Poetes valencians del segle XV

Ausias Marc (1397-1459)

Poseíā a una familiā de la nobleza valenciana fill del poeta Pere Marc i nebot de Jaume Marc participà en la campaña militar de Alfons a Italia i fou recompensat amb territoris i previlegis. En el any 1425 fou nomenat falconer Major del rei. Ausias Marc es casa amb Isabel Mortorell germana de l'autor Tiront lo Blanc. Després de la mort, Isabel es veié involucrada en molts problemes en què hagué de defensar els drets alrests com a senyor feudal i contragué matrimoni amb Joana Escorna, que també morí sense desendència. Ausias afirma la voluntat de ruptura amb la poètica trovadoresca a banda de la llegua occitana. La seua poesía abasta més profunditat i sinceritat. Tanmateix, la ruptura no és total i encara troben alguns tòpics trobadorescos. També rep la influència d'altres corrents culturals. La tradició escolàstica és palesa en les idees sobre l'amor, el bé, el plaer o la virtut, que segueixen Aristòtil, Tomàs d'Aquino i també venen ressons de l'humanisme italià en alguns passatges que recorden la Commedia de Dante o el Canzoniere de Petrarca. En el tractament de l'amor com a idea, com abstracció, Ausias Marc veié la clona una dimensió més humana amb vicis i defectes. Obres de Ausias es conserven 128 poemes centrats en l'amor infeleduali, espiritual i interessos quotidians.

Cants de mort:

El destí de l'ànima, l'existència de la mort.

Cants morals:

A partir de les idees de filosofia escolàstica sobre els seus sentiments i contradiccions.

El cant espiritual:

Té 224 cursos en què s'adreça a Déu per demanar ajuda i penedir-se dels pecats.

Joan Corella (1435-1497)

Nasqué a Gandia en una família noble molt relacionada amb Ausias Marc. Li corresponia fer uns estudis militars, però seguí els religiosos. Té una sòlida formació humanística i arribà a ser mestre en teologia. Es desconeix si fou sacerdot. Malgrat la vocació religiosa, visqué diverses relacions amoroses. Aquestes relacions es reflecteixen en la seua extensa i variada obra en què conreà la poesia i la prosa. Corella fou autor de poesia religiosa, de poesia circumstancial i sobretot d'una poesia amorosa sincera i personal amb elements sentimentals autobiogràfics. Cal destacar el poema indòs en l'obra Tragèdia de Caldesa. En altres poemes, Corella pren dos ocells com a referents metafòrics de la dama i el poeta per introduir el tòpic literari de la mort per amor. El seu estil, culte, retòric i musical mostra la formació clàssica de Corella i les seves aspiracions humanistes. Els seus versos segueixen l'accentuació típica del decasíl·lab provençal en quarta síl·laba i cesura posteriors, encara que de vegades segueixen el model italià amb accent en sisena o en quarta i vuitena, sense cesura.

Jaume Roig (1400-1478)

Fou un prestigiós metge valencià que ocupà diversos càrrecs. Roig es casà amb Isabel Pellister, amb qui va tenir sis fills. L'any 1460 fugí de la pesta que assolava València i es refugià a Callosa d'en Sarrià, on comença la redacció de l'Espill o Llibre de les Dones, única obra que li coneixem. L'Espill és una narració en versos apariats de quatre síl·labes o noves rimades comediades. El llenguatge és popular i molt ric, hi abunden les expressions col·loquials que accentuen el caràcter satíric de l'obra. L'obra consta d'un prefaci i quatre capítols, el primer 'Pesà Jobentut', el protagonista narra en primera persona les seues aventures. En el segon 'De quant fon casat' explica els seus fracassos sentimentals... El tercer 'De la lliçó de Salomó' vol tornar-se a casar. La temàtica s'insereix en la tradició medieval de la misogínia, acusa les dones de tota mena de maldats, en especial pecats de la carn. La misogínia tenia una llarga tradició i arrels religioses antigues: la crítica a les dones de l'Espill s'aplica a totes elles excepte a la Mare de Déu i la seua dona. Isabel Pellisser atrauament. En l'Espill hi ha una crítica a la societat amb un realisme que el vincula a l'escola dels menestrals o el nostre patricians del segle XV.