El Prerenaixement: Dante, Petrarca, Boccaccio i Chaucer

El Prerenaixement: Un nou estil literari

Dolce Stil Novo

Després de la desaparició de la poesia trobadoresca, els nous poetes intenten aportar a la poesia una nova concepció amorosa amb una nova visió de l'estimada i un estil diferent respecte a la lírica anterior. El principal tema és l'amor espiritualitzat. La dona transcendeix la bellesa física i participa d'una naturalesa superior a la noblesa. És una donna angelicata (Cavalcanti, Dante i Petrarca). La dama està per damunt del poeta i l'incita a un desig de perfecció moral, l'amor resideix en el cor. La dona els eleva espiritualment i estableix una adoració contemplativa. També apareix una introspecció psicològica dels propis sentiments, complexitat dels pensaments i les imatges. Tot arriba al cor a través dels ulls. Aquest estil el caracteritza la dolcezza que s'aconsegueix amb una llengua refinada, lèxic no aspre, i unes rimes suaus i formes mètriques fixes.

Dante Alighieri

La seva gran enamorada era Beatriu. Dante era un polític desterrat en el govern dels güelfs negres. La seva poesia tenia una gran diversitat de temes i tons. Utilitza el Dolce Stil Novo però hi afegeix el tema de la mort de la dona estimada. Tracta també la lírica de tipus reflexiu i compon grans cançons morals.

• Vita Nova: 31 poemes inspirats en Beatriu.
• Convivio: Mena d'enciclopèdia del saber medieval.
• Canzoniere: Poemes d'èpoques i estils diversos.
• De Vulgari Eloquentia: Tractat sobre la llengua italiana.

Divina Comèdia

És la seva obra més important. Expressa l'amor per Beatriu i descriu al·legòricament el procés de salvació de l'ànima pecadora. Acompanyat per Virgili i la mateixa Beatriu que li fan de guia, Dante recorre:

• L'Infern: Barranc en forma d'embut al centre de la Terra.
• El Purgatori: Lloc on les ànimes es corregeixen i es purifiquen.
• El Paradís: Consta de deu cels. Apareix Déu, la Verge i Beatriu.

La Divina Comèdia és un reflex de l'enorme cultura de l'autor, apareixen artistes, polítics, religiosos, filòsofs, etc. I apareix també una gran variació de tons i estils amb una llengua natural.

Simbologia numèrica

Els números principals són 3, 9 i 10. La Comèdia està dividida en tres parts (Infern, Purgatori i Paradís), cadascuna de les quals consta de 33 cants, que amb el cant que serveix d'introducció sumen un total de cent cants. Al seu torn, l'Infern es divideix en 9 cercles, el Purgatori en 9 parts i el Paradís en 9 cels. Dante utilitza els tercets encadenats hendecasíl·labs, és a dir, una estrofa de 3 versos d'11 síl·labes.

Francesco Petrarca

Era partidari dels güelfs blancs, va estudiar lleis. La seva enamorada era Laura i va inspirar tota la seva poesia. Des de que la va veure, Petrarca ja no se la pot treure del cap, està en un laberint on no en veu l'eixida. Va ser un gran admirador i estudiós dels clàssics. Primer humanista i precursor del Renaixement. Escrivia en llatí i en italià però pensava que la seva obra important era la llatina.

El Cançoner

Consta de 366 poemes, la majoria dels quals són sonets. En aquest volum hi apareixen 3 influències literàries:

• La poesia trobadoresca.
• Poesia de la cort siciliana.
• Poesia del Dolce Stil Novo.

L'obra està estructurada en dues parts: In vita de Madonna Laura i In morte de Madonna Laura. A partir de la mort, Petrarca reflexiona sobre el pas del temps, l'amor, l'angoixa. Està explicat en primera persona.

El Sonet

El sonet és una forma poètica composta per catorze versos decasíl·labs agrupats en dos quartets que plantegen el tema de la composició i dos tercets que expliquen les motivacions del poema o conclusions. (4: ABBA ABBA) (3: CDC DCD no sempre). El tema gairebé en totes les composicions és l'amor impossible per Laura (patiment), dona real però idealitzada que desperta sentiments i desitjos del poeta, projectats en la natura. Domini dels sentits. L'elegància i exquisidesa són característiques de la poesia de Petrarca.

Giovanni Boccaccio

Escriu en toscà i llatí. Es dedica a l'estudi dels clàssics i de la literatura contemporània. Va estudiar l'obra de Dante. Era un comerciant. Va conèixer Petrarca i aquest l'orientà cap als estudis humanistes i la reflexió moral. En les seves obres predomina la temàtica amorosa presentada d'una manera molt humana i realista. Obres més conegudes: Decameró i Corbaccio.

Decameró

Grapa d'històries centrades en l'amor real. Boccaccio vol divertir els lectors, especialment a les dones. Obra hedonista ja que recerca el gaudi de viure. La prosa d'aquesta obra esdevindrà modèlica al Renaixement. Apareixen elements medievals (fantasia, marc de l'obra...) amb altres renaixentistes o humanistes (enginy, altruisme...). Al Decameró deu narradors expliquen cent contes en deu jornades. Narrador marc: deu joves es troben a l'església Santa Maria i fugen al camp, un lloc idíl·lic, per refugiar-se de la pesta negra. Per distreure's del terror de la pesta negra s'expliquen històries amb el tema que els dicti la reina o el rei. I així en una mateixa història hi apareixen altres històries. Apareixen personatges molt variats, són burgesos, amb ambients urbans. Les històries parlen de la realitat de la vida quotidiana de les ciutats i els temes tracten sobre l'amor, el culte a l'enginy i a la intel·ligència. Apareix un sentiment religiós i una crítica a la intolerància.

Geoffrey Chaucer

: Va estudiar l’obra de Dante Petrarca i Boccaccio. Autor de poemes narratius. Produccio literaria dividida en tres periodes: 1. Influència francesa marcat pel Roman de la Rose. 2. Inspiració italiana imita a Boccaccio ( el parlament dels ocells) 3. Període més angles escriu els contes de Canterbury. Carecteristiques de Chaucer: Sentit del humor, tendencia a la satira i a la parodia, critica a la societat del seu temps, especialment a l’Esglesia. Es considerat el gran renovador de la llengua anglesa i el creador de la literatura anglesa. L’angles havia estat unicament la llengua del poble pero arran de la guerra dels cent anys l’angles comença a evolucionar. Els contes de canterbury: semblances decamero: La tecnica de situar als contes dins d’una història marc i d’utilitzar diversos narradors. Tots són burgesos son recopilacions historiques. Diferencies: gran nombre de narradors empreat, Chaucer s’incolu a ell mateix, varietat d’aquestes veus narratives procedents de diferents capes socials, per la gran importancia de les històries que serveixen de nexe entre un conte i un altre, llibertat tematica dels contes explicats, per la tipologia dels contes que inclouen gèneres de tota mena. CHAUcer uneix personatges de tota mena per un motiu religios, Chaucer fa un retrat realiste de la societat dels seu temps. Es una obra inacabada ja que chaucer decidí interrompre-la molt abans d’arribar al centenar de relats anunciats. L’autor demana perdo per haver inclós contes pecaminosos,