Plató filosof

5-«Ningú no pot dubtar que els nombres (el nombre 3, el nombre 7, etc.) existeixen. Però sembla obvi que no existeixen en cap lloc del món físic (ningú no podria anar allà on hi ha el nombre 7 i tocar-lo!). Per tant, han d’existir en un altre lloc, o d’una altra manera. Això ens dóna una bona raó per a creure que hi ha un món de les idees similar al que va descriure Plató.»

El nostre cervell no reacciona igual davant d'un. Per això, un grup de científics de la Universitat de Stanford va decidir analitzar la nostra reacció cerebral davant dels números aràbics.

Quan veiem un nombre, el nostre cervell reacciona de diferent manera. En el primer cas, segons un estudi realitzat per científics de la Universitat de Stanford, s'activen entre un i dos milions de cèl·lules nervioses en una regió superficial de l'escorça externa del cervell.

El professor associat de neurologia i ciències neurològiques, Josef Parvizi, va afirmar que aquesta és la primera investigació que aconsegueix determinar l'existència d'un grup de cèl·lules nervioses encarregades del processament dels numerals.

«Una persona no pot decidir a què es vol dedicar professionalment tenint en compte només allò que a ella li ve de gust de fer;
La consideració principal que ha de tenir en compte a l’hora de decidir què farà és: “En quina mena de feina puc ser al màxim d’útil a la resta de la societat?
” »-«És millor viure en una societat on a cadascú se li assigni una feina que es correspongui amb les seves capacitats naturals i la seva educació, que no en una societat on cadascú faci la feina que vulgui o l’interessi, tant si està capacitat per a fer-la com si no.» . «Perquè una societat sigui justa cal que cadascun dels seus membres es dediqui a allò que, d’acord amb les seves aptituds naturals, sap fer millor»

Plató estaria d'acord amb aquesta afirmació, ja que ell proposa la construcció de l'Estat ideal a partir de la filosofia i al filòsof com a governador d'aquest, ja que aquell que governi ha d'educar als altres perquè arribin al bé i viure en una utopia i qui millor pot educar que un filòsof. En aquest cas estaríem dient que el filòsof només pel fet de ser filòsof estaria obligat a governar i no podria dedicar-se a una altra cosa. Aquesta posició de Plató em sembla una mica radical, ell vol aconseguir una utopia a tota costa. No estic d'acord amb l'afirmació perquè crec que cada persona hauria de ser lliure de fer el que volgués, encara que això suposes un desordre en l'estat, ja que cada part no estaria fent el que li correspon. En la meva opinió crec que l'estat s'hauria d'adaptar a nosaltres i no nosaltres al model utòpic d'estat que té Plató.

Jo no estic d’acord amb l’afirmació donada, ja que encara que potser tu tinguis una habilitat nata per fer una cosa, si aquesta tasca no t’agrada però veus que es bona pel bé comú  i la fas, en un principi pots estar bé amb el teu treball, però al final, començaràs a tenir un cert recel per fer el teu treball, aquest baixarà de qualitat i pot ser ja no estaries ajudant a la societat. Des del meu punt de vista una persona que fa el que li agrada  en un treball, al final donarà més bons resultats pel bé comú d’una societat que una persona que fa un treball que no li apassiona. Perque, per exemple, una persona que no és lliure, pot ser felíç?

Per posar un exemple, la gent que pot ser útil a la societat és la gent que fa el que realment li fa felíç i ho fa amb passió, amb ganes de fer-ho cada dia millor, per exemple, si ets profe, contribuiras a una millor societat, si et superes cada dia i ensenyes de manera dinàmica als alumnes.

-----Isabel Toledo és una senyora bastant anònima que va néixer a Albacete fa 67 anys, que viu a Xàtiva, que es va casar, va tenir fills i va treballar durant dècades com a funcionària a l'Agència Tributària. Com molts de la seva generació, va estudiar menys del que hagués volgut, fins que molts anys després, quan ja superava la cinquantena, es va matricular en Geografia i Història. En els últims mesos, la senyora Toledo juntament amb un nodrit grup de grans han dut a terme una investigació que ha tret a la llum fins a 400 fonts i safareigs de gran valor patrimonial, aljub ROMà inclòs, a l'interior de diverses cases d'aquesta ciutat valenciana