Processos geològics: modelatge, temps i cicle de les roques

El vent

En zones amb sol sec i vegetació escassa:

• Deflació: el vent s'endú els materials més menuts i deixa els més grans, originant un desert pedregós anomenat reg.
• Abrasió eòlica: el vent carregat de sorra fa fregaments sobre la superfície de les roques.

Transport i sedimentació eòlica

El vent transporta grans volums de materials fins. Acumulacions de pols molt característiques:

• Dipòsits de loess: acumulacions de pols que transporta el vent. Grans extensions en els deserts.
• Dunes: acumulacions de sorra que poden tenir forma de mitja lluna, paral·leles a l'acció del vent.

Les aigües marines: modelatge litoral

En les costes abruptes, les ones fan un treball erosiu constant. L'abrasió produïda per la sorra i la grava fa que les ones llancin continuament contra les roques. Dos processos:

• Retrocés del penya-segat.
• Trituració i neteja dels materials.

Transport i sedimentació litoral

Els corrents litorals transporten la sorra al llarg de la costa fins a les zones on dóna lloc a:

• Platges
• Tòmbols
• Fletxes

Les glaceres: modelatge glacial

L'agent geològic està format per grans masses de gel, les glaceres, que flueixen lentament. Poden avançar erosionant el sòl i fent un bon transport. Formen:

• Valls en forma de U: valls amples i fondes de perfil arrodonit.
• Zones de sobreexcavació.

Transport i sedimentació glacials

La sedimentació en el medi glacial produeix til·lites, que són les acumulacions de clasts produïdes per les glaceres. Les més freqüents són les morenes, associades al moviment de les llengües glacials.

Modelatge càrstic

Les aigües superficials i subterrànies amb capacitat per a dissoldre les roques. Formen:

• Formes erosives superficials: lapiaz i dolines.
• Formes erosives subterrànies: galeries i cavernes.

Sedimentació càrstica

Precipitacions de sals solubles: el carbonat de calci dissolt pot precipitar i formar toves calcàries, estalagmites, estalactites, i altres formacions que reben el nom de travertins.

La litosfera: discontinuitats sísmiques

Quan les ones sísmiques passen d'una capa de la Terra a una altra de característiques diferents, canvien de velocitat, desvien la trajectòria i part de l'ona es reflecteix. Discontinuitats:

• de Mohorovičić
• de Repetti
• de Gutenberg
• de Lehmann

Litosfera

Part externa del mantell superior unida a l'escorça, que forma un conjunt rígid.

• Litosfera continental
• Litosfera oceànica

En ser arrossegada per moviments del mantell sublitosfèrics, la litosfera es fragmenta en blocs, anomenats plaques litosfèriques.

El temps i els processos geològics

A mitjan segle XVIII, Gènesi en la Bíblia, 6000 anys abans de Crist.

James Hutton i el temps geològic

Dos processos contraposats a la Terra: un que tendia a erosionar les muntanyes i acumular-ne les restes en capes de sediments, i un altre que era capaç de plegar les capes de sediments fins a formar cadenes muntanyoses. Processos que actuaven molt lentament, milions d'anys del temps geològic.

Cicle de les roques

• En la superfície terrestre: té lloc la meteorització de les roques i la seva transformació en sediments.
• A l'interior de l'escorça terrestre: sotmesos a pressions i temperatures altes, els sediments es transformen en roques.

El plegament de les roques i el vulcanisme formen relleus perquè porten els materials cap a la superfície terrestre.

Interior de l'escorça

A l'interior de l'escorça terrestre hi ha tres factors que produeixen modificacions en els materials:

• La pressió
• La temperatura
• Els esforços de compressió i distensió

Els tres factors esmentats produeixen canvis importants en els materials que es troben a l'interior de l'escorça.

• Diagènesi: transformació dels sediments en roques sedimentàries a causa de la pressió i la temperatura que produeixen compactació i cimentació dels components del sediment.
• Metamorfisme: és el conjunt de canvis que experimenten les roques sotmeses a altes pressions i temperatures, sense arribar a fondre's. Així es formen les roques metamòrfiques.
• Magmatisme: fusió de les roques i la formació d'un magma, el qual dóna lloc, quan es consolida, a les roques magmàtiques.

Gradient geotèrmic i la calor interna de la Terra

L'augment de temperatura que es produeix cap a l'interior de la Terra rep el nom de gradient geotèrmic. 3 °C per cada cent metres de profunditat. Majoritàriament es tracta de calor residual procedent de fa més de 4 milions d'anys.

• Els impactes de meteorits
• La desintegració d'elements radioactius
• La decantació dels materials més densos

Formació de capes

Fa vora 4500 milions d'anys el nostre planeta va arribar a ser quasi fos. Els materials s'ordenaven per densitats: ferro, nucli; materials rocosos, mantell; fina capa de roques, l'escorça. Els gasos que s'alliberaren de les roques van pujar i formaren l'atmosfera. El vapor d'aigua donà lloc als oceans i la resta de la hidrosfera.