Plaute i Terenci: Comèdia Romana i les seves Característiques

Plaute: Vida i Obra

Plaute: Les seves dates són escasses i confuses. El seu nom era Titus Maccius Plautus i va néixer a Sarsina poc abans del 250 a.C. Va viatjar a Roma jove i es va dedicar al món del teatre i a una companyia de còmics. Amb els diners es va dedicar al comerç. Amb els negocis es va arruïnar i va treballar en el molí del seu creditor. Després es va dedicar a escriure i representar les seves obres, fins al 184 a.C. quan (segons Ciceró) va morir. Només es va dedicar a la comèdia pal·liata. Se li atribueixen 130 comèdies, de les quals 21 són considerades autèntiques. Exemples: Amphitruo, Asinaria, Aulularia, Bacchides, Captivi, Casina.

Totes segueixen el mateix argument: els membres d'una família es separen de forma obligada (segrest, guerra...), això provoca confondre persones i intercanviar papers. Tot provoca un embolic que s'acaba resolent feliçment, generalment gràcies a un esclau protagonista.

Personatges Fixos de Plaute

Plaute crea uns personatges fixos per tal de fer riure al públic:

PERSONATGES PRINCIPALS:

• Vell (senex): Estricte amb els seus fills i esclaus, furios i sovint avar, objecte de burles.
• Matrona (matrona): Mare de família, amb connotacions negatives, mal caràcter, capriciosa i malgastadora de diners.
• Jove (adulescens): Normalment protagonista (eclipsat pel seu esclau a vegades), enamorat d'una cortesana o d'una noia de bona posició.
• La jove (virgo): Cortesana o jove donzella. Aparició en escena limitada. Si és una cortesana es presenta plena de vicis, malparlada però molt enamorada del seu amant.
• Esclau (servus): Vertader protagonista de les comèdies de Plaute. Llest, murri, desvergonyit, mentider, no s'atura en cap dificultat, enganya per aconseguir el que vol. Es burla de tothom. Guia de l'acció. Provoca embolics i els resol. Intel·ligent i controla a la resta de personatges.

PERSONATGES SECUNDARIS:

• Soldat (miles): Amb aquest personatge es ridiculitzen els militars. Fanfarró, presumeix de les seves conquestes (guerra i dones), és un covard i amb falta d'amants. El soldat plautí més important és el protagonista de l'obra Miles Gloriosus, Pirgopolinices.
• Paràsit (parasitus): Personatge còmic i astut que fa el que sigui per menjar.
• Prestador: Personatge que vol treure el màxim rendiment dels seus préstecs. Sempre surt exigint els diners que ha prestat.

Característiques de l'Obra de Plaute

Plaute s'inspira en la Comèdia Nova grega però li dóna característiques especials:

• Personifica coses inanimades.
• Utilitza referències mitològiques per ornamentar el text.
• Utilitza la contaminatio (compondre una comèdia a partir de dues comèdies originals).
• Barreja de diàlegs i parts cantades acompanyades de música.

Utilitza un lèxic ric, viu i expressiu (aquest és el gran mèrit de la seva obra). Crea un llenguatge diferent per la comèdia: jocs de paraules, insults, repeticions, refranys, malediccions. És un llenguatge molt pur amb característiques morfològiques, lèxiques i sintàctiques del moment (reflex del llenguatge del carrer). Conecta amb els espectadors (plebs i classe alta). Els personatges parlen depenent del seu estatus social. Al principi de la representació fa un pròleg (algun personatge explica l'argument i desperta la curiositat del públic); també hi ha un o dos arguments (no escrits per Plaute) en els que s'explica que succeirà en escena, un d'aquests escrits està en acròstic (amb la inicial de cada vers es pot llegir el títol de l'obra); la divisió en actes i escenes és posterior a l'època de l'autor ja que Plaute escriu de forma contínua i sense separació. L'entrada i sortida dels protagonistes marquen les diverses escenes.

Terenci: Vida i Obra

Terenci: El seu nom complet és Publi Terenci Àfer (segle II a.C). És comediògraf posterior a Plaute, mai va aconseguir la seva popularitat. Va néixer a Cartago i va arribar a Roma molt jove com a esclau. El seu amo el va educar i li va concedir la llibertat; va tenir relació amb la noblesa romana i el van introduir en el cercle dels Escipions. Va morir l'any 159 a.C en un viatge a Grècia. Ens va deixar 6 comèdies que representen l'últim moment d'esplendor d'aquest gènere. Exemples: Andria (La noia d'Andros), Heautontimorumenos (El que es castiga a si mateix), Eunuchus (L'eunuc) va sobre un jove que es fa passar per eunuc per aconseguir entrar a casa de la seva estimada, Phormio (Formió), Hecyra (La sogra) i Adelphoe (Els germans).

Diferències entre Plaute i Terenci

Són diferents a les de Plaute perquè estan perfectament calculades, són reflexives i no deixen via lliure a l'espontaneïtat. La seva estructura rítmica és menys rica i els personatges esdevenen el nucli de l'acció. Se sol identificar a Terenci com a comediògraf de la humanitas. El llenguatge de Terenci és més refinat i defuig d'acudits grollers, frases fetes, paraulotes, refranys... El caràcter educatiu i moralitzador no va ser ben acollit per part del públic.