Plató: Biografia, Obres i Pensament Filosòfic | Filosofia

Plató: Biografia i Obres

Plató [“d'espatlles amples”] (427 aC – 347 aC) va pertànyer a una família aristòcrata. El seu pare era descendent de reis, i la mare filla de governants. El seu veritable nom era Aristocles.

De jove va conèixer Sòcrates i es va quedar amb ell fins a la seva mort. Si no fos per les obres de Plató, gairebé no coneixeríem el pensament de Sòcrates. A les seves obres relata la mort de Sòcrates com una gran injustícia. Quan mor Sòcrates, marxa d’Atenes i emprèn una època de viatges i formació (Egipte, Itàlia,...). Va conèixer deixebles d'Heràclit i Parmènides, l’escola dels Pitagòrics,... Després tornà a Atenes i fundà una escola anomenada L’Acadèmia. No solament s’impartien classes, sinó que existia una zona enjardinada, residències, laboratoris,... Allà es va dedicar a ensenyar. Dió, el tirà de Siracusa, demanà ajuda a Plató i aquest es va desplaçar amb la intenció de realitzar reformes polítiques. El tirà acabà rebutjant les seves propostes, per tant, Plató torna a Atenes a reprendre les seves activitats educatives (enemistat amb Dió). Aquesta ocasió es repetirà en dues ocasions més.

Cal ressaltar molts aspectes de la seva vida.

Principalment, la seva vida es podria resumir en tres fets:

• El mestratge de Sòcrates.
• El seu interès pedagògic.
• Els seus interessos polítics (no només de mode teòric, sinó també en les versions pràctiques).

Aquests interessos polítics deriven en fracassos successius que provocaran en ell un canvi de pensament, es mostrarà més escèptic i realista (a la vellesa).

De Plató s’ha preservat molta de la seva obra, així que és difícil delimitar quins textos són realment de Plató i quan van ser escrits. S’efectuen estudis comparatius (filosòfics, històrics,...) i, després de tots aquests estudis, s’arriba a atribuir a Plató un total de 36 obres en forma de diàleg (intentant reproduir l'activitat de filosofar [vegeu opinió de Sòcrates sobre l’escriptura]), 13 cartes i alguna obra mixta (prosa + diàleg). En quant a la datació de les obres Platòniques, s’acaba distribuint en quatre períodes:

Joventut: Es caracteritzen per les seves preocupacions ètiques. Estan plenament influïts per Sòcrates. Les més destacades són: Apologia, Ió, Critó, Protàgores, Laques, Trasímac, Lisis, Càrmides i Eutifró.

Transició: Aquesta fase es caracteritza també per qüestions polítiques, a més, apareix un primer esbós de la Teoria de la reminiscència i tracta sobre la filosofia del llenguatge. Comencen a aparèixer les idees pròpies de Plató, sempre amb influència Socràtica. Destaquen: Gòrgies, Menó, Eutidemo, Hipias Menor, Cràtil, Hipias Major i Menexé.

Maduresa: Es desenvolupa el gruix de les idees. Continuen sent diàlegs en què encara apareix Sòcrates, però no sempre el que diu Sòcrates coincideix amb el pensament Socràtic. En ocasions, Plató posa per boca de Sòcrates pensaments propis. Plató introdueix explícitament la Teoria de les Idees recentment en aquesta fase i desenvolupa amb més detall la de la reminiscència. Igualment es tracten diferents mites. Destaquen: Banquet, Fedó, República i Fedro.

Vellesa: Plató es mostra crític respecte als seus predecessors i inclús a les seves pròpies doctrines. Es replanteja els seus propis pensaments. Això és degut al fet que en l’àmbit polític Plató va arribar a fracassar tres cops (A Siracusa). En aquest darrer període deixa de ser tan utòpic per ser més realista i més crític. També introdueix temes sobre la naturalesa i la medicina. Destaquen: Teeteto, Parmènides, Sofista, Polític, Filebo, Timeu, Critias, Lleis i Epínomis.