.
• Olivera: olives de taula (cada cop menys rendibles) i olives d'almàssera (per fer-ne oli).
• Fruita seca: ametllers, nogueres, avellaners.

Conreus de regadiu

Producció destacada: fruita i horticultura.

Característiques:

• Diverses collites a l'any
• Molta mà d'obra
• Ús de fertilitzants, fitosanitaris i llavors d'alt rendiment

• Cítrics: taronges (alt rendiment per hectàrea conreada). Destinades fonamentalment a l'exportació.
• Fruites de llavor: (pomes, peres...) i fruites de pinyol: (albercocs, cireres...). Molt competitives en el mercat europeu.
• Hortalisses: (mediterràni) han augmentat en un 40% el seu rendiment.

Producció en hivernacles: present a tota la costa mediterrània, des de Castelló a Màlaga.

La producció ramadera

Importància: suposa el 40% de la producció agrària total. Espanya és el segon major productor ramader de la UE, darrere d'Alemanya.

Tipologia i característiques

1. Tipus de bestiar: boví (carn i llet), oví (carn, llet i cada cop menys llana), porcí (el predominant, carn fresca i xarcuteria), avicultura (ous de gallines ponedores).
2. Característiques generals:
   1. Competència entre el sistema de producció natural i la producció intensiva.
   2. Sector cada cop més tecnificat i associat a la indústria transformadora.

Tipus de bestiar

1. Boví: un dels pilars de la ramaderia nacional. Tendència a la baixa en el nombre de ramaders i especialització creixent en la producció de carn i llet.
2. Oví: desaparició de les pràctiques tradicionals de cria, com la transhumància. Professionalització gradual. Producció de llana residual, sent la producció de carn i llet predominant.
3. Porcí: gran desenvolupament i alt grau d'industrialització i intensificació productiva. La cria de porcs es destina al consum fresc i la fabricació d'embotits.
4. Avicultura: molt industrialitzada amb rendiments elevats. Increment del preu que reben els ramaders d'animal viu. La producció d'ous es manté estable, igual que el rendiment de les gallines ponedores.

Producció ramadera per comunitats autònomes

1. Castella-Lleó: destaca pel nombre de ramat boví i oví.
2. Andalusia: destaca pel caprí i equí.
3. Catalunya: destaca per porcí, aus i conills.

Agricultura i ramaderia ecològiques a Espanya

Definició: tipus d'agricultura que pretén prescindir de tota classe d'adobs químics, herbicides i pesticides. Intenta obtenir productes d'elevat valor nutritiu i evitar la contaminació dels sòls.

Origen a Espanya: fa uns 25 anys, a causa de la competència dels productes tradicionals d'altres països i l'augment de la demanda de productes ecològics.

• L'aparició de productes transgènics i la prohibició d'utilitzar organismes genèticament modificats (OGM) en l'agricultura ecològica han impulsat el seu consum.
• Actualment, el seu desenvolupament s'ha estancat perquè el consum al mercat interior espanyol és molt reduït (no arriba a l'1% de la despesa en alimentació).
• L'agricultura ecològica té una importància creixent en el sector alimentari espanyol.
• Andalusia, Castella-la Manxa i Catalunya concentren més del 75% de la superfície en règim ecològic a Espanya.
• La major part de la seva producció s'exporta a països com Alemanya, els Països Baixos, França i el Regne Unit.

Preus: els productes ecològics poden arribar a ser un 216% més cars que els equivalents de marca blanca.

El paisatge agrari mediterrani

• Situació: litoral i prelitoral mediterrani, depressions de l'Ebre i Guadalquivir i les Illes Balears.
• Terreny: accidentat, amb planes litorals i valls sedimentàries molt fèrtils. Explotació forestal poc important per la baixa productivitat.
• Clima: poques precipitacions, sequeres persistents a l'estiu i temperatures elevades.
• Població: nombrosa amb hàbitat concentrat, tot i que també trobem hàbitats dispersos.
• Agricultura de secà: cereals, vinya i oliveres. L'olivera és predominant a Andalusia (Jaén), també a Badajoz i Ciudad Real. També trobem ametllers, garrofers i avellaners.
• Agricultura de regadiu: rec, hivernacles, selecció de planters i utilització de productes fitosanitaris. Productes d'horta primerencs (aire lliure o hivernacles) a Almeria; cítrics a València, Castelló i Múrcia; fruites tropicals (alvocats, xirimoies...) a Màlaga i Granada.
• Ramaderia: extensiva a les zones de secà (oví i cabrum). A Catalunya, ramaderia intensiva de boví i porcí.
• Estructura agrària: a les zones de secà, explotacions mitjanes, tot i que a Andalusia hi predomina el latifundi. A les planes litorals, parcel·les petites amb conreu intensiu.

El paisatge agrari de muntanya

• Situació: altituds baixes i mitjanes del nord peninsular i elevades i mitjanes del sud. Relleu accidentat.
• Clima: fred i precipitacions en forma de neu.
• Activitats: agropecuàries i silvícoles (forestals). Condicionades per l'altitud i la insolació. Al nord (model alpí) trobem zones de pastura, horta i conreus al fons de les valls, boscos i prats d'alta muntanya. Al sud, més càlid, predominen els conreus esglaonats (molts abandonats).
• Explotació forestal: faig i castanyer (fusta), pins (paper), eucaliptus.
• Ramaderia: bovina i ovina extensiva de transhumància.
• Estructura agrària: parcel·les petites a les valls i al peu de les muntanyes. La propietat forestal està en mans dels municipis, a vegades mancomunats.
• Població: escassa, concentrada a les valls en petits nuclis. Reactivació econòmica gràcies al turisme.