La poesia trobadoresca
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,36 KB
In media res:
És una tècnica literària en la qual la narració comença enmig dels fets, és a dir, en plena acció, a meitat de la història.
Estil indirecte:
És el narrador qui explica el que diuen o pensen els personatges. Per això, s'utilitza el verb dir.
Protagonista:
Personatge principal d'una obra literària, una pel·lícula o una altra creació narrativa.
Midons:
És la manera a la qual s'hi anomena a la dona.
Trobador:
Autor del poema, versificador que troba mots i rimes i sap combinar-los tot expressant un pensament.
La Canço: l'amor.
La fin amors es basa en la relació entre el vasall i la dama. L'expressió de l'amor se serveix fonamentalment d'un gènere, la canço, que projecta el sentiment de l'amant (drutz) que cerca la consecució de goig (jois).
El sirventès: l'odi i la guerra.
El sirventès és una composició que vehicula l'agressivitat, l'odi i la malvolença del trobador contra els seus enemics. Quan un trobador s'adreça a un altre atacant-lo mitjançant el sirventès, l'agredit ha de respondre amb la mateixa rima. Mètrica i melodia musical. D'aquesta manera es desenvolupa el debat o tençó.
El plany: el dolor.
És una composició dedicada a manifestar el dolor per la mort d'algun noble, generalment protector del trobador. Inclou la tristesa per la pèrdua, el catàleg de virtuts que acompanyen el difunt i el desig de salvació eterna de la seva ànima.
Amor cortès:
Aquesta temàtica cortesana provoca un triangle amorós entre amant – dama – marit, és a dir, la relació de vassallatge que un senyor i el seu vassall mantenen. Això es trasllada en l'amor cortès al trobador, que seria el vassall i la dama -que normalment és casada-, que seria la domina o midons. Trobador i midons mantenen llur amor adúlter en secret, atès que hi ha els lausengiers, que són els encarregats de vetlar per la fidelitat que la dama deu al seu marit, el gilós. Aquest amor és un amor vertader en la mesura que el trobador no és capaç de manifestar públicament qui és la dama estimada. Per aquest motiu, empra el pseudònim (senhal), sota el qual s'amaga la identitat de la dama i mai no s'atreveix a dir-ne el nom real. L'amant pot passar de ser un fenhador, és a dir, un que es lamenta, a pròpiament l'amant, el druit.