Poesia Catalana Contemporània i Renovació Teatral (Postguerra - 1970)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,16 KB
Poesia Catalana Contemporània (Finals del segle XX)
Tendències
Intimista, Autobiogràfica i Realista (abans dels 70)
Poetes com J.V. Foix, S. Espriu i V.A. Estellés, que ja produïen abans de 1970, continuen o reorienten la seva obra.
Connexió amb la Tradició Simbolista (anys 70)
Poetes joves de finals dels seixanta creen la nova poesia basada en la quotidianitat i l'experiència, allunyant-se del realisme històric.
Experimental i Transgressora (anys 80 i 90)
L'escriptor, format en democràcia, ja no és un guia social. Busca la claredat expressiva, influenciat per la crisi de la societat urbana. S'estén l'autobiografia i la intimitat, amb la pretensió d'una obra ben feta.
Miquel Martí i Pol
Un dels poetes catalans més populars, la seva biografia està marcada per:
- Lligam al poble nadiu.
- Condició obrera (escrivent a la fàbrica tèxtil La Blava).
- Esclerosi múltiple (diagnosticada al voltant de 1970).
- Compromís social i nacional.
- Introspecció i coneixement de si mateix i del món.
- Dedicació a la poesia.
Etapes de la seva obra
Realisme Històric
Obres com El poble o La fàbrica, on els obrers, les dones i els jubilats són els "herois" quotidians.
L'enclaustrament
L'esclerosi múltiple porta a una poesia més interioritzada, marcada per la solitud, l'angoixa i la presència de la mort.
Una Nova Obertura
Superació de l'etapa anterior, amb un cant a la vida i optimisme de cara al futur.
Serenitat
Saviesa, experiència i observació del món.
Desconcert i Crítica
Reflexió sobre la vida col·lectiva, amb desconcert, desencís i inseguretat davant els esdeveniments socials i polítics. Recuperació de la ironia.
Renovació Teatral (Postguerra - anys 70)
Després de la Guerra Civil, el teatre català va ser prohibit fins a 1946, quan reprengué l'activitat amb formes tradicionals.
Anys Quaranta
Josep Maria Sagarra intenta una renovació sense èxit, tornant al teatre clàssic.
Anys Cinquanta i Seixanta
Intent de renovació amb l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (connexió amb el teatre europeu) i l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (teatre independent amb incidència política i social).
- Grups de teatre independent renoven el teatre amb nou públic i figures de director, escenògraf i intèrpret.
- El Premi Josep Maria de Sagarra impulsa autors joves.
Finals dels Anys Seixanta
Canvis a nivell europeu: protagonisme dels directors, expressió corporal i imatge. Tècniques de treball col·lectiu i apropament entre sala i escena. Destaquen grups com Els Joglars, Els Comediants i Dagoll Dagom.
Teatre Valencià
Influència de Rodolf i Josep Lluís Sirera, que participen en el Manifest del Teatre Valencià, reivindicant un teatre actual amb lectura històrica, autors clàssics, normalització lingüística i suport econòmic i social.
Manuel de Pedrolo
Obra extensa i variada, cultivant quasi tots els gèneres. Entre 1958 i 1963 escriu tretze obres teatrals, amb la "llibertat" com a tema principal, relacionades amb el teatre de l'absurd (Homes i no, Cruma, Situació bis).
Característiques:
- Espais tancats simbòlics.
- Comportaments quotidians sense anècdotes ambientals.
- Lògica del llenguatge com a vehicle de discussió.
- Referències a la situació sociopolítica.
- Personatges arquetípics.
- Atmosfera d'angoixa, inquietud i recerca.
Per evitar la censura, amaga referències històriques i geogràfiques, utilitzant personatges simbòlics. Coetani del teatre de l'absurd, però es considerava dins del teatre abstracte. Temes: la mort, la comunicació, l'autenticitat, el sentit de l'existència i la llibertat.