Plató vs. Aristòtil: Comparació de Filosofies

1. Metafísica: Teoria de les Idees vs. Teoria de la Substància

Plató: Creia que el món sensible és només una còpia imperfecta del món intel·ligible, on existeixen les idees o formes perfectes, eternes i independents del món físic.

Aristòtil: Rebutja la separació entre el món de les idees i el món sensible. Creia que la realitat es compon de substàncies concretes, en què la forma i la matèria estan unides.

2. Epistemologia: Coneixement Innat vs. Empíric

Plató: Defensava el coneixement innat, considerant que l'ànima ja coneix les idees abans de néixer, i que l'aprenentatge és un procés de recordar.

Aristòtil: Creia que el coneixement ve de l'experiència i l'observació del món sensible. Naixem sense coneixement i l'adquirim a través de l'observació empírica.

3. Ètica: Idealisme vs. Ètica de la Virtut

Plató: La justícia i el bé són ideals que només els filòsofs poden comprendre. L'ètica platònica busca l'harmonia interior, amb la part racional de l'ànima governant les altres parts.

Aristòtil: La seva ètica se centra en la pràctica de virtuts com la valentia i la generositat. L'objectiu és aconseguir l’eudaimonia (felicitat) mitjançant el desenvolupament del caràcter moral.

4. Política: Estat Ideal vs. Política Pragmàtica

Plató: A La República, defensa un estat ideal governat per filòsofs-reis, que tenen el coneixement de la veritat i el Bé. L'estat es basa en una estructura jeràrquica.

Aristòtil: A La Política, analitza diferents formes de govern i defensa una constitució mixta (democràcia i aristocràcia) com la més estable i justa.

5. Ciència i Mètode: Idealisme vs. Empirisme i Lògica

Plató: El seu enfocament científic era especulatiu i es centrava en el raonament dialèctic, considerant que la veritable comprensió ve de la raó i les idees abstractes.

Aristòtil: Va establir les bases del mètode científic, basant-se en l'observació, la classificació de la natura i la lògica formal (sistema de sil·logismes).

6. Cosmovisió: Dualisme vs. Unificació

Plató: Va proposar un dualisme entre el món intel·ligible (les idees, etern i immutable) i el món sensible (físic, imperfecte i mutable).

Aristòtil: Rebutja el dualisme. Considera que la forma i la matèria estan unides en els objectes concrets i que la realitat és una combinació d’ambdues.

Conceptes Clau de la Filosofia de Plató

• Eros: Amor que impulsa cap a la bellesa i la veritat, més enllà del físic.
• Mite de la caverna: Al·legoria que il·lustra el pas de la ignorància a la saviesa, del món de les ombres a la realitat de les Idees.
• Dialèctica: Mètode de raonament que cerca la veritat mitjançant el diàleg i la contradicció.
• Politeia: "República", obra en la qual Plató descriu la seva visió de la societat ideal, on regna la justícia.
• Virtut: Disposició de l'ànima que permet assolir la felicitat i l'eudaimonia (bona vida).
• Justícia (Dikaiosyne): La virtut central a La República, que Plató defineix com l'ordre i l'harmonia dins de l'individu i la societat, on cada part fa la seva funció sense interferir en les altres.
• Kallipolis: El terme utilitzat per Plató per designar la ciutat ideal, que ha de ser governada per filòsofs-reis i organitzada en tres classes socials.
• Ànima tripartita: La concepció platònica de l'ànima humana, dividida en tres parts: la racional (capacitat de raonar), l'irascible (emocions, com la valentia) i l'apetitiva (desitjos materials i instints).
• Filòsofs-reis: Els governs ideals a La República. Són aquells que han aconseguit el coneixement de les Idees (o Formes) i, per tant, són els més capacitats per governar justament.
• Teoria de les Idees (o Formes): La doctrina platònica segons la qual les realitats perfectes i immutables (les Idees o Formes) existeixen en un món intel·ligible, i el món físic és només una còpia imperfecta d'aquestes formes.
• Món sensible: El món que percebem amb els sentits, ple d'imperfeccions i canvis. Plató considera que el coneixement veritable no prové del món sensible, sinó de les Idees.
• Món intel·ligible: El món de les Idees o Formes, que és etern, perfecte i immutable. Només a través de la raó es pot accedir a aquest món.
• Dialèctica: El mètode filosòfic de Plató, que consisteix en el diàleg i l'argumentació lògica per arribar a la veritat. És la manera en què es pot comprendre el món intel·ligible.
• El Bé: La Idea suprema en la filosofia platònica. Plató considerava que l'objectiu final del coneixement és comprendre la Idea del Bé, que és la font de totes les altres Idees i de la veritable realitat.
• El Mite de la Caverna: Una metàfora utilitzada per Plató en el Llibre VII de La República per il·lustrar el procés de coneixement i la diferència entre el món de les aparences (les ombres a la paret de la caverna) i la realitat (el món exterior, el sol). Representa el camí des de la ignorància fins a la comprensió de la veritat.
• Eudaimonia: La idea de felicitat o benestar, especialment associada a Aristòtil, però també present en Plató com el resultat de viure una vida justa, en harmonia amb l'estructura de l'ànima i la ciutat.
• Timocràcia: Un tipus de govern que Plató descriu com una forma de règim degenerat, que es basa en l'honor i el poder militar, més que en la saviesa. La timocràcia sorgeix quan els governants es distancien de la filosofia.
• Oligarquia: Un sistema de govern en què una minoria rica controla el poder, en detriment de les classes més pobres.
• Democràcia: Un règim de govern on el poder resideix en el poble, però Plató la veu com una forma degenerada de govern, ja que permet la llibertat excessiva, el que porta al caos i la tirania.
• Tirania: El règim polític més corrupte, segons Plató, en el qual una sola persona té tot el poder, usualment per la força, i persegueix els seus propis desitjos sense gens de respecte per la justícia o les lleis.
• Doxa: Opinió, coneixement no veritable, relacionat amb les percepcions del món sensible.
• Episteme: Coneixement veritable, relacionat amb les Idees i el que és immutable.
• Ànima: Immortal i composta per tres parts (racional, volitiva i apetitiva), capaç de conèixer les Idees.
• Aletheia: Veritat, entesa com el coneixement del que és etern i la revelació de la realitat profunda.