Prevenció de càries i recomanacions generals

1. BOCA (fosses i fissures profundes, defectes anatòmics), genives alterades que faciliten l'adherència d'aliments)
 2. BACTERIS streptococcus mutans
3. DIETA (alimentació rica en sucres, especialment refinats)
4. TEMPS (temps exposat)

Recomanacions generals per evitar càries
1. Vigilar l'alimentació: hora i freqüència.
2. Reduir el consum de sacarosa per sota de 50 mg/dia.
3. Reduir el nombre d'exposicions o oportunitats d'ingestió de sacarosa i productes sucrats (moments).
4. Evitar picar entre menjars i disminuir el consum d'aliments enganxosos i viscosos. Evitar, en la mesura del possible, els aliments acidogènics (patates fregides, xocolata amb llet, galetes farcides, fruits secs dolços, dàtils, etc).
5. Preconitzar la substitució de la sacarosa per edulcorants no cariogènics, quan sigui necessari per alt risc de càries dental, especialment entre hores. Promocionar l'ús de xilitol en xiclets i llaminadures.
6. Les visites al dentista almenys 2 vegades a l'any per avaluació d'un anàlisi de riscos i diagnòstic precoç individual. Evitar les exodoncies dentals.
7. Utilitzar productes adequats d'higiene dental. Emprar pastes, col·lutoris i gels dentals fluorats.
8. El sellat i remodelació del perfil del dent. Eliminació dels obstacles a la higiene dental i retenció d'hidrats de carboni fermentables.
9. Millorar l'educació bucal a les llars i centres educatius. Pediàtres, educadors, pares de família, metges de capçalera i experts en nutrició han d'incrementar l'atenció a la salut dental.
10. La salut dental és bàsica per a la salut general: corporal i psicològica.

La càries és una malaltia multifactorial, hi ha 4 factors importants que influeixen en la seva aparició: 

L'acumulació de placa bacteriana, que comporta que hi hagi Streptococcus mutans (principal MO que provoca càries) que s'adhereixen a la superfície dental, teixits gingivals, pròtesis, etc, i els van desmineralitzant amb el pas del temps. 

Hidrats de carboni fermentables: els bacteris els utilitzen per produir àcids que disminueixen el pH de la saliva. Quan aquest és menor a 5,5 l'esmalt comença a desmineralitzar-se, creant l'entorn adequat per formar-se la càries. S'ha observat que la producció d'àcids pot durar més d'una hora quan s'ingereixen aliments com pa, galetes, dolços, pastissos, etc, degut a que la fermentació augmenta la possibilitat d'acció enzimàtica dels bacteris sobre ells. 

Temps de contacte amb els HDC: La baixada del pH es normalitza mitja hora posteriorment a la última ingestió d'aliments. No obstant, si es mantenen sucres a la boca (degut a la higiene) aquest pH es mantindrà àcid i la desmineralització serà continua. Si aquests períodes són llargs o es repeteixen amb freqüència afavoreix l'aparició de càries. 

Susceptibilitat de l'individu: aquesta varia segons les característiques de l'estructura de la boca, la col·locació de les dents, la composició i flux salival… Aquests factors estan condicionats per l'estat nutricional, l'herència, la concentració de fluor… 

Prefereixen un pH àcid per reproduir-se. 

A partir dels 9-12 mesos d'edat. La prevenció ha de començar al naixement ja que tot i que la bacteria no està present a la cavitat oral dels recent nascuts, en condicions normals colonitza la boca entre els 9 i 12 mesos d'edat i normalment comença a partir de la mare o el cuidador. 

S'ha observat que en poblacions anomenades primitives la prevalença de càries és menor que als països occidentals i la diferència sembla provenir dels aports de sucres refinats. On ocorreix això, la higiene dental és una enia molt important per prevenir l'aparició de càries. El consum d'aigua és el principal aport.

De l'aplicació de forma tòpica de flúor als dentífrics, gels i colutoris, de l'aigua… 

La fluorosis és la hipomineralització de l'esmalt, que cobra una aparença opaca amb estriacions, blanques quan és lleu i grogues o marrons en fluorosis més greus. És un problema de salut pública ja que ho pateix la població en general.

Quin és el disacàrid amb el major potencial cariogènic? perquè?

La sacarosa, ja que forma glucà, una substància que permet una major adherència bacteriana a les dents i condiciona la difusió d'àcids en la placa. 

Què són els aliments cariostàtics?

Són aquells que no contribueixen a l'aparició de càries, ja que no són metabolitzats pels microorganismes de la placa bacteriana. 

L'efecte tampó de la saliva és la capacitat que té la saliva per neutralitzar i contrarestar els àcids que es produeixen a la placa dental, i que poden danyar els dents i causar càries. Quan mengem i bebem, els àcids produïts per les bacteris de la placa poden disminuir el pH de la boca, la saliva ajuda a mantenir un pH més neutre en la boca, actuant com un tampó davant els àcids produïts per les bacteris. A més, la saliva conté ions de calci i fosfat que ajuden a remineralitzar l'esmalt dental i mantenir la salut oral.

A part de les radiografies quins altres agents teratògens existeixen i que hem de tenir en compte en una dona embarassada? perquè?

Hi ha certs fàrmacs que poden causar avortament, teratogenicitat i nens de baix pes al néixer. Els fàrmacs són absorbits fàcilment durant l'embaràs i hi ha un bon flux del mateix mitjançant la placenta, exposant el fetus a les seves substàncies, per aquest motiu s'han de prescriure amb precaució a les pacients embarassades. La major part de substàncies ingerides es troben a la llet materna, exposant al recent nascut a les mateixes. La toxicitat depèn de les propietats químiques, la dosi, la freqüència, la durada i la quantitat de llet consumida.

Càries: Malaltia infecciosa que consisteix en la pèrdua de components minerals de la superfície dental. Com a conseqüència, aquesta es debilita i acaba perdent substància que origina una cavitat on tot el procés es va amplificant. Conseqüències: quan es deixa la seva evolució natural, la cavitat actua com a un entorn on els aliments es queden a l'interior i per tant serveixen de substrat per a que les bactèries segueixin multiplicant-se.
Efectes a 2 nivells:
● LOCAL: progressa fins que arriba a la zona interna, la polpa. Provocant dolor, inflamació i infecció, que es pot estendre. Pot evolucionar arribant a perdre la dent i creant abscessos en l'os alveolar.
● GENERAL els focus infeccions de la cavitat oral és un risc permanent de disseminació a qualsevol zona de l'organisme.