Poesia èpica: Homer, Ilíada i Odissea

El mot èpica deriva d'ἔπος, que significa paraula, discurs; i també, en un sentit restringit, equival a hexàmetre, el vers utilitzat en aquesta mena de poesia.

La poesia èpica es desenvolupa en poemes narratius extensos (epopeies) que expliquen accions heroiques de personatges distingits i superiors al comú dels mortals.

L'èpica sorgeix de la necessitat de conservar i de transmetre oralment accions memorables de guerrers victoriosos, d'herois, d'històries i llegendes pertanyents al passat i considerades patrimoni col·lectiu. L'auditori al qual anava dirigida l'èpica oral podia identificar els fets i és per això que l'escoltava amb delit sense el suport de l'escriptura.

Els aedes, o cantors professionals, que desconeixien l'escriptura, eren els encarregats de difondre, ajudant-se de fórmules, aquesta literatura oral. L'aede o cantor, anava als palaus i places on cantava aquestes gestes amb l'acompanyament d'un instrument de corda en la recitació i tot depenia de la seva memòria i del seu repertori de fórmules, que anava repetint al llarg de l'audició.

Tal com va destacar Milman Parry, el poeta, no composa amb mots, sinó amb frases fetes, fórmules, prèviament adaptades al metre (l'hexàmetre dactílic), la qual cosa afavoreix la retentiva i la labor creadora. Sembla probable que al segle VIII a. C., un poeta extraordinari, Homer, reunís el material procedent de la tradició jònica oral que cantava episodis de la guerra de Troia i creés la Ilíada.

HOMER

La llegenda ens presenta la figura d'Homer com un aede cec o com un mestre d'una escola de rapsodes, nascut a Quios, o en alguna altra ciutat de l'Àsia Menor sobre el segle VIII a. C. La tradició també li atriubeix altres obres menors com: els Himnes homèrics, dedicats a diferents divinitats, la Batracomiomàquia, una lluita entre granotes i rates; la Tebaida, els Cants Cipris, etc.

ILÍADA

La Ilíada narra en vint-i-quatre cants, de manera rectilínia, sense talls en el temps ni en l'espai, els esdeveniments produïts durant cinquanta-un dies del darrer any del setge de Troia.

Els aqueus o grecs, sota el comandament d'Agamèmnon, rei de Micenes i Argos, van enviar una expedició contra Príam, rei de Troia. El motiu de l'expedició era venjar l'ofensa causada pel troià Paris a Menelau, rei d'Espanya, per haver segrestat la seva esposa, la bella Helena.

El tema fonamental de l'obra és la còlera d'Aquil·les dins el marc general de la guerra de Troia. Agamèmnon, obligat a tornar l'esclava Criseida per tal d'eliminar una plaga que assolava el campament, decidí apoderar-se de la captiva d'Aquil·les, Briseida. Aquil·les és ferit en el seu honor per Agammènon, i decideix retirar-se del combat, amb els seus soldats, els mirmidons, fins que els grecs no li retornin el prestigi. Però la mort del seu amic Pàtrocle a mans d'Hèctor, el fill més valent de Príam, provoca el desenllaç de l'epopeia: Aquil·les torna a la lluita i mata Hèctor i arrossegà el seu cadàver fins al campament grec, sense permetre que pogués rebre sepultura. A la nit, Príam, d'amagat, acudí a la tenda d'Aquil·les per demanar-li el cos del troià i l'heroi, li ho concedí per tributar honors fúnebres. Tanmateix, els grecs fan el mateix amb les restes de Pàtrocle.

ODISSEA

L'Odissea explica la llarga peregrinació d'Odisseu, rei d'Ítaca, per tornar a la seva pàtria, un cop acabada la guerra de Troia. Durant els vint anys de l'absència d'Odisseu, la seva fidel esposa, Penèlope, va ser assetjada per pretendents, prínceps de les illes veïnes, que volien ocupar el lloc d'Odisseu. Penèlope els havia dit que no podria triar-ne un fins que acabés de teixir la mortalla del seu sogre, Laertes. Però tot el que teixia durant el dia, ho desteixia a la nit i, d'aquesta manera, no es veia obligada mai a prendre tal decisió.

L'obra consta de vint-i-quatre cants i s'estructura en tres parts:

1) La Telemàquia (I-IV): explica les aventures de Telèmac en la recerca del seu pare Odisseu. 2) L'arribada d'Ulisses al país dels feacis (V-XII), on el mateix heroi, acollit a la cort del rei Alcínous, explica les seves aventures viscudes des de la sortida de Troia fins a l'arribada a l'illa de Calipso. En aquests cants trobem el relat en primera persona de les aventures més fantàstiques: els lotòfags, el gegant Polifem; l'encontre amb Èol; la maga Circe; la baixada al Hades; el cant de les Sirenes; l'estada amb la nimfa Calipso i l'arribada al país dels feacis. 3) Retorn d'Odisseu a Ítaca i venjança dels pretendents (XIII-XXIV). L'heroi és acompanyat pels feacis, experts navegants, a la seva pàtria. És reconegut pel seu gos Argos (que mou la cua just abans de morir), la seva nodrissa Euriclea i la mateixa Penèlope. Després de la prova de l'arc Ulisses, mata els pretendents.