La poesia social a la dictadura franquista

Page 1

Yibra de maravillas és un poemari escrit per V. Andrés Estellés entre els anys 1956 i 1958, encara que no es va publicar fins l'any 1971.

Caldrà, per tant, analitzar el context històric i literari dels anys cinquanta quan es va escriure l'obra. Ens situem en la dictadura del general Franco que va començar després de la Guerra Civil espanyola (1936-39). En temps de repressió política, social, cultural; temps de prohibicions.

Page 1

En aquestes circumstàncies la poesia, que venia d'una influència d'arrel simbolista (JospCarnr, CarlesRiba), evoluciona cap a altres tendències influenciada per corrents com l'existencialisme. Així, apareixerà el realisme social (la poesia social) en què el poeta es converteix en un ciutadà més, que lluita amb el poble per aconseguir la llibertat, per acabar amb la injustícia social i la repressió.

Page 2

En aquest context en què s'escriu Estellés, escriuen autors com Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol.

Page 2

Espriu es caracteritza per escriure en diferents gèneres (poesia, teatre, prosa) i per la creació d'un món propi amb una sèrie de temes recurrents, constants. En la seva vessant poètica reflexiona en clau filosòfica sobre la mort, la història i la identitat. EX: Sinera (Àrnys)

Page 3

D'altra banda, Miquel Martí i Pol presenta unes circumstàncies personals molt especials a causa d'una malaltia degenerativa. Aquest fet personal i la situació social del moment marcaran les seves obres on s'aprecia la influència del realisme. Obres com La fàbrica (1959). És el moment més intens en la seva vida des del punt de vista literari. A més personalment també és una època significativa: l'any 1955 es casa amb la seva estimada Isabel i un any després mor la seva filla de quatre mesos (aquest fet marcarà profundament la seva vida i la seva escriptura). En aquesta època escriu la part més important de la seva obra.

Page 4

A partir dels anys 70 la poesia es caracteritza per la diversitat i l'etnognositat de les propostes poètiques. Aquesta nova poesia es va iniciar amb l'anomenada generació dels vuitanta i presenta diverses tendències. D'una banda, apareix una poesia fonamentada en la realitat vivencial, és a dir, en la quotidianitat i que es considera la poesia de l'experiència, amb autors com Francesc Parcerisas o Narcís Comadira. Joan Navarro (1951) és el renovador principal de la poesia valenciana. El seu discurs explora l'ésser humà mitjançant l'autoconsciència, la reflexió, la visió, la imaginació. D'altra banda, Maria-Mercè Marçal (1952-1998) aconsegueix la síntesi entre la tradició (sants, cançons, romanços) i la voluntat innovadora (ús original d'imatges i un univers personal singular).