Pobles ROMANS

POBLES RERROMANSEntre els segles XI i VI aC. Els pobles indoeuropeus, que provenien de les grans planes d’Europa, varen penetrar a la península pels Pirineus cercant terres per establir-s’hi. No va ser una sola invasió sinó un flux constant, amb etapes de més o menys intensitat. Els primers grups es varen establir a la zona de Catalunya i a la vall de l’Ebre, però després es desplaçaren cap a la Meseta i les regions del nord, on es varen mesclar amb les comunitats que ja hi havia. Aquests pobles coneixien la metal·lúrgia del ferro i practicaven l’agricultura i la ramaderia.El contacte amb els pobles colonitzadors ( grecs, fenicis i cartaginesos ) va provocar l’aparició a la península de dues grans àrees ètniques i culturals: ibers i celtes.

IBERS:

A partir del segle VI aC. I fins l’arribada dels romans ( segle III aC.) els ibers eren els pobles que ocupaven les terres de l’est i del sud peninsular. Aquests pobles tenien moltes influències dels pobles colonitzadors, amb els quals mantenien intercanvis comercials.
La seva economia es basava en l’agricultura, especialment de secà ( cereals, oliveres, vinyes i llegums), però també coneixien el regadiu i es dedicaven a la ramaderia. Coneixien la metal·lúrgia i elaboraven teixits, encunyaven moneda i tenien escriptura pròpia.

Sud de la península

Era una zona molt poblada ja des de la prehistòria. Aquí es va constituir el primer Estat ( Tartessos ) que quan va desaparèixer, aquests pobles seguiren amb una forta influència cartaginesa.

Turdetans

Descendents dels tartessis, es concentraven a la vall del Guadalquivir, territori més ric i fèrtil i amb una cultura més desenvolupada.

Bastetans o bàstuls

Granada, amb capital a Basti ( Baza ) . Dama de Baza ( d’influència fenícia i grega) i ceràmica de gran qualitat.

Oretans

Part oriental de Sierra Morena, a les regions mineres.
Economia: la vall del Guadalquivir es dedicaven eminentment a l’agricultura i la ramaderia, Sierra Morena i Almeria a la mineria i els territoris de costa, al comerç i a la pesca. Comerciaven entre ells aprofitant els rius i les vies naturals de les muntanyes i també comerciaven amb els pobles colonitzadors. Ja s’utilitzava la mà d’obra esclava. Importaven objectes de luxe, joies, ivori i vidre.
Societat: Dividida en grups, amb una classe dirigent propietària de terres i mines. Aquesta classe dirigent, per llei, no podia fer feina. La situació de la resta de població no es coneix. Era una espècie de dependència servil, en la qual una ciutat podia estendre la seva hegemonia damunt les altres, quedant els habitants en aquesta situació de dependència servil.
Política: La ciutat era la forma típica d’organització: Hispalis ( Sevilla ), Carmo ( Carmona ) Corduba ( Córdoba ). El règim polític era la monarquia però també hi havia consells, assemblees populars i magistrats.

Est de la península

Eren menys rics que el sud, excepte les mines de Cartago Nova. Els pobles de la costa es relacionaven a través dels colonitzadors amb Massàlia ( Marsella ), sud de França, Sicília i les colònies gregues del sud d’ItàliaEdetans:
des de Cartagena fins a l’Ebre, eren els més desenvolupats.

Ilergets

A l’actual Catalunya interior.

Indigets

A l’actual Catalunya costera.

Iacetans, cessetans, etc

A la zona dels Pirineus, eren els més arcaics.Economia: Es conreava olivera, vinya, cereals i lli. Existia el treball esclau. Utilitzaven la moneda grega per al comerç, però no encunyada pròpiament a Grècia, sinó a altres regions.Societat: a la costa hi hauria una classe dirigent amb poder econòmic i polític i a les zones d’interior, una aristocràcia d’origen gentilici.Política: S’organitzaven en ciutats-estat, amb assemblees, senats i magistratures. El rei era més un cap militar per dur a terme accions guerreres que no un cap polític. A la costa, les comunitats eren regides per senats aristocràtics ( influència grega ). A més dels nuclis urbans, que eren escassos, eren abundants les petites comunitats agrícoles, seminòmades.

CELTES:

Les regions del centre, oest i nord de la península eren habitades, abans de l’arribada dels romans, per grups que varen rebre la influència indoeuropea i que coneixem amb el nom de celtes i celtibers.
Els celtes eren ramaders i agricultors, nòmades que coneixien la metal·lúrgia del ferro. Treballaven la ceràmica, el teixit de la llana i fabricaven eines i armes de ferro i de bronze. L’economia era molt rudimentària. Pareix que no coneixien l’ús de la moneda i que mantenien pocs intercanvis comercials amb altres pobles: eren autosuficients. Desconeixien l’escriptura i produïen poques manifestacions artístiques. Eren molt bel·licosos i sovint es llogaven com a mercenaris.

Centre i oest de la península

Aquests pobles varen oferir una major resistència als romans.

Lusitans

Oest de la península, entre les valls del Tajo i el Guadiana.

Vacceus

Actuals Valladolid i Palència.

Carpetans

Meseta meridional.
Economia: els lusitans i vacceus es dedicaven fonamentalment a la ramaderia, mentre que els carpetans es dedicaven a l’agricultura.La propietat de la terra era comunal, cada família treballava la part que li havia tocat per sorteig, es recol·lectava i s’emmagatzemava en comú, agafant cadascú el que necessitava. Els vacceus imposaren la pena de mort per qui no entregàs la cuita. El comerç era de bescanvi, no coneixien la moneda.
Societat: vivien en poblats petits i fortificats( castrum ), per exemple Numància. S’agrupaven en clans units per llaços familiars i uns quants clans formaven una tribu, que ocupava un territori determinat. Això donava molta cohesió social, es podia admetre a un grup o individu aïllat, que passava a tenir els mateixos drets. ( Pactes d’hospitalitat )L’aparició d’una aristocràcia gentilícia, la constitució d’una vida urbana incipient i unions amb membres de la noblesa sense tenir en compte el parentiu, varen afavorir la ruptura d’aquesta cohesió social basada en els llaços de sang. Gent sense terres es va dedicar al bandolerisme ( a vegades inclús tot un poble )o a mercenaris, per exemple, els turdetans contractaren a 10.000 mercenaris per a la sublevació contra els romans al segle II a.C.Política: Hi havia assemblees populars, consells d’ancians, senats aristocràtics i magistrats. Varen ser molt importants els pactes d’hospitalitat, en un principi d’igualtat però a la llarga de dependència, donant lloc a la clientela. Els membres més importants d’una tribu reunien al seu voltant individus fidels a la seva persona, amb objectius militars. En molts de casos tenia un caràcter de devoció ( religiós ), així els clients tenien l’obligació d’acompanyar al seu cap, seguir-lo i matar-se si ell moria a la batalla. A canvi, el cap els havia de protegir, mantenir-los i vestir-los. Així ja no eren llaços de sang, sinó de tipus personal, això va acabar desintegrant l’organització tribal.

Nord de la península

Els menys desenvolupats econòmica, social i políticament.

Galaics, àsturs, càntabres i vascons

Situats ales actuals Galícia, Astúries, Cantàbria i País Basc.
Economia: Quasi no coneixien l’agricultura, amb el poc cereal que treien fabricaven cervesa. La base de la seva economia era la recol·lecció d’aliments, per exemple aglans per fer pa. La ramaderia, era de porc i cabra, fàcils d’alimentar.
Societat: Les dones deien feina al camp i participaven en la guerra. Els homes es dedicaven a la guerra i al pillatge per les dures condicions de vida. S’organitzaven en tribus, basades en els llaços de sang, amb fortificacions (castrum ), encara que varen mantenir el seu nomadisme fins molt tard. Les característiques de la seva organització gentilícia foren:
1. Menjars en comú, asseguts segons categoria i edat.
2. Danses guerreres i de tipus ritual.
3. Expulsió dels parricides per ser lapidats, fora del territori per no caure en el mateix delicte.
4. Salvatgisme, actes heroics com a presoners.
5. Importància de les dones ( participaven en la guerra, conreaven els camps, transmetien les herències i casaven als seus germans, quan parien, deixaven al llit als seus homos i els cuidaven). Existència per tant de l’avunculat ( importància de l’oncle matern ).
En resum, la situació abans de la conquesta romana era la següent:
El sud, est i la vall de l’Ebre estaven més desenvolupats, amb uns formes de vida urbanes pel contacte amb grecs i púnics i varen ser més fàcils de conquerir.Al centre es varen anar desintegrant les organitzacions tradicionals i la conquesta, encara que més difícil, va anar afavorint aquesta desintegració i la futura romanització.Al nord, els romans mai aconseguiran desenvolupar una vida urbana i la romanització d’aquests territoris va ser quasi impossible.Després de la romanització, amb una organització més uniforme, encara quedaran contrastos molt marcats entre unes regions i les altres.