Poesia Valenciana de Postguerra i Actual: Tendències i Autors Clau

Poesia Valenciana de Postguerra i Actual

Tendències i Autors Clau

Postguerra i Existencialisme

En els primers anys de la postguerra, s'establí una infraestructura cultural bàsica amb l'aparició de les primeres editorials i revistes literàries valencianes. L'existencialisme parisenc, moviment inconformista, influí en els poetes, prioritzant temes com la relació humana amb la realitat i l'angoixa existencial. El Grup poètic de postguerra va escriure poemes allunyats de la realitat, reflexius, relacionats amb el dolor, la mort i l'absurd, des de punts de vista religiosos i humanistes, amb una tendència a l'hermetisme expressiu. El poeta simbolista i existencialista dels 50 evocava la realitat a través de símbols, potenciant la paraula poètica amb un discurs proper a la religiositat i l'humanisme. Predominaven la metàfora, el símbol, l'hermetisme i el rigor formal. En contrast, els joves poetes dels 60 s'adscrigueren a l'estètica realista.

Vicent Andrés Estellés

Ubicat en el Grup poètic de postguerra, Estellés va escriure des de la perifèria literària valenciana. La seva obra, prolífica, original i exuberant, reflecteix la seva necessitat vital d'escriure. Com a poeta apassionat, va retratar la vida quotidiana, abordant temes com l'amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat, el camp i la dona. Amb un fort sentiment cívic, Estellés es presentà com a intèrpret del poble, defensant la dignitat personal i civil. La pàtria, per a ell, no era un concepte buit, sinó el drama d'una llengua i cultura oprimides. Com a cronista apassionat de la postguerra, va inventariar personatges i esdeveniments del seu món quotidià amb una poesia personal, essència de València i la seva gent. El seu discurs, digne i alhora amarg i esperançador, mostra la fascinació per la mort. L'estil d'Estellés es caracteritza per l'adjectivació, les metàfores, el filtre culte, l'ús de metres regulars (decasíl·labs, alexandrins) i el vers lliure, els topònims, i la paròdia de la tradició clàssica i la Renaixença. El seu llenguatge lúcid i la seva formulació personal el connecten amb la passió dels poetes populars.

• Obres destacades:
• Manuscrits de Burjassot
• Cançoner
• Mural del País Valencià
• Ciutat a cau d'orella
• L'amant de tota la vida, entre d'altres.

Salvador Espriu

Poeta, dramaturg i novel·lista català, Espriu va treballar com a oficinista a causa de la Guerra Civil. La seva obra, singular i complexa, combina intel·lectualisme i un descriptivisme sovint càustic. La riquesa idiomàtica, la complexitat temàtica i la capacitat de descriure la història col·lectiva en termes transcendents la situen entre les més importants de la literatura catalana del segle XX. En algunes obres, Espriu segueix els principis de la teologia negativa, on Déu es mostra indiferent a la humanitat. La seva poesia, considerada metafísica, va ser posteriorment qualificada com a realista. El to èpic i didàctic, tot i la vaguetat social del seu discurs sobre la llibertat, la justícia i la tolerància, va ser vist com a modern.

• Obres destacades:
• El Dr. Rip
• La pell de brau
• Cementiri de Sinera, entre d'altres.

Poesia Actual

La poesia no-realista, dominant en pocs anys, presenta les següents característiques:

1. Nous paràmetres textuals: el poeta introdueix el lector en el discurs de l'escriptura, sense necessitat d'anècdota o argument.
2. Pràctica rebel: connectant amb el simbolisme, l'avantguardisme i el surrealisme, la poesia esdevé un discurs autònom, oposat al realisme.
3. Nous valors de la paraula: la paraula poètica suggereix, evoca, és imaginativa i ambigua, en comptes de narrar.
4. Eina d'investigació: la poesia investiga la subjectivitat del poeta i el món de les idees, generant diverses actituds creatives lligades al món oníric. El poema esdevé hermètic.
5. Nous arguments: els poetes reivindiquen la dissidència, la ruptura amb la tradició, el desig de modernitat i l'universalisme.

El 1973, la poesia valenciana s'allunya del realisme, amb Joan Navarro i Salvador Jàfer com a referents. L'antologia d'Amadeu Fabregat recull aquest canvi. Durant els 80, la poesia manté aquests paràmetres, amb una visió de la realitat des del "jo", expressant la intimitat i les experiències personals. Als 90, s'abandona la idea de la poesia com a memòria col·lectiva o impulsora del canvi social, tendint a l'autobiografia, la intimitat i l'escepticisme. Preval la "obra ben feta", amb poemes més breus, íntims, al·lusius i menys rotunds.

Miquel Martí i Pol

El poeta més llegit de les darreres dècades a Catalunya, Martí i Pol, amb un to popular accessible, va mantenir el favor de la crítica i el món acadèmic. La seva referència constant a la situació social i nacional catalana va fer que els seus poemes fossin citats per polítics i dirigents, i musicats per cantants, contribuint a la seva popularització. Poesia i vida s'uneixen en la seva obra, reflectint etapes com la reflexió metafísica, la poesia realista i compromesa, la malaltia, el compromís nacional, el pas del temps i el balanç vital. La seva poesia fusiona un temps interior, personal i subjectiu, amb un temps exterior i social. Aquesta suma de veus configura la seva poesia, que evoluciona segons la seva biografia i els canvis socials. Martí i Pol, compromès amb la vida, va basar la seva experiència vital i poètica en la sinceritat, l'autenticitat i la solidaritat.

• Obres destacades:
• Paraules al vent
• Estimada Marta
• Llibre d'absències, entre d'altres.