La proclamació de la república i el període constituent

Les eleccions i el govern provisional: Al 1931 es van proclamar eleccions municipals i van guanyar a les grans ciutats els partits que havien participat en el pacte de San Sebastià (republicanismes, socialistes i nacionalistes). Els resultats van evidenciar que els ciutadans havien optat per un canvi.

El 14 d’abril els regidors d’Eibar van ser els primers en proclamar la república i al llarg del dia ho van anar fent els d'altres ciutats. Mentre la població sortia al carrer per celebrar-ho. Davant la situació, el rei Alfons XIII va renunciar i es va marxar a l’exili. A Madrid, els partits que van signar el pacte de Sant Sebastià van formar un partit i es van fer càrrec del país.

Govern provisional: Van convocar immediatament eleccions. Van concedir una sèrie de drets a la població com llibertats polítiques i sindicals i mesures per protegir els pagesos.

A Catalunya, el gran vencedor va ser Esquerra Republicana. Lluís Companys va proclamar la república des del balcó de l’ajuntament i unes hores més tard Francesc Macià proclama la república catalana, el que va causar un conflicte amb el govern provisional que va terminar amb la concessió de l’autonomia a Catalunya.

La constitució del 1931: A les primeres eleccions de la república, la victòria va ser per a la coalició d'esquerres i el cap de govern va ser Niceto Alcalá Zamora.

Partits i sindicats durant la Segona República: Les formacions d'esquerres van destacar la formació Izquierda Republicana creada al 1934. També el PSOE, que tenia una influència notable entre els treballadors i agrupava dos corrents, una socialdemòcrata i una revolucionària. Més a l'esquerra se situava el Partit Comunista d'Espanya. La força sindical més important era la CNT.

Els grups de dreta: En la centredreta trobem el Partit República Radical i la Derecha Liberal Republicana. Partits conservadors i catòlics majoritàriament es van diluir després de la proclamació de la república. Només van sobreviure petites formacions com, per exemple, Acció Espanyola. Aquestes formacions reivindicaven tornar a la monarquia.

Els partits d’àmbit català: Les dues formacions majoritàries eren la Lliga Regionalista, a la dreta, i Esquerra Republicana, a l'esquerra.

Les reformes del bienni d'esquerres (1931-1933)

La reforma religiosa: La república va limitar la influència eclesiàstica. Una de les mesures va ser prohibir que l’Església es dediqués a l’ensenyament, amb la llei de congregacions que va posar un límit a la possessió de bens per part de l’església i la possibilitat de dissoldre els ordes religiosos en cas de perillar l’estat.

La modernització de l’exèrcit: La reforma pretenia crear un exèrcit professional i democràtic. Per aconseguir-ho es van reduir els efectius de l’exèrcit, posar fi a la macrocefàlia i es va promulgar la Llei de retir de l’oficialitat. També es va crear la Guardia d’Assalt, una força d’ordre públic fidel a la república.

La reforma agrària: Es volia posar fi al predomini del latifundisme a Espanya i millorar les condicions de vida dels pagesos. Per aconseguir-ho es van crear una sèrie de primers decrets que miraven de protegir els pagesos sense terra i els arrendataris, van prohibir rescindir els contractes d’arrendament i es va fixar la jornada laboral de 8 hores i un salari mínim.

L’obra educativa: Una reforma important va ser la de l’ensenyament, amb l'objectiu de promoure l’educació liberal i laica i garantir el dret a l’educació a la població, posant fi a la hegemonia de l’educació religiosa i creant un model d’escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta.

Les reformes laborals: Es va aprovar la Llei de contractes de treball, la Llei de jurats mixtos i set dies de vacances pagades a l’any. Es va estimular l’augment dels salaris i la creació d’assegurances socials.

Catalunya autònoma

El govern provisional de la Generalitat, format per esquerres, republicans i nacionalistes, tenia la tasca d’elaborar un Estatut. Es va convocar una assemblea de representants dels ajuntaments per elegir una Diputació provisional, que va rebre l’encàrrec de nomenar la comissió d’experts que havia de redactar l’Estatut. L’Estatut de Núria partia del fet que la República havia de tenir un caràcter federal i que la sobirania residia en el poble de Catalunya. Definia Catalunya com un ‘’Estat autònom dins de la República Espanyola, declarava el català com a llengua oficial a Catalunya, acceptava la possibilitat de federació dels països de parla catalana i establia les atribucions del poder de la República i de la Generalitat a Catalunya. La Generalitat presentava competències en l’ensenyament, la cultura, la sanitat, l’ordre públic... L’Estatut fou aprovat per un 99% dels votants, que van ser el 75% del cens i les dones van expressar la seva adhesió en un document amb 400000 firmes.

L’Estatut d’autonomia del 1932 va ser presentat per Macià a les Corts espanyoles. La dreta s’alçà indignada contra les pretensions del poble català expressades a l’Estatut de Núria, perquè consideraven que posava en perill la unitat espanyola. La Constitució del 1931 va fer evident la dificultat de l’Estatut proclamant que només hi ha una única sobirania espanyola. Alhora va haver un gran debat a les Corts espanyoles, el govern central era partidari de concedir a Catalunya una autonomia moderada, els parlamentaris catalans que van formar un front comú per reclamar una autonomia àmplia i l’oposició que defensava una Espanya unitària. El text definitiu presentava diferències amb l’Estatut de Núria, encara que s’hi conservaven les institucions bàsiques, el Parlament i el govern de la Generalitat. Amb l’Estatut es podrien convocar eleccions al Parlament amb dues coalicions: l’Esquerra Republicana amb un model social progressista, laic i d’esquerra moderada o bé la Lliga conservadora, catòlica, oposada al laïcisme i al reformisme. Triomf d’esquerra i Lluís Companys és escollit president del Parlament mentre que Macià és escollit president de la Generalitat, fins 1933, i substituït per Companys. Durant el govern provisional les competències són limitades. Amb l’Estatut s’actua en diferents camps, en l’econòmic es creen serveis d’estadística, l’Institut d’Investigacions Econòmiques i les Caixes de Dipòsits. En l’àmbit social es crea la Llei de base de sanitat i assistència i en la cultura es normalitza la llengua catalana, i el català com a eina de comunicació. Per últim, es va proposar una nova divisió territorial de Catalunya, en 38 comarques.