Pobles Preromans i la Península Ibèrica en les Guerres Púniques

POBLES PREROMANS

Invenció de l'escriptura a Mesopotàmia pels sumeris cap al 3000 a.C. Això suposa la transició de la prehistòria a la història cap al 3200 a.C pels egipcis. A Espanya fa 2000 a.C. Els pobles preromans són aquells que habitaren la península Ibèrica i les Illes Balears abans de l'arribada dels romans (218 a.C). Es divideixen en 2 grups:

Pobles indígenes:

Ibers, Celtes, Tartessos

Pobles colonitzadors:

Fenícis, Grecs, Cartaginesos.

Els pobles indígenes van arribar de manera terrestre, i els pobles colonitzadors fan migració navegant.

Els pobles colonitzadors aporten l'escriptura, el ferro i, a més, introdueixen a la Península Ibèrica i a les Illes Balears en els circuits comercials de la Mediterrània (així és com començaren a fer contactes). Els fenicis són els que funden la ciutat més antiga: Cadis.

Ambdós arriben només a la costa.

PENÍNSULA IBÈRICA I ILLES BALEARS EN LES GUERRES PÚNIQUES

Les Guerres Púniques són aquelles que enfrontaren Roma vs Cartago pel domini de la Mediterrània central i occidental durant el s.III-II a.C. En total hi ha 3 Guerres Púniques.

1º Guerra Púnica (264-241 a.C)

Roma i Cartago lluitaran per les illes de la Mediterrània central (Còrsega, Sardenya i Sicília). Roma derrotarà a Cartago a la batalla naval de les illes Égates. Pel tractat de pau posterior, Cartago haurà de pagar un gran botí de terra i haurà d'entregar a Roma la seva armada, la qual cosa condicionarà el desenvolupament de la 2º Guerra Púnica.

2º Guerra Púnica (218-201 a.C)

Al 226 a.C Roma i Cartago firmen el tractat de l'Ebre, pel qual es repartien les seves respectives àrees d'influència a la Península Ibèrica. El Sud del riu Ebre, per Cartago i el Nord, per Roma.

Però al 218 a.C, Aníbal (fill d'Amílcar Barca, qui va fer jurar a ell i al seu germà Asdrúbal, odi etern a Roma), general cartaginès, atacarà la ciutat de Sagunt, situada més al Sud del riu Ebre. Però ell ja havia escrit una aliança militar amb Roma, cosa que Aníbal coneixia. Els romans enviaran les seves tropes amb ajuda de Sagunt, desembarcant el mateix 218 a Empúries, però arribaran tard a aixecar el setge de Sagunt, que resistí heroïcament 9 mesos.

Aníbal aixecarà un gran exèrcit de mercenaris africans i hispans i travessarà els Pirineus i els Alps per atacar Roma (deixarà a Hispania en mans del seu germà Asdrúbal, encapçalant un exèrcit per fer front a les tropes romanes d'Hispània).

Aníbal derrotarà als romans en 4 batalles consecutives: Tesino, Frebia, Trasimento, Cannas, totes elles en inferioritat numèrica, gràcies a la seva estratègia militar: normalment Aníbal situava la infanteria davant la caballeria, tots en una única fila per llavors flanquejar a l'enemic. Però a la batalla de Cannas Aníbal es va posar enmig del territori amb els pitjors guerrers. Els romans, sorpresos, avançaren cap a Aníbal, qui va retrocedir, acorralats per a que la seva caballeria ataqués.

Després d'aquesta batalla, Aníbal queda amb un exèrcit més petit. Així no podia atacar Roma, però igualment es presenta davant Roma, la qual entra en pànic. Els romans estan tan desesperats que tornen als costums dels sacrificis humans. Mentre, a Roma es reuneix el senat i nombra a Escipió cap de les tropes. Escipió veu que...