La Prehistòria: Resum, Etapas i Característiques

LA PREHISTÒRIA

Salvador Vila Esteve - Geografia i Història - 1r d'ESO

0. La història i la seua cronologia

Definim història com la ciència que estudia l'evolució de les societats humanes al llarg del temps.

Fonts històriques:

• Escrites (documents, llibres,...)
• Orals (testimonis dels fets)
• Iconogràfiques (pintures, escultures, fotos,...)
• Materials (objectes, troballes arqueològiques,...)

Cronologia:

Per a estudiar història és important dominar la cronologia.

Com ordenar els anys de més antic a més modern:

1. Posem els anys abans de Crist (aC) de major a menor.
2. Posem els anys després de Crist (dC) de menor a major.

Exemple: Ordena: 534 dC, 89011 aC, 2016 dC, 922 aC, 1 aC, 1dC, 1482 aC, 1712 dC.

Solució: 89011 aC, 1482 aC, 922 aC, 1 aC, 1 dC, 534 dC, 1712 dC, 2016 dC.

Com ordenar els segles de més antic a més modern:

1. Posem els segles abans de Crist (aC) de major a menor.
2. Posem els segles després de Crist (dC) de menor a major.

Exemple: Ordena: XVII dC, VIII aC, III dC, XIX aC, XIV aC, I dC, XXXII aC, IX dC.

Solució: XXXII aC, XIX aC, XIV aC, VIII aC, I dC, III dC, IX dC, XVII dC.

Com dir a quin segle correspon un any:

1. Tapem les dues últimes xifres. Exemple: 1423, 300.
2. a) Si les dues últimes xifres eren dos zeros, el segle correspon amb la xifra que ens queda, però l'hem d'expressar en números romans. Exemple: 14 + 1 = XV
   b) Si les dues últimes xifres no eren dos zeros, sumarem 1 a la xifra que ens queda i posarem el resultat en números romans. Exemple: 3 = III, 210 + 1 = I

Com dir quins anys comprèn un segle:

• Si el segle és abans de Crist (aC), afegim dos zeros al número de segle per a tenir l'any d'inici i restem 99 per a saber l'any de finalització. Exemple: XII aC -> Any inici: 1200, Any final: 1200 - 99 = 1101. Resultat: 1200 - 1101 aC.
• Si el segle és després de Crist (dC), afegim dos zeros per a saber l'any de finalització del segle i restem 99 per a saber l'any d'inici. Exemple: IX dC -> Any final: 900, Any inici: 900 - 99 = 801. Resultat: 801 - 900 dC.

Etapes de la història:

1. Prehistòria: és la que va des de l'aparició dels primers humans (fa uns 2,5 milions d'anys) fins a la invenció de l'escriptura (3500 aC).
2. Edat Antiga: és la que va des de l'aparició de l'escriptura (3500 aC) fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476 dC).
3. Edat Mitjana: és la que va des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476 dC) fins al descobriment d'Amèrica (1492).
4. Edat Moderna: és la que va del descobriment d'Amèrica (1492) a la Revolució Francesa (1789).
5. Edat Contemporània: és la que va des de la Revolució Francesa (1789) fins a l'actualitat.

1. El procés d'hominització

Els humans som primats i provenim d'un avantpassat comú a la resta de primats com els goril·les o els ximpanzés. Anomenem hominització al conjunt de canvis que ens van permetre transformar-nos des d'un avantpassat comú a la resta de primats en l'ésser humà actual.

Canvis en el procés d'hominització:

• El bipedisme: caminar sobre dues cames.
• L'augment de la capacitat cranial i el desenvolupament del cervell.
• L'alliberament de les mans.
• El polze oposable.
• La fabricació d'eines o ferramentes.
• El domini del foc.
• Disminució de la grandària de mandíbules i dents.
• Front pla.
• Mentó.
• Desenvolupament del llenguatge.

Principals espècies d'homínids:

• Australopithecus: Va viure fa 4 - 3 milions d'anys. Mesurava 1,20 - 1,40 metres. Pesava 30 - 45 quilograms. Vivia a l'Àfrica Oriental. Capacitat cranial de 400 cm³. És un homínid, però no un humà. És bípede. Utilitza pals i pedres, però no fabrica ferramentes. S'alimenta principalment de fruita i plantes (i carronya).
• Homo Habilis: Va viure fa 2,5 - 1,5 milions d'anys. Mesurava 1,20 - 1,40 metres. Pesava 35 - 50 quilograms. Vivia a l'Àfrica. Capacitat cranial de 600 cm³. És el primer humà. Fabrica ferramentes. Menja fruita, plantes i carronya.
• Homo Erectus: Va viure fa 1,9 milions - 70.000 anys. Mesurava 1,65 metres. Pesava 50 - 70 quilograms. Des de l'Àfrica arriba a Europa i Àsia. Capacitat cranial de 950 cm³. Domina el foc. Fabrica ferramentes totalment tallades (bifaços). Caça en grup: menja més carn.
• Homo Sapiens Neanderthalensis: Va viure fa 250.000 - 28.000 anys. Mesurava 1,65 metres. Pesava 80 quilograms. Vivia a Europa i Àsia. Fabrica ferramentes especialitzades. Soterra els seus morts (religió?). Capacitat cranial de 1500 cm³.
• Homo Sapiens Sapiens: Existim des de fa 195.000 anys. Mesurem al voltant d'1,70 metres. Pesem al voltant de 70 quilograms. Des de l'Àfrica, hem colonitzat tot el món. Capacitat cranial de 1500 cm³. Som els humans actuals. Fem art. Fabriquem una tecnologia complexa.

2. Etapas de la prehistòria

2.1. El Paleolític

Es va produir des de fa 2,5 milions d'anys fins al 8000 aC. Eren nòmades. Vivien en coves, abrics i cabanyes de pals, pells i fang. Eren depredadors: vivien de la caça, la pesca i la recol·lecció (no produïen els aliments, els obtenien de la natura).

Característiques:

• Domini del foc.
• Fabricació d'instruments de pedra (sílex), ossos i banyes.
• Soterraments i primeres creences religioses.
• Art: Pintures rupestres, Estatuetes (Venus), Gravats, Aixovars funeraris.

2.2. El Neolític

Es va produir entre el 8000 aC i el 5000 aC. Es fan sedentaris i viuen en poblats estables.

Característiques:

• Invenció de l'agricultura i la ramaderia: produeixen els aliments.
• Apareix la propietat privada i, amb ella, les diferències socials.
• Fan les ferramentes polint la pedra.
• Ferramentes especialitzades per a l'agricultura.
• Inventen la ceràmica per a emmagatzemar la collita, transportar i cuinar.
• Fan cistelleria.
• Fabriquen teixits per a vestir-se i abrigar-se (fus i teler).
• Fan joies i objectes de culte (mineria).
• Art: Pintures murals, Santuaris, Escultures religioses i rituals.

2.3. L'Edat dels Metalls

Es va produir entre el 5000 aC i el 3500 aC. Es construeixen les primeres ciutats, amb edificis i muralles (guerres). Divisió i especialització dels treballs: artesans, comerciants, agricultors, ramaders, guerrers,... Diferenciació en grups socials quan alguns comencen a acumular riqueses i poder (caps o reis): rics i pobres.

Característiques:

• Domini de la metal·lúrgia del coure (5000 aC) i el bronze (3000 aC).
• Domini de la siderúrgia o treball del ferro (2000 aC).
• Tècniques de navegació.
• Invenció de la roda.
• Invenció de l'arada.
• Art: Orfebreria, Megalitisme: monuments construïts amb grans blocs de pedra (menhirs, dòlmens i cromlecs).

3. La prehistòria a la península Ibèrica i les terres valencianes

3.1. El Paleolític

Els primers humans arriben a la península Ibèrica des de l'Àfrica a través de l'estret de Gibraltar fa més d'un milió d'anys: s'ha trobat una dent de llet a Orce de fa 1,4 milions d'anys. Les restes més conegudes són les d'Homo antecessor de fa 800.000 anys d'Atapuerca (Burgos). Posteriorment, tenim nombrosos jaciments amb restes de Neandertal (fa uns 60.000 anys) i de Sapiens (des de fa 40.000 anys). De l'última etapa del Paleolític destaquen les pintures rupestres de la zona cantàbrica, sent les d'Altamira les més conegudes. A la zona valenciana, les restes d'utensilis més antigues són de fa 400.000 anys (Cova del Bolomor de Tavernes), però també destaquen les restes procedents de Neandertal (Cova Negra de Xàtiva) i altres de Sapiens més abundants i algunes amb pintura rupestre.

3.2. El Neolític

El Neolític arriba a la península Ibèrica pel Mediterrani cap al 5000 aC, amb jaciments que ja tenen ceràmica. En terres valencianes (i voltants) destaquen les pintures rupestres de l'estil llevantí, com les de la Valltorta (Castelló) o la Cova de l'Aranya (Bicorp).

3.3. L'Edat dels Metalls

Des del 3000 aC trobem jaciments amb metalls i megalitisme com les cultures de Los Millares (Edat del Coure) o El Argar (Edat del Bronze), les dues al voltant de la zona d'Almeria. La metal·lúrgia del ferro arriba ja després del 1000 aC i pels Pirineus (els celtes que venien d'Europa Central) i el Mediterrani (fenicis, grecs i cartaginesos, utilitzant ja l'escriptura).

Activitats de síntesi

Vocabulari:

• Hominització:
• Depredador:
• Nòmada:
• Sedentari:
• Paleolític:
• Neolític:
• Edat dels Metalls:
• Agricultura:
• Ramaderia:
• Megàlit: