Pressupostos Públics: Intervenció de l'Estat i Finançament

A mesura que una societat es desenvolupa, augmenten els serveis que la ciutadania espera rebre de les administracions públiques. La intervenció de l'Estat ha variat molt durant la història: sistemes de planificació central versus intervenció mínima en sistemes capitalistes. Actualment, en la majoria de països occidentals, les decisions sobre la producció les determina el mercat i l'Estat determina les normes per les quals es regeixen. L'Estat també intervé per mitigar els efectes negatius del sistema de mercat: les depressions econòmiques, la distribució desigual de la renda o les externalitats negatives.

Justificació de la Intervenció Econòmica de l'Estat

En algunes situacions, aquesta intervenció fa assolir situacions més eficients als mercats. Principalment, l'Estat pot incidir sobre diferents factors mitjançant el seu pressupost o mitjançant marcs normatius que afecten les variables en joc. Pensem en alguns exemples per a cada cas:

Creixement

• Subvencions a empreses per a projectes d'R+D.
• Facilitant la formació dels treballadors.

Estabilitat Econòmica

• Moments de depressió: polítiques expansives.
• Alt creixement econòmic: polítiques restrictives.

John Maynard Keynes, considerat per molts el pare de la macroeconomia moderna, defensava la intervenció de l'Estat per estabilitzar l'economia.

Distribució de la Riquesa

Polítiques redistributives i polítiques socials per assegurar uns serveis mínims, cohesió social i igualtat d'oportunitats (universalització de la sanitat i l'educació, polítiques de beques).

Un altre exemple són les situacions que es produeixen davant la presència d'externalitats positives i negatives:

1. Tabac i les empreses que contaminen: la seva decisió lliure augmenta la despesa pública. Estem parlant de l'establiment de gravàmens especials que desincentivin la producció d'aquest cost.
2. Recerca i desenvolupament, Educació: els agents econòmics produirien menys del que seria òptim per a la societat.

Els pressupostos són instruments de planificació de la despesa màxima que han d'efectuar les administracions, i també la previsió d'ingressos per a un període de temps determinat. Cal tenir present que, en ser aprovats pel poder legislatiu, els pressupostos tenen rang de llei i representen una autorització formal de les cambres legislatives al poder executiu per efectuar la despesa planificada per aquest darrer. D'altra banda, també s'ha de dir que, en l'elaboració dels pressupostos:

1. Les despeses poden ser previstes d'una manera quantitativa i amb certa exactitud.
2. Els ingressos són exclusivament previsions en funció de com s'espera que evolucioni l'economia. Per tant, si l'economia no evoluciona com s'espera, els ingressos es poden veure reduïts o augmentats.

Situacions Pressupostàries

Dèficit Pressupostari: es produeix quan les despeses previstes que fa l'administració superen els ingressos previstos.

Superàvit Pressupostari: es produeix quan els ingressos previstos superen les despeses que s'han d'efectuar.

Equilibri Pressupostari: es produeix quan els ingressos previstos coincideixen amb la despesa planificada.

Quan l'Administració gasta més que el que ingressa passa exactament el mateix que si fos un individu qualsevol, és a dir, s'ha d'endeutar emetent deute públic. Quan les situacions de dèficit es reiteren en el temps… Augment endeutament, augment del cost (cal pagar més interessos). Això dificulta assolir equilibris pressupostaris futurs, perquè caldrà suportar una major càrrega pels interessos a abonar als inversors.

Superàvit Pressupostari: El superàvit pressupostari no és una situació gaire comuna entre les administracions públiques dels diferents llocs del món. Tradicionalment, les situacions deficitàries han estat més comunes. Tanmateix, en constatar que aquestes podien esdevenir un fre per al desenvolupament del país, aquests les han intentat reduir en la mesura del possible.

Estructura dels Pressupostos

De la mateixa manera que succeeix en qualsevol pressupost d'una empresa, els pressupostos de l'Administració s'estructuren entorn de les despeses màximes aprovades i dels ingressos previstos. Ara bé, dins d'aquests dos grans grups trobem també altres subgrups.

Despeses Corrents: són aquelles que contrau l'Administració pel fet d'oferir els seus serveis (Ex: despeses de personal).

Despeses de Capital: són aquelles que efectuen les administracions públiques com a inversió, és a dir, amb un horitzó temporal més ampli (Ex: despeses en infraestructures).

Entre els diferents capítols de la despesa pública trobem: despeses de personal, despeses corrents i béns i serveis, despeses financeres, transferències corrents, fons de contingències i altres imprevistos, inversions reals, transferències de capital, actius financers, passius financers.

Els serveis que ofereix l'Administració pública es financen, bàsicament, mitjançant tributs; tanmateix, l'Administració també pot incrementar la seva partida d'ingressos mitjançant les transferències corrents, els ingressos patrimonials, l'alienació d'inversions reals i les transferències de capital.

De la mateixa manera que succeeix amb les despeses, els ingressos de l'Administració es poden classificar segons el capítol que ocupen dins els pressupostos.

1. Impostos directes i cotitzacions socials.
2. Impostos indirectes.
3. Taxes, preus públics i altres ingressos.
4. Transferències corrents.
5. Ingressos patrimonials.
6. Alienacions d'inversions reals.
7. Transferències de capital.
8. Actius financers.
9. Passius financers.

Dins els ingressos corrents trobem els tributs, les cotitzacions socials i les taxes, preus públics i contribucions especials. Per la banda dels ingressos de capital trobem els ingressos patrimonials, l'alienació d'inversions reals, les transferències de capitals, etc.

Els tributs són les obligacions dineràries establertes per llei, la quantia de les quals es destina al manteniment de les càrregues públiques, etc.

• Es poden classificar en funció de la progressivitat: proporcionals (IVA), progressius (IRPF), tributs de suma fixa.
• Es poden classificar en funció del capítol que ocupen del pressupost: impostos, cotitzacions socials, taxes, preus públics, contribucions especials…

Els Impostos

Una de les principals característiques dels impostos és que no hi ha relació entre el fet imposable i la destinació dels fons recaptats.

Els impostos directes: són els que recauen sobre la renda o la riquesa de les persones. Els impostos indirectes: són els que graven fets independentment de les característiques de les persones que els originen i amb relació a determinades operacions de compravenda. Aquí també sinclouen els impostos especials. Les cotitzacions socials: En aquest apartat, sinclouen les aportacions que fan els agents econòmics (treballadors i empreses) al sistema de la Seguretat Social. Taxes, preus públics: la característica comuna és que hi ha una relació entre la realització dun servei públic i la quantia aportada per lindividu. Ex: taxes descombraries. Contribucions especials: una actuació de lAdministració suposa un benefici particular. Ex: arrenjament dun carrer.

Procés delaboració dels pressupostos:
Els pressupostos generals de lEstat són elaborats pel Govern de manera anual, i els fa arribar a les Corts Generals per tal que els examinin, els esmenin i els aprovin. Això es fa de manera anual i la presentació daquests pressupostos a les Corts es duu a terme com a mínim tres mesos abans que acabi la vigència dels pressupostos en curs. De la mateixa manera, en els altres nivells de lAdministració ens trobem amb situacions similars. Les assemblees legislatives són les que hauran daprovar els pressupostos. Així doncs, a Catalunya el Parlament és qui aprova els pressupostos de la Generalitat. Si el dia en què aquesta vigència finalitza no shan aprovat els pressupostos nous es prorroguen els vigents fins a la data. Els pressupost marca una programació de la despesa. Tanmateix, si per unes circumstàncies determinades durant lexercici en curs shagués daugmentar una partida pressupostària o una reducció dels ingressos, el Govern ho podria fer mitjançant un projecte de llei..

Lexecució del pressupost és delimitada per la mateixa llei dels pressupostos. Així, podem dir que, un cop aprovats els pressupostos, la despesa shaurà defectuar limitant-nos a les partides pressupostades, sense poder variar la finalitat a què es destinen els recursos i la quantitat assignada a cada partida. El procediment dexecució de la despesa inclou un seguit detapes: 1.Proposta de despesa: 2.Autorització de despesa: 3.Disposició de despesa: 4.Obligació: 5.Ordenació: 6.Pagament material:

CONTROL DEL PRESSUPOST: Un cop executat el pressupost, cal que es faci un control daquesta execució. Aquest control es duu a terme des de tres nivells: a)Internament: òrgan interventor de lAdministració. Per exemple, a la Generalitat existeix la Intervenció General de lAdminitració de la Generalitat. Depenent del poder executiu. b)Externament: el fan organismes que no depenen del poder executiu.(Sindicatura de Comptes). Depenent del poder legislatiu i els seus membres gaudeixen dindependència similar als jutges. c)Políticament: és el control que exerceix la cambra legislativa sobre lexecució dels comptes.

Per tal de limitar la possibilitat que sutilitzi la proximitat a lAdministració per al benefici propi, alguns dels principis que regnen ladjudicació a terceres persones per dur a terme lactivitat origen de la despesa són: linterès col·lectiu per sobre el particular la igualtat doportunitats per a tots els que volen ser contractats per lAdministració. Per tal de garantir aquesta igualtat doportunitat, lAdministració és obligada que les ofertes per fer contractacions segueixin els principis següents: 1.Publicitat: 2.Concurrència: 3.Igualtat i no-discriminació: Sistemes de selecció utilitzats per respectar aquests principis: Subhasta, concurs, procediment negociat.

Alhora de relacionar-nos amb lAdministració per motius tributaris (pagament de tributs) és molt important conèixer la terminologia. Entre els conceptes més habituals trobem:a)Fet imposable: és el que origina lobligació tributària. Per exemple, el consum és el fet imposable gravat per lIVA. b)Subjecte passiu: és la persona sobre la qual recau lobligació de tributar. c)Base imposable: És la quantitat, en unitats monetàries, amb què es valora el fet imposable i que determina el valor sobre el qual es calcularà limport que sha de pagar. a)Exempcions: quan salliberen certes persones físiques o jurídiques del pagament dun tribut. b)Despeses deduïbles: Son les que es poden restar per al càlcul de la base imposable. Per exemple, cotitzacions SS a lIRPF. c)Reduccions de la base: quantitats que es resten de la BI per millorar la progressivitat dun impost. Exemple: mínims personals a lIRPF. d)Tipus impositiu: és el percentatge que saplica a la BI per tal de calcular la quantia que sha dabonar a lAdminsitració.
e)Quota: quantia que cal pagar dimpost després daplicar el tipus impositiu a la BI.

Finançament autonòmic: a lEstat trobem bàsicament dos models.
a)Règim general: En el règim general, les administracions autonòmiques tenen com a recursos propis els tributs cedits total o parcialment per lEstat, els impostos, taxes i contribucions especials propis, ingressos per multes i sancions, rendiments patrimonials, etc. A més, també es reben transferències de lEstat com dels fons de compensació interterritorial. El finançament de les comunitats autònomes és regulat per la Llei orgànica per al finançament de les comunitats autònomes (LOFCA).

b)Règim de concert: El règim de concert és el sistema de finançament autonòmic en el qual són les comunitats autònomes les que recapten els impostos i en cedeixen una part a lEstat corresponent al pagament de les càrregues que corresponen de manera exclusiva a lEstat, com poden ser les relacions exteriors,la defensa, etc. En conseqüència, les autonomies que es troben sota el règim de concert (el País Basc i Navarra) tenen la facultat delaborar normes sobre impostos i de recaptar-los. Autonomia fiscal i competència La capacitat de regular els impostos a les comunitats en règim de concert històricament els ha permès atreure empreses, i imposar tipus impositius més baixos. Un exemple nha estat, durant molts anys, els diferents tipus impositius que saplicaven a limpost de societats, que era del 35% a escala estatal i del 30% a les comunitats forals.

El finançament local: A més dels fons que reben dadministracions superiors, els ajuntaments recapten impostos municipals. Entre aquests destaquen: IBI: impost sobre bens immobles IAE:impost sobre activitats economiques IVTM:Impost sobre vehicles de tracció mecanica Ingressos per llicències dobra: Llicències de gual: La forta desacceleració del mercat immobiliari a partir de mitjan 2007 va comportar també la davallada dingressos dels ajuntaments en concepte de llicències dobra. Això es deu al fet que es va reduir el ritme espectacular de construcció que sestava produint en els anys anteriors, període en el qual els ajuntaments havien vist incrementats els seus ingressos per aquest concepte duna manera espectacular.