Prehistòria a Balears: Pobladors, Cultura i Arquitectura

Cronologia i Conceptes Clau

Cronologia: Ciència que estableix les dates dels esdeveniments històrics.

Datacions de radiocarboni 14: Mètode arqueològic per fixar la data d'una resta orgànica a partir de les radiacions de l'isòtop del carboni 14. (Restes cova de Canet 7200 a.C.)

Diacrònic: Un mateix fet que ocorre en diferents indrets i en temps diferents. (Arròs, blat, blat de moro en llocs i temps diferents.)

Paleolític: Etapa més antiga i llarga de la prehistòria. Ocupa la major part de l'era quaternària, fins aproximadament l'any 10000 a.C. Es caracteritzava per una economia depredadora. Península entre 800.000-5000 a.C. Balears: No tenim dades.

Sincrònic: Un fet que ocorre al mateix temps a diferents llocs. (Torres, nuraghi, talaiots)

Endemisme: Espècie vegetal o animal que no es troba a cap altre lloc. (Myotragus i Farraret)

Myotragus: Espècie de cabra prehistòrica endèmica de les Illes Balears. Tenia una mida més petita que les cabres actuals i les restes arqueològiques demostren que va conviure amb els primers pobladors de Mallorca i Menorca.

Neolític: Etapa de la prehistòria caracteritzada per la pràctica d'una economia productora (aprenen a practicar l'agricultura i a domesticar animals). A dins la cronologia del Mediterrani va començar el 10000 a.C.

Conceptes Arquitectònics i Teories

Absidal: Estructura arquitectònica de planta semicircular. (Navetes)

Ciclopi: Construcció realitzada amb grans blocs de pedra sense cap material que els uneixi. (Talaiot, Torre, Nuraghi)

Difusionisme: Teoria que explica els trets culturals a partir de la propagació des d'un centre originari.

Evolucionisme: Procés de canvi gradual i sense ruptures d'un estat de coses a un altre.

Llatra: Trunyella de brins de cànem, d'espart, de palma i pita, de forma aplanada que serveix per a l'elaboració d'utensilis i ornaments. (Senalles, capells...)

Mars Balearicus: Estatuetes de bronze que representen un guerrer.

Necròpolis: Literalment significa "ciutat dels morts" i es refereix a un conjunt de sepulcres. S'utilitza especialment per referir-se als cementeris d'època prehistòrica o antiga. (Son Real)

Nuraghi, Torri, Talaiot: Monuments ciclòpis de Sardenya, Còrsega i Mallorca i Menorca respectivament.

Eines de la cultura pretalaiòtica: Ceràmica llisa, plaques rectangulars perforades, objectes d'os, objectes de bronze o coure, etc. Serveixen per establir lligams amb cultures d'altres indrets de la Mediterrània.

Història de les Balears: Primers Pobladors

Cronologia

• Primers pobladors: 7000-2500 a.C.
• Cultura pretalaiòtica: 2500-1450 a.C.
• Cultura talaiòtica: 1450 a.C. fins a la conquesta romana per part de Cecili Metel al 123 a.C.

Els Primers Pobladors

Arribaren durant el Neolític, ho sabem gràcies al C14. La primera presència humana es troba a la cova de Canet a Esporles de l'any 7200 a.C. Al jaciment de l'abric rocós de Son Matge es troben restes del Myotragus amb senyals d'esquarteració. A la cova de Muleta també es descobriren artefactes artificials. A Menorca s'han trobat Myotragus a la cova Murada. Els primers pobladors tenien una economia depredadora i productora. A poc a poc es convertiren en productors d'aliment i domesticadors del Myotragus.

Pretalaiòtic (2500-1450 a.C.)

Comú a tot l'arxipèlag, inclús Formentera. Els seus principals vestigis arquitectònics són els sepulcres megalítics, les coves d'enterrament, les navetes d'habitació i les navetes d'enterrament. Correspon dins la cronologia europea al període Calcolític. Es troba relativament endarrerida dins el context mediterrani.

Hàbitat

Les Illes Balears romanen poblades permanentment. L'hàbitat era perfectament sedentari. El fet de no haver trobat restes d'armes significa que eren de caràcter pacífic i/o no tenien enemics. L'hàbitat més utilitzat els primers moments era la cova, després es van fer coves artificials i també barraques.

Sepulcres i Rituals Funeraris

Trobam diversos tipus de sepulcres:

1. Naturals: Sa Cova d'Ariany, Rossells de Felanitx.
2. Artificials: Tanca d'Alcúdia.
3. Sepulcre megalític: Construcció a l'exterior formada per grans pedres verticals que tanquen una cambra per lloses horitzontals. Són abundants a Mallorca i Menorca.
4. Naveta d'enterrament: Monument privatiu que evolucionarà a partir del sepulcre megalític.

Ritual funerari: Els cadàvers eren posats a l'interior de coves amb els estris utilitzats en vida.

Talaiòtic (1450-123 a.C.)

El canvi produït implica l'arribada a les Balears de nova gent, segurament de Còrsega i Sardenya, moguts per l'empenta anomenada "pobles de la mar". Aquesta teoria, que explica el canvi per l'arribada de gent forana, s'anomena difusionista. Enfront d'aquesta se situa la tesi evolucionista, que diu que el canvi que s'hi produí no fou provocat per agents externs, sinó per causes socials locals, sobretot de tipus demogràfic i competitiu.

Característiques

1. La característica principal d'aquesta cultura fou la construcció de grans monuments ciclòpis com són els talaiots.
2. La cultura talaiòtica només florirà a les illes de Mallorca i Menorca.
3. Una organització social de tipus jeràrquic i militarista amb un grup social dominant ben definit, la concentració de la població en grans poblats protegits amb la construcció de muralles i amb la proliferació d'armes.
4. Cada comunitat estava formada per diferents unitats domèstiques i cada una d'aquestes constituïa una unitat de producció amb una economia de subsistència.
5. Els llocs d'enterrament eren coves naturals. Els rituals funeraris són la inhumació, cremació i els enterraments en calç. La religió que professaven segueix sent una incògnita, malgrat que el fet d'enterrar els difunts d'una forma determinada i envoltats d'estris assegura l'existència de sentiments religiosos i de possibles creences. Les estatuetes de bronze que representen un guerrer, anomenades Mars Balearicus, correspondrien al període final del talaiòtic.
6. Els estris, molt semblants als que usava l'home del pretalaiòtic: Metalls, collars, polseres, cinturons, diademes, pectorals.

L'Economia Talaiòtica

L'agricultura i la ramaderia. Sabem que cultivaven cereals que després convertien en farina mitjançant molins de mà. Es troben restes de bous, porcs, ovelles i cabres. També segueixen la caça, la pesca i la recol·lecció.

Els Talaiots

La forma del talaiot era circular o quadrada, tenia una cambra central d'entre 4 i 8 metres i un corredor d'accés. Estava construït amb blocs de pedra de grans dimensions col·locades l'una sobre l'altre i sense cap tipus de material que les lligués. A la part central s'aixecava una columna on es recolzaven les lloses del sostre. Només a Mallorca i a Menorca existeix una diferència, i és que els mallorquins tenen en la majoria una cambra interior i la major part dels menorquins són massissos.

Funcions dels Talaiots

Servien com a habitacle i per a la defensa, com a lloc de reunió comunitari festiu, polític, social, per a emmagatzemament d'aliments i religiós.

Al voltant dels talaiots ens trobam habitatges de construcció molt senzilla, fets de paret seca i amb el sostre de lloses, troncs, branques i fang.

Emplaçament

L'emplaçament dels talaiots pot ser aïllat i agrupats formant poblats. Els aïllats depenien dels poblats. A Mallorca: Son Fornés, a Artà, a Sant Llorenç, etc. A Menorca es localitzen poblats de majors dimensions que els mallorquins, a Son Catlar a Ciutadella té una muralla de gairebé 900 metres de perímetre.

Cap al 600 a.C. sembla que els talaiots deixaren de construir-se, però se seguiren utilitzant fins molts segles més tard.

Les Taules

Tan sols a l'illa de Menorca. Formada per dues lloses de pedra de grans dimensions en forma de T o de taula. Integrada dins un recinte ciclopi de planta absidal o de ferradura. Aquest recinte segurament era un santuari del qual la taula era l'encarregada de representar una divinitat i en el qual es realitzaven sacrificis en honor dels déus. El recinte de la taula podria estar descobert parcialment o totalment, o totalment cobert i que la mateixa taula seria la columna central que aguantaria el sostre de tot l'edifici. Les taules més importants són les de Torralba i les de Talatí, Trepucó.

Altres Construccions

Muralles que protegien els poblats, els santuaris (a Mallorca recintes rectangulars) i les sales hipòstiles formades per columnes de pedra que sustentaven una coberta formada per grans lloses.