Plaut i Ovidi: Comèdia i Elegia a la Roma Clàssica

Plaut: Origen

L'any 240 aC, celebració de la Victòria després de la primera guerra púnica. Plaut va florir de finals del segle III al segle II aC. Les obres es feien al marc de festes religioses, element de visibilitat del poder en un edifici monumental (celeberium locus).

Antecedents

Antecedents grecs de la comèdia: Menandre, Dífil. Antecedents romans: Atel·lanes i Versos fascennis (representacions improvisades d'origen etrusc, grotesc i groller). Atel·lanes: farses sobre diversos temes de to burlesc, improvisació, diàlegs, personatges arquetips (dossennus o geperut, bucco o golafre, maccus o beneit). Origen a Atella (Nàpols i Càpua). Mims: espectacle que combina dansa, música i al·lusions a personatges notables. Caràcter obscè, personatges marit, muller i amant.

Definició de Gènere

Teatre: Comèdia de tipus grec, anomenada fabulla palliata (palli és un vestit grec). Horaci defineix l'humor com a italum acetum (vinagre itàlic): groller, mordaç i grotesc. Les fabulla palliata eren comèdies d'embolic seguint el model de la comèdia mitja i nova grega. Els autors empraven les tècniques de la contaminatio (utilitzar escenes d'obres ja existents i barrejar-les) i la imitatio (recerca de temes d'obres d'artistes grecs coneguts).

Parts d'una Comèdia

• Didascalia: nom de l'autor, títol de l'obra, dates i circumstàncies de l'estrena.
• Periocha: argument de l'obra narrat pels gramàtics.
• Prologus: un actor o personatge simbòlic exposa l'argument al públic abans de començar l'obra.
• Diverbia: diàlegs en vers recitats.
• Cantica: parts cantades.

Vida i Context

Va néixer a Sarsina i va treballar per una companyia teatral. Més tard, va obrir un taller artesà que va fracassar, conduint-lo a l'esclavitud per deutes en un molí. Aquí va escriure les seves primeres comèdies.

Obra

• Aulularia (La comèdia de l'olla): Un vell avar, Euclió, troba una olla plena d'or i l'amaga. Promet la seva filla amb el seu veí ric sense saber que està embarassada del nebot d'aquest. El final: li roben l'olla i els joves es casen.
• Menaechmi (Els dos Mecemes): Embolic entre dos bessons separats de petits que es retroben en una ciutat.
• Miles gloriosus (El soldat fanfarró).
• Amphitruo (Amfitrió): comèdia de tema mític on Júpiter es transforma per seduir Alcmena. Mercuri l'acompanya i pren la forma del seu criat. Alcmena infantà dos bessons: Hèrcules, fill de Júpiter, i Ificles, fill del marit humà.

Característiques

És el primer poeta romà que va cultivar el gènere líric i la comèdia. Els altres tractaven també la tragèdia i el gènere èpic.

Influències Posteriors

La comèdia dels errors de Shakespeare o el personatge avar de Molière. A partir del Renaixement, va influir en la commedia dell'arte per la visió festiva.

Ovidi: Origen

Gènere de l'elegia: prové d'elegos (cant funerari), nascut a Grècia al segle VII aC, subgènere de la lírica monòdica, apareix en el marc urbà. Temes centrats en l'individu. En el seu origen, s'acompanyava amb la flauta.

A Grècia

Aspectes formals: dístic elegíac. Temes: elegia guerrera, poesia político-social, amor i erotisme, banquets i al·lusions mitològiques. Poetes: Mimnerm, Tirteu, Soló (època arcaica), Cal·límac (època hel·lenística).

A Roma

Aspectes formals: dístic elegíac per composicions d'extensió mitjana. Temes: sentiments de la persona, elegies eròtiques, patriòtiques, dolors dels éssers estimats i exili. Poetes: Catul, Properci, Tibul, Ovidi.

La gran elegia llatina apareix a l'època clàssica, ciceroniana i augustal. Utilitzen els dístics per parlar de sentiments amorosos, eròtics, patriòtics... Qui va importar el gènere a Roma van ser els Poetae Novi amb Catul. Els primers elegíacs llatins imiten a Cal·límac. Catul destaca sobre tots ells.

Grans poetes elegíacs llatins (excepte Ovidi)

• Catul (clàssica ciceroniana): dístics elegíacs sobre temes amorosos, barrejant altres mètriques.
• Corneli Gal (clàssica ciceroniana): creador de la poesia amorosa elegíaca (Amores), expressa els seus sentiments per una cortesana.
• Tibul (clàssica augustal): Carmina, contingut eròtic i molt subjectiu.
• Properci (clàssica augustal): contribueix al programa ideològic augustal. Llibre IV: elegies amoroses, de to feliç o dolorós, dedicades a Cíntia. Explica la llegenda traïdora de Tarpeia i la relaciona amb l'origen de la família d'August.

Vida i Context

La seva obra ens ha arribat gràcies a l'Elegia X del llibre de les Tristes (escrit a l'exili). Nom complet: Publi Ovidi Nasó. 20 març 43 aC a Sulmona. Família de classe eqüestre. Va tenir tres esposes. Formava part del cercle de Messala i va deixar la política per la mort del seu germà, dedicant-se a la literatura. Exili als 50 anys a Tomis, Riba del Mar Negre, marcat pel carmen et error. Va morir entre 17-18 dC (sospita d'assassinat), sense poder tornar a Roma.

Obra

La seva obra més famosa són les Metamorfosis, on va fer servir l'hexàmetre. Quatre tipus d'elegia: eròtica, didàctica amorosa, didàctica i d'exili. Amb les obres de l'exili pretén expressar els seus sentiments, demanar perdó, anul·lar la sentència o pal·liar les condicions de l'exili.