Principis Generals del Dret i Fonts del Dret Internacional Públic

Principis Generals del Dret (PGD)

Definició i Funcions

Els PGD són un conjunt d'abstraccions del sentit de les institucions de cada ordenament jurídic. La seva funció principal és suplir les llacunes que es puguin produir en el dret. A més, serveixen per interpretar preceptes jurídics internacionals consuetudinaris o convencionals de significat discutible.

Tipologies de PGD

• PGD "importats" dels diferents Ordenaments Jurídics (OJ) interns: p. ex. bona fides, seguretat jurídica, igualtat de les parts en el procés, pacta sunt servanda, lex posterior derogat priori, lex specialis derogat generalis, la reparació ha de cobrir el damnum emergents i el lucrum cessans, etc.
• PGD extrets dels OJ interns: s'apliquen també a les relacions entre Subjectes Internacionals (SI) del DIP. El procés d'utilització no és automàtic, sinó que requereix d'universalització. Ens podem trobar amb PGD que no són universals, per exemple, els PGD que aplica el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
• PGD pròpiament internacionals: deduïbles de la lògica de l'OJ internacional i dels diversos valors que l'inspiren: primacia del DIP per sobre del Dret Intern, exhauriment dels recursos interns abans d'acudir a instàncies internacionals. Molts d'aquests principis, arran de la seva aparició, tenen similituds amb les normes consuetudinàries (p. ex. principi de prohibició de l'ús de la força armada, solució pacífica de controvèrsies...).

L'Equitat

Es contempla la possibilitat que les parts decideixin recórrer a l'equitat com a criteri de resolució de conflictes. Això implica l'aplicació ordinària del Dret Internacional (DI) interpretant-lo de forma equitativa, de manera que es tenen en compte les circumstàncies específiques de la controvèrsia a l'hora de donar una solució justa i proporcional als interessos de les parts en conflicte. [art. 38.2 Estatut de la Cort Internacional de Justícia (ETIJ)].

Tipus d'Equitat:

• Equitat infra legem.
• Equitat praeter legem.
• Equitat contra legem.

Els Mitjans Auxiliars

La Jurisprudència

Limita expressament el valor obligatori de les sentències del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) a les parts en litigi. Compleix dues funcions:

• Les decisions jurisprudencials originen expectatives a l'actuació dels governs: els assumptes ulteriors seran resolts com l'anterior.
• L'activitat fonamental de la jurisprudència consisteix en aplicar el dret.

La Doctrina Científica

• Doctrina individual.
• Doctrina col·lectiva.

Els Actes Unilaterals dels Estats

Concepte

N'hem de distingir dos tipus:

• Els actes unilaterals propis: aquells actes fets per l'autoritat competent explícitament amb vocació internacional.
• Els actes unilaterals impropis: totes les lleis, actes de l'executiu o decisions judicials dels Estats. Es poden classificar en:
  • Actes latu sensu.
  • Actes strictu sensu.

Elements

• Efectuat per l'autoritat competent en l'àmbit de les relacions internacionals.
• Ha de ser públic.
• Són actes discrecionals.
• Ha de referir-se a una situació concreta de fet o de dret.
• S'ha de produir en un termini de temps raonable.
• Jurídicament independent de qualsevol actitud d'altres subjectes de DI.
• La intenció ha de ser clara, ha de produir efectes jurídics obligatoris.
• No pot contravenir normes de ius cogens.

Efectes

No són una font de dret. Aquests actes creen una sèrie d'obligacions per a l'Estat autor i, en alguns casos, pot crear un dret per a un tercer. La seva força es basa en els PGD. El principi de no anar en contra dels propis actes, que es deriva del principi de bona fe i de la seguretat jurídica. El silenci per part del subjecte internacional també es qualifica com un comportament que pot crear dret i obligacions.

La Competència Normativa Interna i Externa de les Organitzacions Internacionals (OI)

Les resolucions dels òrgans d'OI estan dirigides a instar o demanar dels seus Estats membres determinades conductes fora de l'OI i NO tenen caràcter obligatori per falta de competència. Tot i això, estan revestides amb una certa solemnitat i contenir alguna declaració. Està clar que no són obligatòries, però en alguns casos ens podem trobar que expressen l'opinió iuris respecte a un costum o estima l'existència d'un PGD, concretar estàndards de conducta... Tindran més força les aprovades per àmplia majoria, per consens o per unanimitat. També tindrem en compte la redacció dels epígrafs.

L'Aplicació del Dret Internacional: La Recepció de Normes Internacionals en els Ordenaments Jurídics Interns

Referent a com es relaciona el DIP amb els OJ dels estats. Hi ha dues teories que expliquen les relacions entre el DIP i el dret intern dels Estats:

• Doctrina dualista: El DIP i el dret intern són dos OJ radicalment diferents i separats. Conseqüència → Una norma jurídica internacional no pot ser directament obligatòria a l'OJ intern.
• Doctrina monista: El DIP i els drets interns formen un sol sistema: hi ha unitat. Conseqüència → L'Estat no pot desconèixer internament les normes que ha generat externament.