Poesia Trovadoresca: Amor Cortès i Gèneres Poètics

La Poesia Èpica i les Cançons de Gesta

La poesia èpica es transmetia en forma de cançons de gesta. Aquests llargs poemes èpics anònims narraven les gestes d'herois històrics i llegendaris. Partien d'una base real i es transformaven en una interpretació fantàstica. Eren textos en vers recitats pels joglars, que, coneixent l'argument, improvisaven si oblidaven alguna part. Alternaven algunes parts segons els gustos del públic i les melodies amb què s'acompanyaven, facilitant-ne la memorització.

Els joglars èpics eren persones que es dedicaven a entretenir la gent cantant, ballant, etc. També cantaven cançons de gesta (podien canviar els textos), mentre que els joglars lírics cantaven cançons d'amor cortès i eren llogats pels trobadors, havent de reflectir amb fidelitat el que aquests havien compost (sense canviar els textos).

Els Primers Poetes Catalans: Els Trobadors

A les corts occitanes de finals del segle XI i principis del XII té el seu origen la lírica trovadoresca. Va ser la primera mostra de poesia culta expressada en llengua romànica: occità o provençal. La seva poètica es va estendre per tota la Romània, constituint la base de la lírica europea i gaudint d'un gran prestigi.

No és estrany que els poetes catalans adoptessin la llengua i la tradició trovadoresca. A banda del prestigi d'aquesta poesia, aquest fet era afavorit per tres motius:

1. Proximitat geogràfica: Catalunya i Occitània són terres veïnes.
2. Afinitat lingüística: les diferències entre occità i català no eren tan grans.
3. Lligams polítics i comercials.

Tot plegat propiciava una estreta relació entre els habitants d'ambdós territoris. La poesia catalana s'inicia amb la producció dels trobadors catalans, que escrivien les seves composicions en provençal. Aquesta circumstància es perllonga fins al segle XV, quan Ausiàs March es va expressar en català, descobrí el nom de la dama i trencà definitivament amb la tradició trovadoresca.

Gèneres Poètics Trovadorescos

Gèneres Majors

Cançó

Gènere trobadoresc per excel·lència. El seu tema és l'amor cortès entre un cavaller i una dona noble, casada i de gran cortesia. Inclou un pseudònim per amagar el nom de la dama.

Sirventès

Vehicle de l'atac, la burla, la ira, la polèmica i el discurs moralitzador. Es cantava aprofitant una melodia ja existent, fet que permetia una difusió molt més ràpida.

Gèneres Menors

1. Alba: Poema amorós que expressa la tristesa dels amants que s'havien de separar després de passar la nit junts.
2. Plany: Reflecteix la tristesa i l'enyorança que sent el trobador per la mort d'una persona estimada, generalment el seu senyor feudal.
3. Pastorel·la: Descriu la trobada i el diàleg enmig del camp entre una pastora i un cavaller que mira de seduir-la. Esdevé una conversa entre dos estaments diferents: l'estament baix, representat per la pastora, i l'estament noble, representat pel cavaller.
4. Tençó/Joc partit: Debat entre dos trobadors. Cadascun defensa allò que creu més just. Es planteja a l'adversari un problema amb dues solucions possibles.
5. Dansa: Composició trobadoresca per ser ballada.
6. Cobla: Composició de tipus satíric d'una o dues estrofes.

Trets de la Lírica Trovadoresca

El concepte de trobador es contraposava al de poeta. Els poetes versificaven en vers temàtica religiosa, en llatí, els trobadors componien en llengua romànica (vulgar/provençal) de temàtica profana (amor cortès). Els trobadors escrivien poemes perquè fossin cantats, per la qual cosa havien de disposar d'una sòlida formació literària i musical. La informació sobre els trobadors ens arriba a través de les vides, textos inclosos en els cançoners que recollien dades biogràfiques del trobador. Així mateix, trobem també les razós, que comentaven les motivacions i circumstàncies d'un poema en concret. Trobadors: componien. Joglars: cantaven.

L'Amor Cortès

Al segle XI neix un altre gran gènere literari que reflecteix els costums cavallerescos: la lírica trovadoresca. És en aquest context que la dona, per primera vegada, imposa una nova concepció de l'amor: no vol ser només un objecte sexual, sinó que vol que els cavallers s'hagin de guanyar el seu amor, no per la força, sinó per la cultura, la gentilesa, la música i la paraula.

La dona crea l'amor cortès i obliga l'home a patir per ella i a sentir-se inferior en aquesta lluita per enamorar-la. L'home es troba sol davant d'un amor pràcticament impossible (la dona havia de ser casada). Per primera vegada en una llengua romànica, el provençal, l'home expressa tots els seus dubtes, la seva tristesa, la seva soledat, en forma de poesia: és el naixement de la poesia trovadoresca.

En aquest marc es va fer una transposició de les relacions feudals de vassallatge que imperaven en l'àmbit social de l'edat mitjana a les relacions amoroses: la imatge de senyor feudal (inaccessible, intocable, poderós) la va assumir la dona, que va passar a ser superior al seu amant, distant. La dama o midons es va convertir en un ésser bell i delicat com una divinitat, refinada i platonitzada. L'amant se sent allunyat de la dama que estima, el seu vassall i servidor.

El trobador podia procedir de qualsevol classe social, però sempre era una persona culta. Componia un poema perquè algú el cantés davant d'una cort, acompanyant el poema escrit amb les notacions musicals.

L'amor cortès és un enamorament platònic, adulter i secret. Comença quan l'home fa la confessió dels seus desitjos envers la dama i culmina amb la unió sexual de tots dos. Aquest amor entre trobador i midons calia viure'l d'amagat perquè els lauzengiers (traïdors) no posessin la situació en coneixement del marit gelós. La identitat de la dama sempre queda oculta sota un senyal (pseudònim).

En la relació d'amor cortès s'establien quatre estadis diferents segons l'acceptació de la dama i els requeriments del trobador:

1. Fenhedor (tímid): l'enamorat no gosa dirigir-se a la dama. Si aquesta l'anima a seguir, accedeix al segon estadi.
2. Pregador (suplicant): l'enamorat posa en coneixement de la dama la seva passió per ella. Si aquesta li atorga penyores, passa al següent estadi.
3. Entendedor (amant tolerant): la relació entre trobador i dama s'estreny, però és un amor sense contacte físic.
4. Drutz (amant total): aquest és el darrer estadi i implica que la dama accepti passar la nit amb el trobador. És l'amant feliç que arriba al fait.