Plató: Diàlegs, Filosofia, Educació i Ciutat Ideal

Diàlegs de Plató

• Diàlegs socràtics de joventut
• Diàlegs de transició
• Diàlegs de maduresa
• Darrers diàlegs

Evolució del pensament de Plató

1. Etapa socràtica: aprofundeix en el pensament de Sòcrates i comença a esbossar idees pròpies (diàlegs de joventut i transició).
2. Etapa creativa: elabora el nucli del seu pensament (diàlegs de maduresa).
3. Etapa de revisió i crítica (darrers diàlegs): desenvolupa una concepció de la història i una cosmologia.

Projecte filosòfic de Plató

Plató va ser un pensador polític. El seu projecte va ser elaborar l'esbós d'una ciutat ideal i un programa d'educació dels ciutadans i dels governants. El projecte es troba recollit a la República. Altres doctrines de Plató giren al voltant d'aquest projecte bàsic. Plató s'havia inclinat cap a l'activitat política. Quan va fundar l'Acadèmia, Plató pretenia educar aquests futurs governants-filòsofs. Plató volia crear un estat on la mort de Sòcrates fos impossible. Plató entén així dur a terme la tasca iniciada pel seu mestre i entén també oposar-se a les doctrines dels sofistes. Així doncs, cal que la justícia sigui una cosa que se sostregui a les opinions, una cosa que mesuri la rectitud de les lleis i a la qual s'hagin de sotmetre tots, fins i tot els més forts (idea de justícia).

Educació dels filòsofs

El significat i la intenció de l'al·legoria de la caverna és l'educació. Es pot pensar que és el món físic on vivim, sense que sigui fals, però no és exacte. És la ciutat, que és regida per savis en ombra, és a dir, per gent enganyada i enganyadora (sofistes). Així doncs, la caverna és la ciutat de les ombres. Aquesta ciutat és real (Atenes i les altres) on es troba la injustícia i la foscor de l'error. La salvació: algú ha de trencar les cadenes que lliguen a les ombres per contemplar-la amb la veritable llum (ciutat de la justícia i la veritat). L'educació té un caràcter alliberador, ha de curar de l'error i dirigir cap a la llum. No pretén infondre el saber, sinó únicament orientar en bona direcció per descobrir-lo per si mateix. El procés és lent i no és possible mostrar directament el sol a qui procedeix de la caverna. Per això Plató proposa una mena de pla d'estudis en quatre cursos. Plató descriu els graus del coneixement en relació amb els graus de l'ésser que representa sobre una línia tallada en segments.

Teoria de les idees

L'educació dels futurs governants conclou quan es descobreixen les idees. La teoria de Plató sobre les idees l'explica d'una manera completa i sistemàtica, i la va sotmetre a modificacions contínues. El que sí que queda clar és la intenció: les paraules han de representar alguna cosa en si i no tan sols per a un mateix. Les idees posseeixen una realitat independent respecte del nostre pensament. Les idees no són coses que es puguin veure (únicament la intel·ligència les veu). L'aspecte fonamental de la teoria de les idees és el caràcter normatiu i, fins i tot, utòpic. Les idees representen el que ha de ser, models ideals als quals tots han de tendir. Aquesta teoria es pot anomenar idealisme en un sentit particular, perquè pretén que l'ideal és el més real de tot.

L'ésser humà

És un cos animat per una ànima, també material. La inspiració de Plató era en els pitagòrics, que defensaven una concepció dualista: l'ésser humà es compon d'un cos (material i mortal) i una ànima (immaterial i immortal), encara que de vegades diu que l'ésser humà és la seva ànima. La doctrina sobre l'ànima recorre a mites o explicacions probables. Pensava que descobrir com és l'ànima és tasca divina i massa llarga. Estableix una divisió tripartida de l'ànima:

1. Ànima racional: immortal, intel·ligent, de naturalesa divina i situada al cervell.
2. Ànima irascible: font de passions nobles, situada al tòrax i inseparable del cos (immortal).
3. Ànima apetitiva: font de passions innobles, situada a l'abdomen i també mortal.

La immortalitat de l'ànima és una de les doctrines fonamentals de Plató i va constituir una novetat filosòfica. La doctrina de les reencarnacions successives de l'ànima. Aquestes doctrines són probables i Plató ho reconeixia. Pel que fa al cos humà, Plató manté una concepció bastant pejorativa. El cos és un destorb per a l'ànima, l'arrossega amb les seves passions i li impedeix la contemplació de les idees.

La ciutat ideal

Es tracta d'una utopia que Plató va considerar possible.

1. La ciutat estat neix com a conseqüència que els individus aïllats no poden satisfer les seves necessitats vitals. En reunir-se s'origina la divisió del treball, fonamentada en què no tots els éssers humans són iguals, sinó que tenen capacitats naturals diferents.
2. La ciutat ideal té un caràcter ètic, ha de ser una ciutat justa i els ciutadans han de ser virtuosos. Plató estableix una clara correlació entre l'ànima i l'estat. Cada estament es correspon amb una part de l'ànima. La ciutat ideal està governada per una aristocràcia de la virtut i el saber.
3. La República fa una descripció detallada de com ha de ser la ciutat ideal. Els aspectes fonamentals que expressen les condicions de possibilitat de la ciutat ideal són:
   • L'educació és l'aspecte més important. L'estat platònic és un estat educador.
   • L'eugenèsia.
   • L'abolició de la família i de la propietat privada per garantir la igualtat i la concòrdia entre tots.
   • La igualtat de la dona.
4. Plató també va elaborar una teoria de l'evolució de les formes polítiques. Revela un aspecte essencial de la seva teoria política: l'esdevenir històric dels estats condueix a la degradació. A l'aristocràcia succeeix la timocràcia, a l'oligarquia (govern dels rics), a la democràcia el baix poble elimina els rics. La democràcia significa la màxima llibertat i la igualtat de tothom.