Prevenció i control de malalties en la infància

Protecció: No hi ha eficàcia absoluta; hi ha alteracions i trastorns independents de les precaucions preses.

• Símptoma: qualsevol manifestació d'una alteració orgànica o funcional que revela la possible aparició d'una malaltia, per exemple, febre, mal de panxa, vòmits...
• Síndrome: conjunt de símptomes que es presenten alhora i defineixen una malaltia concreta.
• Morbiditat: nombre proporcional de persones que emmalalteixen en un poble i durant un temps determinat.
• Patogen: agent causant de la malaltia, per exemple, un bacil (bacteri).
• Infecció: implantació, desenvolupament i actuació en l'organisme humà, d'éssers patògens que causen la malaltia, per exemple, la varicel·la.
• Infestació: produïda per implantació de paràsits.
• Profilaxi: conjunt de mesures de tipus preventiu que serveix per protegir (no per tractar!) una persona d'una malaltia, per exemple, les vacunes.
• Malaltia: alteració orgànica o funcional que posa en perill la salut d'una persona.
• Salut: un estat de complet benestar físic i mental.

Classificació de les malalties

Hi ha moltes classificacions, per exemple, segons la localització (òssies, respiratòries, digestives...), o si la malaltia és aguda o crònica. Segons la causa de la malaltia, tenim:

Malalties congènites

Presents en el moment del naixement i causades per:

• Alteració del fetus (radiacions, substàncies químiques, infeccions o malalties maternes).
• Alteració genètica (síndrome de Down, llavi leporí, peu pla...).

Agents que alteren el fetus = teratògens.

Malalties transmissibles o infeccioses

Causades per organismes vius (bacteris, virus, paràsits, prions...) que envaeixen un organisme viu. Aquests agents patògens poden passar d'una persona a una altra (contagi) per diferents vies, és a dir, es produeix quan uns microorganismes patògens envaeixen el cos humà. La millora de les condicions de vida ha comportat una disminució d'aquestes malalties, però no s'han erradicat del tot.

Agents infecciosos

• Infecció bacteriana: bacteri = microorganisme unicel·lular sense nucli. Hi ha diferents tipus:
  • Patògens: causants de malalties i poden provocar infeccions greus, per exemple, tuberculosi, pneumònia...
  • Oportunistes: aquests bacteris els tenim sempre, a la pell, mucoses (genitals, boca...). No produeixen perjudici, però quan disminueixen les defenses poden prosperar i causar una malaltia o infecció, per exemple, otitis.
  • Sapròfits: produeixen beneficis, per exemple, la flora intestinal.
• Infecció per paràsits: paràsit = organisme que viu a costa d'altres d'una espècie diferent. Segons l'agent causant, hi ha tres tipus:
  • Provocats per protozous (Giardia Lamblia, situat a l'intestí).
  • Per fongs (càndides que provoquen muguet; dermatòfits que causen tinyes als cabells).
  • Infestació dels organismes pluricel·lulars (puces, polls, cucs...).
• Infestació per prions (malaltia bovina).

Mecanismes de transmissió

• Contagi directe.
• Contagi indirecte: a través d'un mitjà que té microorganismes, que pot ser: l'aire, aliments, objectes, insectes...

Signes d'alarma

Febre: via rectal entre 6 dècimes i 1ºC més que per via oral. Temperatura: 36,5º; de 37º a 37,5º (febre lleu); a 39º febre; més de 39º febre alta. Vòmits i exantemes (taques vermelles).

Protocols d'actuació (criteris bàsics)

1. Davant del dubte sobre l'estat de salut d'un nen, l'educador ha de comprovar si té febre o si té algun signe evident de malaltia.
2. Si l'educador sospita que hi ha infecció, cal que actuï ràpidament.
3. Primer de tot cal avisar la família perquè recullin l'infant tan ràpid com sigui possible.
4. Si l'educador sospita que la infecció és greu i que els familiars trigaran a recollir-lo, cal avisar els serveis d'urgències.
5. Mentre esperem que arribi la família, el posarem en un lloc tranquil, depenent del cas.

Quan no s'ha d'anar a l'escola

Febre (temperatura superior a 37,5º via rectal), diarrea líquida o amb sang, estomatitis, erupcions i alteracions de la pell, conjuntivitis purulenta si no es tracta, muguet si no està en tractament, paràsits intestinals si no s'estan tractant.

També s'han d'absentar del centre els infants amb malalties com: escarlatina, parotiditis, hepatitis, poliomielitis, rubèola, tos ferina, tuberculosi, varicel·la i xarampió.

Malalties més freqüents

• Exantemàtiques o eruptives: xarampió, rubèola, varicel·la, exantema sobtat, galteres o parotiditis.
• Aparell respiratori: refredat comú, grip, diftèria, tos ferina, tuberculosi, bronquitis, pneumònies agudes, asma bronquial, legionel·losi.
• Aparell digestiu: gastroenteritis aguda infecciosa i lambliosi.
• Altres: meningitis, SIDA, conjuntivitis, otitis.

Sistemes de protecció i defensa

Actuacions o mesures preventives

Abans i durant l'embaràs

Prevenció basada en:

• Adopció de bons hàbits de salut que ajuden a mitigar el risc de fills prematurs amb baix pes o algun síndrome, com el d'abstinència.
• Mesures higièniques com la vacuna de la rubèola, no tenir contacte amb persones amb varicel·la o la toxoplasmosi (gats), i diabetis tipus insulina dependent.
• Risc per edat avançada de la mare (síndrome de Down).

En el nounat

Lactància materna i bon control de l'alimentació artificial per prevenir trastorns nutritius i afeccions respiratòries. També tractar correctament les infeccions, vacunar correctament...

En l'etapa infantil

Nutrició i dietes adequades, també controlar el creixement i el desenvolupament a través del pediatre.

El sistema immunitari

L'organisme humà es val d'això per defensar-se de les possibles agressions externes. El sistema immunitari és un conjunt de fenòmens a través dels quals es defensa de la invasió diària dels microorganismes patògens i de substàncies nocives.

El sistema immunitari està format per dos mecanismes de defensa:

Inespecífics o immunitat innata

S'activen per protegir l'organisme de manera genèrica, és a dir, independentment de la substància que ens agredeix, sempre actuen de la mateixa manera.

• Defensa de la superfície: barrera entre l'organisme i les vies d'infecció. Barrera formada per: la pell, les mucoses, la barrera hematoencefàlica (evita que els gèrmens envaeixin el sistema nerviós) i la barrera hematoplacentària (impedeix que microorganismes o substàncies nocives afectin el fetus).
• Els fagòcits: cèl·lules que s'uneixen als microorganismes estranys, els ingereixen i els destrueixen. Substància immunitària que en el nounat es troba en concentracions superiors a les normals.
• Els macròfags: cèl·lules que ingereixen cèl·lules mortes i partícules estranyes. En tenim moltes a l'organisme i són essencials per a la immunitat. Interferons = substància que produeixen els macròfags quan el cos registra una infecció. Aquesta substància cobreix les cèl·lules no infectades i evita que s'infectin.
• La inflamació: resposta de l'organisme a una infecció o lesió als teixits. Augmenta el flux sanguini i la permeabilitat capil·lar, fa que arribin macròfags i fagòcits que ingereixen substàncies estranyes. La zona inflamada permet aïllar l'agent patogen dels altres teixits.

Específics o immunitat adquirida

Resposta de l'organisme a la invasió per una substància estranya mitjançant la producció d'anticossos que la neutralitzen o la destrueixen.

• Antigen: qualsevol substància capaç d'estimular la producció d'anticossos. Poden ser substàncies químiques, bacteris, virus, pol·len... També pot estar format pel propi cos.
• Anticossos: substàncies químiques (proteïnes) que ajuden a destruir els patògens.

Les respostes immunitàries específiques consten de dues fases:

1. Identificar l'antigen.
2. La resposta immunològica per erradicar-lo (destruir-lo).

El conjunt de defenses s'anomena immunitat adquirida. Les defenses poden ser:

• Naturals o espontànies actives: anticossos creats per l'organisme després de passar una malaltia o contagi.
• Passives: anticossos que passen a través de la placenta de la mare al fetus.
• Artificials o provocades actives: vacunes.
• Passives: anticossos administrats directament a través de sèrums... a persones d'alt risc com a prevenció o quan comencen els símptomes d'una malaltia infecciosa.

Vacunes

Mesura més eficaç en la prevenció de malalties infeccioses com a mecanisme de defensa artificial. Són un preparat de microorganismes modificats que no tenen el seu poder patogen, però sí que poden proporcionar una resposta immunitària contra determinades infeccions. Han de ser eficaces i innòcues.

Funcions i bases de les vacunes

• Especificitat: una resposta contra una malaltia concreta.
• Memòria: que té el cos per recordar l'antigen i actuar amb més contundència.

Classificació de les vacunes segons el grau de virulència

• Vives o atenuades: formades per microorganismes manipulats perquè tinguin el seu poder antigen, però sense ser patògens (vacuna de la poliomielitis oral).
• Mortes o inactives: conserva la capacitat immunitzadora (tos ferina).
• Toxoides: tenen una toxina produïda pels bacteris o virus (tètanus, diftèria).
• Biosintètiques: tenen substàncies sintètiques i actuen com a antígens (Haemophilus influenzae tipus B).