Processos geològics externs i ambients sedimentaris

Processos geològics externs

4.2 Meteorització

Meteorització: Conjunt de processos mecànics o físics, químics i biològics capaços d'alterar i esmicolar els minerals, les roques i els sediments en la seva superfície.

Meteorització mecànica:

La fragmentació de les roques es produeix per processos físics, sense que hi hagi canvis químics.

• Descompressió: En roques que ascendeixen, tenen menys pressió i se separen els seus minerals - fissures, diàclasis.
• Gelifracció: L'aigua de les esquerdes quan es congela, al ocupar més volum fa l'efecte falca i la roca es degrada. (minerals) Pròpia de zones humides.
• Termoclastisme: La roca es trenca per la diferència de temperatura entre el dia i la nit.
• Haloclastisme: La roca es trenca per la cristal·lització de sals a l'interior de les esquerdes.
• Bioclastisme: La roca es trenca per l'acció dels éssers vius (arrels, animals, etc.).

Meteorització química:

• Hidròlisi: Els ions H⁺ + OH^- de l'aigua reaccionen amb els silicats. H₂O -> H⁺ + OH^- Ex: granit -> sauló.
• Descarbonatació: L'aigua de la pluja amb el CO₂ forma àcid carbònic, el qual dissol les roques carbonàtiques (inicialment insolubles). Ex: gran roca calcària -> passatge càrstic (modelat càrstic).
• Hidratació: Les xarxes cristal·lines dels minerals incorporen aigua -> augmenten de volum => la roca "s'expandeix". Ex: argiles expansives.
• Oxidació: L'oxigen dissolt en l'aigua reacciona amb els elements metàl·lics (Fe, Mn, etc.) i es formen òxids insolubles de color marró-vermellós.

Erosió

Erosió: És la separació física de les partícules d'una roca meteoritzada.

Àrea font: Tros/lloc des d'on venen els materials erosionats des de la roca fins al lloc on s'acumularan.

Sedimentació

Sedimentació: És l'acumulació del material transportat a la conca sedimentària (depressió al continent o al fons marí on s'acumulen sediments).

Litificació i diagènesi

Processos de transformació del sediment d'una conca sedimentària a roca sedimentària.

• Cimentació
• Reemplaçament (canvis de minerals)
• Recristal·lització

Roca sedimentària

Roca sedimentària: Roca exògena producte de l'acumulació de partícules de minerals o de restes orgàniques / o del dipòsit de precipitacions químiques o bioquímiques.

R. sed. detrítiques

• Rudites (clasts > 2 mm) fetes de graves
• Gresos (clasts 1/16 a 2 mm) sorres
• Tipus: gresos, conglomerats (c. arrodonits), bretxes (c. angulosos)
• Lutites (clasts < 1/16 mm): llims 1/16 a 1/256 mm, argiles < 1/256 mm
• Tipus: limolita, argillita, marga (CaCO₃)

Clasts: Fragments de roca que es troben en un dipòsit sedimentari. Poden ser de diferent mida.

R. sed. no detrítiques

Es formen per precipitació d'ions dissolts en l'aigua o de restes d'organismes.

Roques carbonàtiques

Composició: CaCO₃ (calcària, CaCO₃) o dolomita (CaMg(CO₃)₂) Mg = Magnesi

Origen:

• Continental: en aigües subterrànies o llacs
• Marí: amb les closques d'organismes (fòssils)

Exemples: estalactites, tova, travertí (forats) - continental, creta (blanca), calcària nummulítica - marí.

Fòssil: Resta o evidència de planta o animal que ha viscut en el passat i que s'ha conservat en roques sedimentàries.

Roques evaporítiques

Sals: solubilitat (calcita, guix, halita, silvina) precipitació en mars interiors, llacs o albuferes -> diapir

Ex: guix, halita, silvina, carnal·lita

Diapir: És l'estructura que es forma quan les roques evaporítiques (que són plàstiques) ascendeixen des del fons (per erosió i poden capgirar-se).

Roques carbonoses

Restes de matèria orgànica transformada.

Carbonització de restes vegetals acumulades en zones pantanoses i deltes.

Petroli: Acumulació de plàncton i sediments al fons sobre la plataforma continental, en anaerobiosi, sense descomposició bacteriana.

Exemples: torba, lignit, hulla, antracita, petroli (barreja d'hidrocarburs), asfalt (sòlids o semisòlids), líquids o gasosos.

Zones petrolíferes

Carstificació

Procés geològic en què es forma el relleu càrstic, es caracteritza per la dissolució de roques solubles.

Ambient sedimentari

Conca sedimentària: conca on hi pot haver sedimentació.

Àrea font: lloc que aporta materials.

Avantpaís: Fet abans.

Roques sediments diferents formats al mateix temps però en un ambient sedimentari diferent.

Fàcies: Ambient sedimentari diferent situat en una mateixa conca (molt gran). Poden variar en horitzontal o en vertical.

Columna estratigràfica: Discontinuitat estratigràfica es produeix quan para la sedimentació.

Lacuna estratigràfica: Absència de dipòsits que manquen degut a un canvi climàtic o un moviment.

Buit existent sense els materials sedimentaris que representen el temps que ha passat -> absència de sedimentació entre el sostre d'un estrat i el mur del següent.

Transgressió marina: Quan el nivell del mar augmenta i envaeix terra.

Regressió marina: Quan el nivell del mar disminueix i queda en sec una zona que abans era aigua.

4.6 Ambients sedimentaris

Condicions aeròbies:

Hi ha aire = oxigen

A. Glacial

Morenes: Són els clasts que transporta i sedimenta el glaç.

Till: Sediments de les glaceres.

Tillita: Roca amb clasts de totes mides, angulosos i poden presentar estries.

A. Desèrtic

Deflació: El vent s'endú les partícules del terreny (= la càrrega), només queden les roques grans.

Reg: Part del desert amb els terrenys plens de roques.

Abrasió eòlica: És l'erosió que fa el vent sobre estructures del relleu per les partícules que porta en suspensió.

Erosió diferencial: Parts toves que són les que més s'erosionen.

Erg: Part del desert amb dipòsits de sorres.

Ripple marks: Petites ondulacions < 20 cm de cresta.

Dunes: Acumulacions molt grans de sorra.

Laminació encreuada: És la disposició de les capes de sediment que es disposen en un angle respecte a la capa inferior.

Loess: Part final del desert on sedimenten els llims i les argiles.

Sedimentació graduada: Procés geològic en el que es dipositen sediments en capes o estrats que mostren una variació gradual en la mida de les partícules al llarg de la direcció vertical.

A. Al·luvials

Conca de recepció: Àrea de terreny on les aigües de drenatge i els sediments són recollits i transportats cap a una àrea més baixa.

Curs fluvial: Canal natural o artificial que transporta aigües i sediments des d'una conca de recepció cap a l'àrea de desembocadura com un riu, llac.

Ventall al·luvial: Dipòsit de sediments en forma de ventall que es forma quan un riu o torrent desemboca en una plana.

Riu: Corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.

Cabal: Quantitat d'aigua que porta un riu.

Perfil longitudinal d'un riu: Representació gràfica de l'elevació del llit d'un riu al llarg del seu curs, des del seu naixement fins a la seva desembocadura.

Meandres: Corbes pronunciades o corbes en forma de S en un curs fluvial, que es formen a causa de l'erosió i deposició de l'aigua.

Terrassa fluvial: Bancs de sediments elevats que es troben al llarg del marge d'un riu, formats per l'acumulació de sediments fluvials en èpoques passades.

Delta: Una regió de terra formada per l'acumulació de sediments transportats per un riu i dipositats quan el riu es troba amb un cos d'aigua més gran, com un oceà o un llac.

Estuari: Àrea on un riu es troba amb el mar i on l'aigua dolça del riu es barreja amb l'aigua salada del mar, creant un ambient de transició entre els dos.

Ambient lacustre i palustre

• Epilimnion: Aigua menys densa i amb més oxigen, no circula.
• Termoclina: És la zona on la temperatura varia substancialment en profunditat.
• Hipolimnion: Aigua més densa i anòxica => S'hi conserva bé la matèria orgànica.

Varves: Capes de làmines litificades clares i fosques. Cada capa de varva representa un cicle anual de sedimentació.

Esquerdes de retracció: Fractures o esquerdes en sediments que es produeixen com a resultat del seu assecat o retracció durant períodes de sequera o dessecació.

A. Sedimentari de transició

Ambient sedimentari de transició: Un entorn geològic on es produeix una transició entre dos tipus d'ambient sedimentari, per exemple la transició entre un ambient marí i un ambient fluvial o deltaic.

Aquests ambients poden mostrar característiques de sedimentació i biota que són una barreja dels dos ambients.