Pobles Preromans a la Península Ibèrica: Orígens, Colonització i Guerres Púniques

1. Pobles Preromans: Situació Geogràfica i Trets Essencials

Migracions Indoeuropees

Al voltant del segle II aC, molts territoris foren envaïts per pobles que van introduir noves llengües i materials. Aquests pobles, anomenats indoeuropeus, es van establir a Catalunya, coneixien el ferro i practicaven rituals i enterraments en camps d'urnes. Els celtes, en canvi, es van estendre pel nord-oest peninsular.

En arribar els romans al segle III aC, els trets celtes es notaven més, mentre que el contacte amb els pobles colonitzadors va esborrar la influència dels indoeuropeus.

2. Colonitzadors

Al primer mil·leni, van arribar grecs i fenicis amb l'objectiu de comerciar amb coure, plata i or.

Colonització Púnica: Fenicis i Cartaginesos

Al voltant del segle XI aC, els fenicis van arribar a les costes de l'actual Andalusia i van fundar petits establiments comercials, oferint or i plata a canvi de teixits i adorns. Van introduir l'alfabet, l'ús del ferro, la conservació del peix i la ceràmica.

Eivissa es va convertir en una ciutat púnica, colònia de Cartago, molt important per la seva producció agrícola i salinera, ceràmica i va encunyar moneda pròpia. Cartago va augmentar el seu poder i va fundar noves colònies, cosa que va intensificar la disputa amb Roma.

Grecs

Van arribar a la Península Ibèrica al segle VII aC i van establir colònies, com Roses. Van influir en els pobles indígenes i van desenvolupar l'agricultura amb l'arada i nous conreus, mentre que ells van aprendre a utilitzar el ferro i la moneda.

Tartessos

Van ser esmentats en la literatura d'Heròdot. Van millorar l'economia amb la mineria d'or, plata, coure i estany, i van dominar jaciments.

Ibers i Celtes

La Península Ibèrica es dividia entre ibers, influenciats pel contacte grec i púnic al sud-est, i celtes, amb trets indoeuropeus, a la resta.

Ibers

Ocupaven tota Andalusia. La seva economia era agrícola i utilitzaven la mineria per a la metal·lúrgia. Practicaven l'artesania i el tèxtil. Gràcies al comerç, van utilitzar moneda pròpia. Els pobles eren emmurallats i les tribus les formaven un grup de famílies, destacant les relacions personals, semblants a petites monarquies.

Celtes

Es trobaven al centre i nord de la Península Ibèrica. Van desenvolupar una agricultura més pobra que la dels ibers, basada en cereals, mentre que els del centre eren ramaders. Els del nord eren més primitius, coneixien la metal·lúrgia, però poc l'artesania. Tenien una organització social de tribus i clans amb molta dependència. Eren poc cultes i no coneixien l'escriptura.

Guerres Púniques

Van ser tres conflictes entre Roma i Cartago.

1a Guerra (264 aC - 241 aC)

Roma es va convertir en una potència naval i es va annexionar les illes de Sicília i Còrsega, que eren domini cartaginès.

Antecedents de la 2a Guerra

La pèrdua d'aquestes illes va fer que Cartago entengués que havia de frenar el creixent control de Roma militarment a la Península Ibèrica. Amílcar Barca va ser enviat a la Península Ibèrica amb el seu fill Anníbal, aconseguint un domini territorial cartaginès al sud d'Espanya.

Preocupats per la possible expansió cartaginesa, els romans van decidir intervenir a Ibèria per evitar que s'expandissin més. Aquestes decisions romanes es basaven en el control militar.

2a Guerra

El senat va enviar a Publi Corneli Escipió a Espanya per enfrontar-se a Anníbal, però quan estava de camí, va decidir tornar i enviar també al seu germà amb un exèrcit que va arribar el 218 aC. Abans de la conquesta, el 212 aC, l'estratègia era controlar la línia d'Anníbal i altres bases a Hispània, aconseguint bloquejar el camí cap a Roma. Asdrúbal va enviar tropes per assegurar les IB, però va ser immobilitzat i derrotat. Van perdre part de l'exèrcit, però els cartaginesos no ho van aprofitar i van poder recuperar-se.

Després de la mort d'aquests dos, Publi Corneli Africà es va posar al capdavant de l'exèrcit a la Península Ibèrica i va atacar Cartago. Després de guanyar a Asdrúbal, es va assegurar la fidelitat dels pobles, però van seguir lluitant i van aconseguir la retirada d'un general.

Durant els primers 12 anys, Hispània va ser un escenari d'enfrontament militar. La distància entre Roma i el lloc on s'havien de prendre decisions va fer que els Cornelis fossin amos a Roma des del 218 aC fins al 206 aC.

Fenicis a les IB

Es van establir a Eivissa fins que van conquerir la badia i tota l'illa. Quan els cartaginesos ho van saber, van anar-hi i es va convertir en colònia cartaginesa. Es va convertir en un centre econòmic agrícola per les salines, cosa que va produir l'encunyació de moneda. Van fer de les IB un comerç i agricultura propis, ja que 5.000 persones s'hi dedicaven a Eivissa. Mercenaris de les IB van participar en les guerres.