Plató: cos, ànima: racional, irascible, concupiscible

Teoria de la política:

Plató lliga la seva teoria política a la doctrina sobre l'ànima humana. Cada ésser humà té tres tipus d'ànima: l'ànima concuspiscible, la irascible i la racional. L'ànima concuspiscible s'associa al desig, es representa amb el ventre i qui tingui tendència a ella hauria de ser un Artésà o productor, ja que procurarà satisfer les necessitats pròpies i de tota la polis. L'ànima irascible correspon a l'esperit o els estats d'ànim, es representa amb el pit i és típica dels soldats, que protegeixen la república i defensen els altres. L'ànima racional és la que busca naturalment la saviesa i predomina en els filòsofs, que és qui hauria de governar la ciutat, per poder-ho fer de la millor manera per a tothom.Cada persona neix amb unes qualitats i una personalitat (un predomini d'una ànima), que si es conrea arriba a la virtut. La virtut per excel·lència de l'ànima concuspiscible és la temprança, la de la irascible la fortalesa i la de la racional la prudència. Encara que totes les persones tenen aspectes de les tres parts, sempre tenen una que domina, per això haurien de ser educats per desenvolupar-la al màxim i assolir la perfecció virtuosa. Alhora aquestes virtuts són idònies per a una ocupació social concreta (no tindria sentit que una persona que es regís només per la prudència fos miliar, per exemple) per tant el lloc de cada persona a la polis (teoria política) es basa en conèixer les pròpies virtuts i aplicar-les en conseqüència.El govern que proposa Plató és una aristocràcia, on regnen els millors, els filòsofs, que són els més preparats per fer-ho. Aquest plantejament és una utopia i el propi autor reconeix que no es dóna al món real. De fet, de l'aristocràcia es passa sovint a una timocràcia, que en corrompre's passa a ser una oligarquia, on manen pocs i no necessàriament els més preparats. Per intentar corregir-ho s'instaura la democràcia, on tothom pot opinar, però aquesta pot provocar desordes que fan aparèixer la tirania. Proclama que en el cas d'un mal govern, és preferible la tirania, on la responsabilitat negativa recau sobre un individu, que una democràcia com l'atenenca, on tots en formen part. La degeneració del govern ve per la no acceptació del lloc social més escaient i per no deixar el govern en mans dels savis, l'educació esdevé llavors clau per identificar les virtuts, explicar a cadascú quina és la seva classe preferible i fomentar que es dediqui a ella, portant una vida diferent en cada cas.

Teoria moral

:L'ètica platònica es basa en la raó i en les virtuts naturals que posseeix cada persona. Un individu té un ànima, essència de la seva personalitat i part ideal i eterna de l'home, que es divideix en tres parts. La part concuspiscible és aquella d'on neix el desig, la irascible la ràbia i l'afany de canvi i la part racional és la que busca el coneixement. Aquestes ànimes han d'estar en equilibri, com il·lustra el mite del carro alat: cada persona és com un carro on l'auriga (la raó) controla dos cavalls, el negre corresponent a la part concuspiscible, més lligada al cos, i el cavall blanc a l'ànima irascible.Cada ànima, si està equilibrada, aporta una virtut fonamental a l'individu: la temprança, el coratge o la prudència. En cada persona domina naturalment una ànima i així s'expliquen les diferències de caracter. L'ètica impulsa a perfeccionar l'ànima i assolir el màxim grau de virtut possible i quan s'arriba a un equilibri perfecte s'assoleix la justícia com a màxim referent moral.

Teoria antropològica

:Plató defensa un dualisme antropològic, ja que creu que l'ésser humà està compost per dues substàncies diferents, l'ànima i el cos. L'ànima és immaterial i immortal, mentre que el cos pertany al món físic. Hi ha, per tant, un paralel·lisme entre la teoria de les idees, la cosmologia platònica i la seva visió antropològica, com en la majoria dels pensadors grecs: l'home reprodueix el cosmos a petita escala i la mateixa divisió que existeix en la realitat, entre dos mons o plans, es dóna a cada persona.L'ànima, en tant que pertanyent a una esfera intel·lectual, és l'autènica essència de l'ésser humà i està presonera del cos. Quan aquest mor, torna al món ideal fins a la propera encarnació. La caiguda des del món ideal fa que oblidi part del que ja sabia, fet que explica que la persona no recordi haver viscut una altra vida fins que entra en contacte amb certs estímuls (com s'explica a la teoria del coneixement).

Democrito

 Demócrito, fue el que dio origen a la teoría atómica, él decía que la materia estaba formada por pequeñas partículas indivisibles, de distintas formas y tamaños, y es por eso que las llamo átomos, lo que en griego significa “indivisible”.El que sentó las bases a esta teoría fue John Dalton su modelo atómico postulaba:
• La materia está formada por partículas muy pequeñas llamadas átomos, que son indivisibles y no se pueden destruir.
• Los átomos de un mismo elemento son iguales entre sí, tienen su propio peso y cualidades propias. Los átomos de los diferentes elementos tienen pesos diferentes.
• Los átomos permanecen sin división, aún cuando se combinen en las reacciones químicas.
• Los átomos, al combinarse para formar compuestos guardan relaciones simples.
• Los átomos de elementos diferentes se pueden combinar en proporciones distintas y formar más de un compuesto.
• Los compuestos químicos se forman al unirse átomos de dos o más elementos distintos.